No tot són els diners a Iowa

Un anunci presenta el republicà Ben Carson com a garant dels valors judeocristians i tanca amb la promesa de mantenir Amèrica segura. Un altre descriu Ted Cruz com «un fals conservador» que no compleix el que predica. En un altre, Hillary Clinton es compromet a lluitar per la igualtat salarial de les dones. I en un altre, Marco Rubio diu que Amèrica és el país «més excepcional en la història de la humanitat», un país on els drets de la ciutadania emanen de Déu i no del Govern. Són les 11.30 del matí a Iowa. En menys de set hores obriran els caucus (assemblees electives) i es començarà a votar. Els anuncis se succeeixen un darrere l’altre regant amb milions de dòlars les cadenes locals. Per a l’espectador, és pura lobotomia política. Més d’un centenar d’anuncis s’han emès fins a 45.000 vegades des de l’octubre.

«Deixen molts diners en l’economia local però, com a espectador, acabes avorrint-los i, poc després, no els prestes gens d’atenció», assegura Sue Beukeman, secretària de l’Ajuntament de Kellogg, un petit poble del centre d’Iowa. Les campanyes i els grups externs que les recolzen, els supercomitès d’acció política, s’han gastat més de 70 milions de dòlars en anuncis de televisió, segons la consultora SMG Delta. El republicà Donald Trump va ser l’últim de sumar-se a la festa. No va emetre el seu primer espot fins a principis d’any i s’ha gastat bastant menys que Jeb Bush, Marco Rubio, Clinton i Bernie Sanders, els candidats que més han invertit per aquest ordre.

La propaganda no és necessàriament efectiva, sobretot davant l’allau d’anuncis negatius. En l’esprint final de campanya importa més la tasca sobre el terreny dels voluntaris per convèncer els indecisos i assegurar-se que qui s’ha compromès a votar pel seu candidat surt de casa desafiant la previsió de nevada. La participació a Iowa és històricament baixa. Ronda el 20%, així que cada persona importa. En els caucus conservadors de fa quatre anys, Mitt Romney va guanyar Rick Santorum per només 34 vots.

Transport per a electors

Tyler McCall fa un esmorzar copiós. Dissabte va conduir gairebé tres hores des de Kansas City per ajudar com a voluntari en la campanya de Hillary. A la tarda, es va dedicar a anar casa per casa en una zona rural per demanar als seus residents que vagin a votar per la seva candidata. Cinc hores de feina i 62 timbres trucats. «Gràcies a les enquestes i el 'big data' sabem on viuen els demòcrates i quins s’inclinen per Clinton», explica McCall, de 23 anys. En cas que no condueixin, les campanyes ofereixen als votants transport per portar-los al col·legi electoral. I durant tot el dia els truquen perquè no fallin. 

Els caucus són diferents d’unes primàries o generals. S’ha d’anar a una església o un gimnàs i passar hores d’escenificació política perquè el teu vot sigui comptabilitzat. Requereix temps i esforç. Darrere de cada vot hi ha un treball immens i exèrcits d’idealistes disposats a regalar-lo. Sanders compta amb 15.000 voluntaris a Iowa; Cruz amb 12.000. Des que Barack Obama va revolucionar la manera de fer campanya el 2008, tots intenten imitar-lo. Com més voluntaris, oficines i dades sobre el votant es tinguin, més opcions hi ha. Això inclou saber la cervesa que beu o el seu equip favorit de futbol americà. En oficines de camp repartides per l’estat, Hillary en té tres més que Sanders, però 11 menys que Obama al seu dia.

Notícies relacionades

Hillary Clinton i Ted Cruz guanyen a Iowa

Les complexes relacions amb la Xina

En una universitat d’Ames, el socialista de Vermont ha reunit un centenar de voluntaris. Gent com Laurie Wildeman, que als seus 53 anys és la primera vegada que s’hi involucra. Els últims mesos ha fet milers de trucades, ha ajudat a organitzar mítings i avui representarà Sanders com a capitana en un dels caucus. «Fins que no traguem els diners de la política de les grans indústries no tindrem un Govern pel poble i per al poble», diu Wildeman. «¿Per què m’agrada Sanders? Perquè no es ven», postil·la.

Si hi ha una elevada participació, Sanders hauria de guanyar en el bàndol demòcrata i Trump, en el republicà. En gran mesura, tot dependrà de gent com Wildeman i McCall, els voluntaris d’aquesta història.