03 juny 2020

Anar al contingut

La candidata dels indignats treu un gran avantatge als seus rivals a Roma

Virginia Raggi s'imposa als candidats del centreesquerra i la dreta però haurà d'anar a una segona volta

Les principals ciutats del país hauran de repetir la votació al no treure cap aspirant majoria suficient

ROSSEND DOMÈNECH / ROMA

La candidata dels indignats treu un gran avantatge als seus rivals a Roma

ALESSANDRO DI MEO

Virginia Raggi, la candidata indignada del Moviment 5 Estrelles (M5S), va ser la més votada en les eleccions municipals de Roma celebrades ahir, amb un gran avantatge sobre els seus rivals del centreesquerra i la dreta. Però tot i així, el 34%-38% dels vots que li atribuïen ahir a la nit els sondejos a peu d’urna de la RAI l’obligaran a enfrontar-se en segona volta al progressista Roberto Giachetti, que obtenia un 20%-24%. «Els indignats enfonsen Roma», titulava la web de La Repubblica.
    Cap candidat de les altres principals ciutats que renoven ajuntament aconseguia tampoc superar el 51% dels vots, per la qual cosa totes hauran de passar per una segona volta el dia 19.
    A Milà, el candidat progressista treia un 41%-45% davant el 35%-39% de l’aspirant que presentaven totes les formacions conservadores juntes. A Nàpols, l’alcalde sortint, de l’esquerra però no vinculat al Partit Demòcrata (PD), se situava en un 43%-47%, mentre que la candidata també progressista però pròxima al president del Govern, Matteo Renzi, obtenia entre un 15% i un 19%. L’aspirant a alcalde de Nàpols pels conservadors, recolzat per Silvio Berlusconi, aconseguia entre un 20% i un 24%, i els indignats del M5S, entre un 11% i un 15%.

EXAMEN AL GOVERN / A la seu del Partit Demòcrata, es manifestava ahir a la nit un caut optimisme. Els comicis havien sigut plantejats com un examen al Govern de  Renzi, malgrat que aquest hagi rebutjat aquesta consideració. La bufetada podria arribar a la segona volta si els indignats i totes les formacions conservadores s’unissin per recolzar a Roma la candidata de l‘M5S i a Milà el de la dreta, cosa que es considera almenys improbable.
    Més de 13 milions d’electors van anar a les urnes per renovar les juntes municipals de 1.342 ajuntaments, 25 d’ells capitals de província. Entre les més importants, Roma, Milà, Torí, Nàpols, Bolonya, Trieste i Càller. Només 149 d’aquests municipis superen els 15.000 habitants. Un total de 20 de les capitals on es votava estaven governades pel centreesquerra, quatre pel centredreta i la restant, per una junta independent d’esquerres.
    Renzi va assegurar que el resultat «no tindrà repercussions polítiques», perquè es tractava d’«elegir els alcaldes i res més», encara que en realitat els comicis constitueixen un termòmetre per mesurar la popularitat de l’exalcalde de Florència, que va arribar al Govern el 2013 sense haver passat mai per unes eleccions generals. L’únic punt de referència eren les europees del 2015, quan el seu partit, el progressista PD, va obtenir  el 40,8%, un resultat mai aconseguit abans per l’esquerra o el centreesquerra.

SISTEMA COMPLEX / El sistema de vot resulta una mica complex, cosa que ofereix avantatges i inconvenients. Les llistes oficials eren tancades, però es podien indicar una o dues preferències sense seguir l’ordre imprès dels candidats. En el cas d’assenyalar-ne dos, un d’ells havia de ser obligatòriament una dona.
    Per una altra part, la llei electoral permet que s’elegeixi com a alcalde el candidat d’un partit i que es pugui marcar també la casella d’un altre partit de suport que no sigui el seu, la qual cosa en teoria pot propiciar alcaldes sense una majoria. Aquesta segona circumstància pot afavorir les formacions més fragmentades, que en aquesta ocasió eren les conservadores. On s’hagi de celebrar una segona volta, els partits podran pactar aliances prèvies.

REFORMA CONSTITUCIONAL / Quan els resultats siguin definitius també es podrà saber si el vot municipal d’ahir influirà en el referèndum que se celebrarà a l’octubre sobre diverses reformes constitucionals ja aprovades pel Congrés i el Senat, encara que amb una majoria insuficient (els conservadors hi van votar en contra i els indignats van abandonar la sala).
    Es tracta de la carta més important que es juga en aquesta legislatura el Govern de Renzi, que ha jubilat els grans líders històrics i s’ha envoltat de gent amb una mitjana d’edat que ronda els 40 anys. Entre els canvis hi figuren la supressió definitiva de les diputacions i la transformació del Senat en una cambra territorial, a més a més de la disminució del nombre de senadors de 319 a 100.  «Si perdo el referèndum me’n vaig a casa», va assegurar Renzi.