La massacre d'Orlando marca la campanya electoral als EUA

L'anomenada "sorpresa de l'octubre", un esdeveniment impactant que és capaç d'alterar la carrera per a les eleccions presidencials que els Estats Units celebren al novembre, pot haver arribat aquest any al juny amb la massacre d'Orlando. La tragèdia que combina elements de terrorisme, control d'armes i homofòbia ha entrat immediatament en la lluita per succeir Barack Obama que lliuren Donald Trump i Donald TrumpHillary Clinton i, encara que hagi provocat dues respostes marcadament diferents de dos candidats oposats en pràcticament tot, apunta a posar en un lloc central del debat nacional els temes de seguretat.

La reacció de Trump i Clinton ha sigut una altra mostra dels seus contrastos, dels seus oposats estils i prioritats, i també de l'aferrissada lluita que els enfrontarà els pròxims cinc mesos en un país on les enquestes demostren que el terrorisme és un dels assumptes que més preocupen els ciutadans i on també gairebé sis de cada deu persones expressen visions negatives sobre l'islam.

L'empresari novaiorquès ha ressuscitat des de diumenge el to i propostes més incendiaris i provocatius, potser recordant que la tàctica li va servir en la cursa de les primàries, quan els va utilitzar després dels atacs de París, de San Bernardino i de Brussel·les i va veure com milloraven els seus resultats entre els votants republicans. Des de diumenge ha renovat, per exemple, la crida a vetar l'entrada de tots els musulmans al país (sense importar-li que l'home identificat com a autor de la massacre, Omar Mateen, fos un ciutadà nord-americà nascut a Nova York). Ha insistit que els EUA no han d'acceptar refugiats de Síria. I ha fet declaracions xenòfobes sense base, com assegurar que "des de l'11-S centenars d'immigrants i els seus fills han estat implicats en terrorisme als EUA".

ASSALT A OBAMA

Trump, que ha apel·lat a "acabar amb la correcció política" i ha tornat a posar a la diana la comunitat musulmana als EUA acusant-la de no denunciar individus radicalitzats com Mateen, ha tornat a anar, a més, fins a extrems inèdits en els seus atacs a Obama. En declaracions a dues televisions, ha arribat a insinuar que el president ha tingut alguna cosa a veure o ha permès la massacre d'Orlando. "Ens lidera un home que o no és dur o intel·ligent o té alguna cosa més al cap. I això d'alguna cosa més al cap, la gent no se la pot creure", ha dit a la NBC. "La gent no es pot creure que el president Obama estigui actuant com actua i no pugui ni tan sols mencionar les paraules 'terrorisme radical islàmic'. Passa alguna cosa. És inconcebible. Passa alguna cosa", ha declarat a la NBC. 

Abans, a Fox News, havia sembrat aquestes mateixes insinuacions de conspiració. "O (Obama) no ho entén o ho entén més que ningú. És una cosa o una altra i totes dues són inacceptables", havia dit.

Clinton, per la seva banda, ha menystingut els atacs de Trump tant a Obama com a ella mateixa per no haver utilitzat el terme "terrorisme radical islàmic". De fet, la virtual candidata demòcrata l'ha fet servir per primera vegada en entrevistes amb la NBC i amb la CNN aquest dilluns, però qüestionant que és una simple qüestió semàntica i un altre exemple de la demagògia que impulsa Trump. "Gihadisme radical o islamisme radical signifiquen el mateix per a mi. Puc utilitzar qualssevol de tots dos, però aquesta no és la qüestió", ha assegurat l'exsecretària d'Estat, que hores després ha ofert a Cleveland un discurs centrat en tots els temes vinculats a la massacre d'Orlando. "Totes aquestes paraules, la demagògia i la retòrica no solucionaran el problema. No demonitzaré ni faré demagògia ni declararé la guerra a tota una religió. És simplement perillós i juga a favor de l'Estat Islàmic".

LES ARMES

Notícies relacionades

Jo no ho he fet: ha sigut la intel·ligència artificial

Mans brutes

Orlando també col·loca en el primer terme el debat sobre l'accés a les armes de foc i exposa les abismals diferències que separen els dos candidats, amb Clinton advocant per més regulació i control i per tornar a instaurar un veto en la venda d'armes d'assalt com la utilitzada a Orlando i Trump defensant la idea que més armes són la solució. "Si hi hagués hagut armes en aquella habitació (el club Pulse), les bales haurien pogut volar en l'altra direcció, no hauríem tingut el mateix tipus de tragèdia", ha dit.