Clinton i Sanders: el duel es fa ferotge

Poques coses, per no dir res, estan sent com s'esperaven a la campanya presidencial dels Estats Units, incloent-hi el que es va anticipar que seria un passeig de Hillary Clinton fins a la nominació demòcrata. Dilluns, a Iowa, la candidata que al seu dia va semblar inevitable va sortir dels caucus amb una victòria pírrica sobre Bernie Sanders, pràcticament un empat tècnic. El senador de Vermont és clar favorit, amb fins a 20 punts d'avantatge en els sondejos, per guanyar dimarts a les primeres primàries, que se celebren a Nou Hampshire. L'enorme seguiment del veterà socialista entre els joves ha revelat un dels punts més flacs de la fornida candidatura de Clinton. Potser per això les coses segueixen donant sorpreses i canviant, incloent-hi les elegants maneres amb què fins ara s'havien enfrontat tots dos.

Aquest dijous a la nit, quan els dos supervivents de la carrera demòcrata es van enfrontar en el seu primer debat cara a cara, l'únic abans que voti Nou Hampshire, van saltar espurnes en una pirotècnia dialèctica i també ideològica on la dinamita és provar les credencials progressistes, o atacar les de l'altre. I hi va haver molts atacs.

Com fa des dels caucus, Sanders va definir Clinton com una candidata de l'aparell, moderada, massa vinculada a Wall Street i a interessos corporatius i de grans donants que per al senador representen el càncer que posa en perill la democràcia. Clinton va contraatacar qüestionant que el senador s'hagi “autoproclamat guardià de la progressia” i plantejant interrogants sobre la viabilitat de les seves ambicioses i progressistes propostes. “Progressista és algú que fa progressos i jo sóc una progressista que aconsegueix fer coses”, va dir. “No faig promeses que no puc complir”.

Però l'exsecretària d'Estat va anar encara més enllà i va acusar Sanders d'estar practicant contra ella una campanya de “difamació molt hàbil”, plena d'atacs “amb indirectes i insinuacions” qüestionant la seva integritat i la influència de les donacions o dels diners que va cobrar per donar discursos en la seva política i les seves decisions. “Si té alguna cosa a dir, digui-ho directament, però mai provarà que alguna vegada vaig canviar un punt de vista o un vot per cap donació que hagi rebut”, va defensar Clinton, que es va mostrar més aïrada que de costum.

Van ser els moments més tensos de la nit, però no els únics. Van tornar a enfrontar-se, encara que amb més moderació, en temes de política exterior. En aquest terreny Clinton va jugar amb les credencials de la seva experiència i es va protegir també amb sarcasme d'una de les línies habituals d'atac de Sanders, que recorda que la candidata al seu dia va votar a favor de la guerra de l'Iraq. “Un vot el 2002 no és un pla per derrotar l'Estat Islàmic”, va contraatacar Clinton.

Notícies relacionades

Dos nens morts i 17 ferits en un tiroteig en una escola dels EUA

Esperanza Santos, coordinadora de Metges sense Fronteres a Gaza: "Als nens malnodrits els costa somriure"

Les dues hores de debat també van permetre recordar altres diferències entre tots dos. Clinton, per exemple, manté el seu suport a la pena de mort encara que reclama més garanties en els judicis, mentre que Sanders diu que no vol “veure el govern ser part d'un assassinat”. Però la discussió va acabar amb un to molt més cordial que amb el que va començar.

Sanders, una vegada més, es va negar a atacar Hillary per l'escàndol dels correus electrònics. I en l'última pregunta, Clinton va dir que Sanders seria la primera persona a qui trucaria si és la nominada. El senador llavors va assegurar que, malgrat les seves diferències, “fins i tot en el nostre pitjor dia som cent vegades millor que qualsevol dels candidats republicans”. Hi va haver una encaixada de mans i somriures. Però la lluita, més ferotge, continua.