Londres ja té el primer alcalde musulmà d'una gran capital occidental

El candidat laborista, el musulmà Sadiq Khan, s’ha convertit en el nou alcalde de Londres. Khan va obtenir una rotunda victòria, amb un 44% de vots, davant del 35% obtingut pel seu rival, el conservador Zac Goldsmith, en les eleccions de dijous. Khan s’erigeix així com el primer alcalde musulmà en una gran capital occidental.

El laborista fill d’immigrants pakistanesos, sortit d’una família molt modesta, substitueix en el càrrec el conservador Boris Johnson. Advocat de drets humans, va deixar la professió per entrar en política amb el Partit Laborista. Ha sigut diputat per Tooting, un barri popular al sud de la capital, on es va criar en una vivenda social, amb set germans i una germana. Una llar que mantenien un pare conductor d’autobusos i una mare cosidora. Aficionat de jove a la boxa, que ara ha canviat pel futbol i la participació en la marató de Londres.

Minoria de blancs

La seva història i perfil encaixen en una ciutat oberta, multicultural, on els blancs són minoria i on el 55% dels seus habitants, inclòs el nou alcalde, estan classificats com a «britànics no blancs». Una urbs on es parlen més de 300 llengües i hi ha tota classe de credos.

Un de cada vuit habitants de Londres és musulmà. Potser s’ha parlat massa de la religió de Khan, devot practicant, que no tasta l’alcohol. És un detall que sempre se cita al mencionar-lo. Però és impossible ignorar el gran valor símbol de la seva elecció com a alcalde de Londres. Ho ha aconseguit amb un enorme marge de vots, malgrat el clima de tensió terrorista creat pels recents atemptats del fonamentalisme islàmic en altres grans ciutats occidentals com París i Brussel·les.

Khan ha triomfat a pesar també dels atacs personals que ha rebut durant una campanya bastant bruta. El seu rival, el multimilionari Goldsmith, el va acusar de ser un radical i de vincles amb els extremistes islàmics per compartir tribuna amb predicadors fonamentalistes. El primer ministre, David Cameron, es va sumar a les insinuacions. Els londinencs no s’han deixat intimidar. Ja han aparegut severes crítiques entre els conservadors per la manera com Goldsmith ha portat la campanya, que pot haver perjudicat les relacions del partit amb els votants musulmans.  

Encara que Khan, un polític poc conegut, no va iniciar com a favorit la carrera per l’alcaldia, els membres i simpatitzants laboristes el van elegir com a candidat per la seva trajectòria esquerrana i per la seva oposició a la guerra de l’Iraq, cosa que va comptar molt a favor seu entre els activistes. Khan va rebre el suport de l’exalcalde Ken Livingstone i el de Jeremy Corbyn. Amb aquest últim només va fer campanya en un parell d’ocasions i va intentar distanciar-se’n després, fins al punt de criticar-lo obertament per les seves trobades amb membres de Hamàs i Hezbol·là i per la lentitud a l’hora de tallar la crisi pels comentaris antisemites que viu el partit.  

L’alcaldia de Londres controla un pressupost de 20.000 milions d’euros per a vivenda, planificació i transport en una ciutat de vuit milions i mig d’habitants. En la seva campanya, Khan va prometre congelar els preus de metro i busos durant quatre anys. El seu principal repte serà posar remei a l’escassetat de vivendes socials assequibles, que està expulsant del centre de la ciutat treballadors i comunitats d’immigrants.

Una peculiaritat londinenca és l’existència de veïnats on conviuen diferents comunitats. Aquest fenomen, que ajuda a combatre els nuclis de pobresa, perilla per la bombolla immobiliària i els preus impagables de la vivenda. Un altre desafiament per a Khan és la millora de la qualitat de l’aire: la contaminació mata prematurament 10.000 londinencs cada any. 

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

L’economia europea s’alenteix

Londres ha tornat a demostrar que és una ciutat més d’esquerres que la resta del país. Mentre en les eleccions generals del 2015 el laborisme s’enfonsava, a la capital va aconseguir un resultat molt respectable i es va adjudicar 45 dels 73 escons en joc. La victòria de Khan reforça aquesta tendència.

«És un nou tipus de població urbana», explica Tony Travers, professor de Política de la London School of Economics. «Són gent que treballa en tecnologia, mitjans de comunicació... més progressista del que suggereixen els seus salaris, amb recursos, socialment progressista i que vota laborista».