Les neveres buides de Veneçuela

Batman vs Superman. El origen de la justicia és una de les pel·lícules més vistes a Veneçuela quan l’electricitat ho permet. El duel entre els dos herois amb Ciutat Gòtica de rerefons va fer que alguns desencantats recordessin una ironia del polític i exguerriller Teodoro Petkoff sobre l’economia. Per al director de Tal Cual, Caracas era, alguns anys enrere, la mateixa Ciutat Gòtica: «Ni gotica de agua, ni gotica de luz, ni gotica de seguridad». 

Tot a Veneçuela està supeditat als efectes de l’escassetat, la lògica de la inflació i el predomini quotidià del mercat negre. El president Nicolás Maduro no es cansa de repetir que aquests són els efectes d’una «guerra econòmica» que pretén erosionar la fidelitat dels chavistes. L’opositora Mesa d’Unitat Democràtica (MUD), que controla l’Assemblea Nacional, carrega en canvi totes les responsabilitats sobre el Govern: només hi observa imperícia administrativa.

La crisi, ara com ara, presenta uns números que fan eriçar la pell. D’acord amb el Fons Monetari Internacional (FMI), el PIB veneçolà es contraurà un 8% aquest any, després del descens del 5,7 % registrat el 2015. La inflació del 2016 serà del 720% i arribaria al 2.200% l’any següent.

FALTA DE PA

Aquesta crisi trastoca la vida dels veneçolans des que es lleven fins que se’n van a dormir, i fins i tot en les minúcies quotidianes. El preu dels frankfurts s’ha posat pels núvols. La falta de pa va fer que aquest menjar al pas, ocasional, es converteixi en una ambrosia, almenys fins que el subministrament de blat es normalitzi, com han promès les autoritats.

Tot costa més. D’acord amb el diari El Universal, 24 de 58 productes essencials no es poden trobar amb facilitat. El temps de les multituds es consumeix a detectar les mercaderies, esperar-les i pagar el que s’exigeix al circuit no oficial. El bachaquero –com es coneix als venedors il·legals– imposa les seves condicions de ferro.

Durant les últimes setmanes el preu dels greixos i olis s’ha incrementat un 39,9%, el dels cereals i productes derivats, el 29,1%, les fruites i hortalisses, el 22,3%, i els peixos i mariscos, el 15,9%. La cistella bàsica requereix durant aquests dies l’equivalent a 17,6 salaris mínims (11.577,81 bolívars, uns 10 euros). Les neveres pràcticament buides en són una bona mostra.

La higiene també s’ha vist sotmesa a les regles de la informalitat econòmica. El sabó de bany ha passat de 41,67 a 100 bolívars, la crema dental, de 25 a 50 bolívars, i les tovalloles sanitàries, de 71,67 a 126,67 bolívars.

RESTRICCIÓ ENERGÈTICA

A l’emergència econòmica s’hi ha sumat un altre greu problema, el de la restricció energètica. Enmig de les apagades forçades, el Congrés va aprovar un vot de censura contra el ministre d’Alimentació, Rodolfo Clemente Marco Torres, per considerar-lo responsable dels sofriments socials.

El diputat chavista Ricardo Sanguino va acusar Empresas Polar, principal companyia d’aliments del país i responsable del 80% de la producció de cervesa, de promoure l’acció parlamentària en contra de Torres. «Al ministre no el fa fora ningú», va advertir Maduro. Eduardo Mendoza, el propietari de Polar, és la bèstia negra del Govern, que el considera un conjurat desestabilitzador. La directora de la firma, Marisa Guinand, va informar divendres passat que l’estoc de cerveses i maltes arribaria per a dues setmanes.

Elías Jaua va ser vicepresident d’Hugo Chávez i en l’actualitat és un dels diputats més actius de l’oficialisme. Jaua ha advertit amb claredat sobre l’abast del mal humor col·lectiu: «Això té a veure amb el fet que la majoria dels ciutadans estan submergits en la supervivència, a fer cua, aconseguir productes, i senten que els dirigents polítics no estan responent a aquesta necessitat immediata».

Jaua no troba respostes a curt termini: «¿Què se li pot dir a una població sotmesa a situacions extremes? Qualsevol cosa que digui un dirigent polític tindrà la resposta: ‘és clar, tu no ho vius, no ho pateixes… ¿què em pots dir?’». El diputat va exhortar no obstant a «valorar el que s’ha aconseguit al llarg dels 17 anys de Revolució bolivariana». El malestar per la «conjuntura», en la seva opinió, no ha de portar el poble a «desestimar aquests avanços estructurals en termes d’igualtat, de reconeixement de drets polítics i socials».

CONSULTA REVOCATÒRIA

L’oposició ha detectat una oportunitat política immillorable. La recol·lecta de firmes per convocar els ciutadans a una consulta popular revocatòria del mandat de Maduro ha sigut un èxit rotund. La Comissió Nacional Electoral (CNE) va exigir aconseguir 200.000 firmes en 30 dies, l’1% del padró electoral. La MUD ja va obtenir 1,2 milions d’avals en poques hores i en vol molts més.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

El tempteig de Von der Leyen als ultres polaritza el tauler alemany

«Prepara el teu bolígraf per als quatre milions. La gent va demostrar ben clarament que no tenen por», va dir l’opositor Henrique Capriles. Els incondicionals adversaris del Govern aspiren a fer la consulta entre el novembre i el desembre per convocar el gener vinent noves eleccions presidencials.

Per a Venebarómetro, si aquest diumenge es portés a terme la consulta, el  60,3% votaria per la sortida de Maduro de la presidència. La consultora Datanálisis calcula que set de cada 10 veneçolans volen canviar el Govern. Però Maduro no es dóna per vençut. El president va dir que un equip sota la seva tutela comptarà «una per una» les firmes. Al seu torn va augurar la seva victòria, passi el que passi: «Al desembre menjarem hallacas amb Maduro». L’hallaca és un menjar popular fet amb uns ingredients que no s’aconsegueixen fàcilment. L’optimisme del president Maduro és posat en entredit també en els mercats.