Colònia no confia a poder aclarir mai les agressions a dones la nit de Cap d'Any

Colònia ha començat a jutjar alguns implicats en els massius atacs sexuals i furts que es van produir durant la passada nit de Cap d’Any en aquesta ciutat alemanya i que van commoure tot el país. Gairebé dos mesos després de les agressions, els tribunals van emetre ahir la seva primera sentència relacionada amb el cas, que declara culpable de robatori un jove marroquí de 23 anys que havia sol·licitat el permís d’asil a Alemanya. Però el cap de la policia local, Jürgen Mathies, va remarcar que molts dels agressors no seran mai identificats.

    Younes A, com l’ha identificat la policia de Colònia per mantenir el seu anonimat, va ser condemnat a sis mesos de llibertat vigilada i a una multa de 100 euros per furt i possessió de drogues. El jove va ser detingut per la policia la nit de Cap d’Any amb les mans a la massa. Després de robar-li el telèfon mòbil a una noia de 20 anys, l’ara condemnat va mirar de fugir corrents, però va caure a terra després que un altre assistent a la festa li fes la traveta. Els agents de seguretat van tornar el telèfon a la noia i a l’escorcollar el sospitós van trobar una bossa amb 0,1 grams d’amfetamines al mitjó esquerre. Durant el seu judici, Younes A va demanar perdó a la propietària del telèfon, que va acceptar les disculpes. El que no va voler revelar van ser els seus motius per sol·licitar l’asil.

LENTITUD POLICIAL I DUBTES / Colònia també va fer seure ahir al banc dels acusats dos implicats més en els fets de la nit de Cap d’Any, dos joves d’origen algerià que estan acusats d’haver robat la càmera fotogràfica a un home que, com molts altres presents, estava retratant les celebracions al davant de l’emblemàtica catedral gòtica d’aquesta ciutat de l’estat de Rin del Nord-Westfàlia.

    Malgrat que l’escàndol de Colònia va estar majoritàriament relacionat amb els massius abusos sexuals que es van perpetrar contra dones, els primers i únics tres casos que de moment han arribat a judici estan vinculats a robatoris i furts, considerats delictes menors. Aquest inici ranquejant de les vistes judicials exemplifica la lentitud de l’acció policial i la confusió que ha envoltat el cas des del seu

començament.

LES XIFRES / Des de la nit de Cap d’Any la policia de Colònia ha rebut un total de 1.092 denúncies, 621 de les quals s’han presentat per delictes com robatoris, mentre que 471 es deuen a abusos sexuals. La Fiscalia no ha especificat encara quants d’aquests atacs van ser violacions, encara que inicialment es va parlar d’un miler d’agressors sexuals. De les 78 persones investigades per possibles delictes, només 14 estan relacionades amb abusos sexuals, unes xifres molt limitades tenint en compte la magnitud de l’escàndol.

    El que sí que ha especificat el fiscal superior de la ciutat, Ulrich Bremer, és que 16 d’elles estan en presó preventiva. Tan sols un dels que es troben entre reixes, un algerià de 26 anys i sol·licitant d’asil, està acusat d’atacar físicament dones.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Rússia adverteix a Polònia que no aculli armes nuclears

CÀMERES DE SEGURETAT / ¿Com s’entén llavors que amb tantes denúncies la policia tan sols tingui retinguts i identificats 78 sospitosos? La falta d’equips policials al lloc dels fets i la gran concurrència de persones va ser clau per a l’actuació dels agressors. «Les imatges de les càmeres de seguretat no són prou bones per detectar amb claredat agressions sexuals, tan sols robatoris. Confiem en els relats dels testimonis perquè identifiquin els seus agressors», va assegurar Mathies a la BBC.

    Un altre dels aspectes clau de l’escàndol és la nacionalitat dels agressors. Dels investigats, la policia ha remarcat que una trentena provenen del Marroc, 27 d’Algèria, quatre de l’Iraq, tres de Síria, Tunísia i Alemanya i un de l’Iran, Montenegro i Líbia. Entre els sospitosos hi ha menors d’edat i sol·licitants d’asil que havien arribat a la ciutat en condició d’exiliats per persecució política. Aquest punt ha afegit més llenya a l’acalorat debat que es viu a Alemanya sobre la necessitat de continuar acollint persones. Durant el 2015 el país va obrir les portes a un total d’1,1 milions de refugiats i es preveu que en aquest 2016 n’arribin 500.000 més.