Els republicans moderats planten cara

Si no hagués tingut lloc el debat que es va fer dissabte a la nit al Saint Anselm College de Goffstown (Nou Hampshire), Kim Kerns no hauria tingut cap dubte de qui votaria dimarts a les primàries de l’estat. La seva aposta era Marco Rubio, el senador de Florida de 44 anys el tercer lloc del qual als caucus d’Iowa el va catapultar cap a la condició de favorit per unificar l’aparell del Partit Republicà davant l’embestida outsider de Donald Trump i l’ultra de Ted Cruz. Però el debat va tenir lloc. I tant si va tenir lloc. Kerns, que dissabte va anar a un town hall (debat del candidat amb la població local) de Rubio a l’institut de Londonderry on és professora, reconeixia que ha passat a formar part de l’espècie que ha fet famós políticament l’estat de granit: el votant indecís.

«Va ser terrible, lamentable, fins i tot trist», deia la dona buscant adjectius per a l’actuació de Rubio, un espectacle difícil de veure en el qual el governador de Nova Jersey, Chris Christie, es va llançar com un gos de lluita a la jugular de la jove promesa, precisament per la seva falta d’experiència.

Per si el brutal i constant atac no fos suficient, Rubio personalment es va castigar a si mateix. Sense capacitat de reacció, repetint fins a quatre vegades una frase enllaunada contra Barack Obama com a resposta a les crítiques, semblava, com van dir Kerns i la immensa majoria dels analistes, «un robot». El pitjor no és que donés una imatge mecànica, és que va directament entrar en curtcircuit.

Que no es pugui recuperar a temps –i no sembla que ho pugui fer després de veure’l dissabte repetir una vegada més a Londonderry el seu tradicional discurs de campanya com si la sagnia no hagués tingut lloc– és l’esperança no només de Christie, sinó també d’un ressuscitat Jeb Bush (que va envestir però amb menys força) i de John Kasich (el governador d’Ohio, que va optar per vendre els seus propis èxits). I és també l’esperança de l’aparell del Partit Republicà per continuar mantenint la formació de Reagan en un espectre dominat per la moderació, sense deixar que se li escape el control sota Trump o que s’escori a la dreta sota Rubio, un senador que malgrat no ser tan extrem com Cruz també va arribar al poder encimbellat pel Tea Party. Rubio manté posicions radicals en temes socials com el dret a l’avortament (que Rubio no reconeix ni en cas d’incest, violació o perill per a la vida de la mare) o el matrimoni gai.

Qüestió de vida o mort

«No em va sorprendre el debat perquè per a Christie, Bush i Kasich, Nou Hampshire és qüestió de vida o mort», deia a Londonderry William Leonhood, un seguidor de Rubio fidel a la seva aposta. «Continuo pensant que ell és l’únic que pot unificar el partit».

Notícies relacionades

Un Hezbol·là debilitat es planteja el seu futur al Líban

El Rei agraeix a Al-Sisi el seu paper per a un alto el foc a Gaza

Potser Leonhood té raó, però difícilment ho podrà comprovar demà mateix. El potencial daltabaix de Rubio, que s’ha precipitat fent campanya com si ja fos el nominat contra Hillary Clinton obviant la vital lluita intestina per la qual s’ha de passar, apunta a la divisió del vot moderat entre el trio de governadors (encara que Bush sigui ex de Florida), que estan lluitant descarnadament en el seu Alamo particular de moderació i establishment. I això dóna ales a Trump, que podria haver quedat segon a Iowa però és clar favorit a Nou Hampshire i que, malgrat rebre algun cop de Bush, va sortir pràcticament il·lès del debat.

En aquesta apassionant campanya del 2016, difícilment després de demà es podrà apostar per un guanyador.