Mil·lennistes, la gran oportunitat del món àrab

Segons una enquesta, el 62% dels joves saudites volen casar-se per amor. Potser davant la devastació de les guerres a Síria, l’Iraq, Líbia o  el Iemen, la tragèdia dels refugiats i l’impacte de la barbàrie de l’Estat Islàmic, és a dir, davant la percepció d’un món àrab en ple enfonsament, aquesta estadística sembli una dada poc rellevant. No ho és. És un indicador que passa desapercebut a Occident però que apunta a un tsunami demogràfic que amenaça de canviar el món àrab i que té com a motor els mil·lennistes, joves nascuts a partir de mitjans dels 80 i que representa el 68% de la població d'esos països. A Espanya són el 36%.

«Que un noi o una noia saudita diguin que es volen casar per amor significa que reivindiquen ser tractats com a éssers humans independents, capaços de decidir per si mateixos», explica Bessma Momani, experta arabocanadenca en el món àrab. «Fer aquest pas –en societats de matrimonis pactats– és una gran transformació», diu.

Com altres investigacores, per a Momani, autora del llibre 'Amanecer Árabe. Joventud árabe y dividendo demográfico', que dels 319 milions d’àrabs, 218 tinguin menys de 34 anys suposa una oportunitat de desenvolupament i transformació social. 

    

MÉS PRODUCTIUS I CREATIUS

És el que es coneix com el potencial del dividend demogràfic (quan la xifra de persones en edat de treballar supera la resta de la població). Segons Momani, els països àrabs «tenen davant seu una gran oportunitat al disposar de molta població jove en edat de treballar i de consumir. A aquestes edats s’és més productiu i creatiu», comenta.

 «El 39% vol crear la seva pròpia empresa», afegeix l’experta en el món àrab. La prioritat per a aquesta generació «és tenir oportunitats econòmiques», per això «odien la corrupció i anhelen un sistema basat en la meritocràcia». 

«És la generació més ben formada de la història del món àrab. Per ells, l’educació és el més important», comenta. De fet, l’augment en el nombre de titulacions universitàries és superior en el món àrab que en qualsevol altra zona del planeta o, com als territoris palestins, hi ha una taxa d’universitaris més alta que a Hong Kong.

   

Al món àrab hi ha 398 universitats, quan fa 16 anys només n’hi havia 178.

Un àmbit educatiu en què les dones tenen cada vegada més presència. El 77% de dones dels Emirats Àrabs Units té un títol universitari; per primera vegada, hi ha més dones que homes entre els 200.000 joves saudites que van a estudiar a l’estranger, i als territoris palestins i a diversos països àrabs les dones ja són majoria a les universitats.

PRESÈNCIA A INTERNET 

«En aquest procés són les dones les que van més lluny perquè estudien, ja no es casen tan aviat, i no aspiren només a treballar, sinó que moltes es converteixen en empresàries», comenta Lurdes Vidal, responsable del món àrab a l’Institut Europeu del Mediterrani (Iemed). Hi ha una «gran presència de dones àrabs a internet i a les xarxes socials. El 50% de blogs en àrab els escriuen dones», destaca.

El salt generacional és «enorme, molt més gran que entre aquestes mateixes generacions a occident», explica Haizam Amirah Fernández, analista del Real Instituto Elcano. «Aquests joves estan molt connectats amb el món exterior i ben informats», explica. 

Per primera vegada, han deixat de culpar dels problemes dels seus països agents exteriors (els EUA, Israel, el colonialisme) i n’acusen els seus règims polítics. Momani assenyala que el 92% de la joventut àrab vol democràcia.

 

PROCÉS DE CANVI PROFUND 

Notícies relacionades

Lleó XIV alerta d’una «tercera guerra mundial per parts» i demana un alto el foc «immediat» a Gaza i Ucraïna

La mà del papa Francesc

En opinió d’Amirah, les revoltes de la Primavera Àrab del 2011 «són el primer episodi d’un procés de canvi molt més profund». «Els països occidentals i els règims àrabs es pensen que les revoltes van ser un xarampió del qual ja estan vacunats i que el model autoritari que hi havia abans es pot mantenir. S’equivoquen», explica.

De fet, tant Amirah com Momani coincideixen que el dividend demogràfic és una oportunitat, però que, si els règims no creen l’entorn adequat, aquest desenvolupament no es produirà. «Si això no passa, augmentarà la frustració i es generaran situacions de caos», adverteix Amirah.