La baralla republicana és cosa de tres

Seran les masses d'electors republicans les que acabaran elegint el seu candidat a la presidència dels Estats Units a partir de l'1 de febrer, però, tenint en compte el que esbossen les enquestes i el que es va veure aquest dijous a la nit, la baralla per la nominació es perfila com una cosa de tres. Ted Cruz, Donald Trump i Marco Rubio van acaparar el protagonisme en el penúltim debat abans de l'inici de les primàries, una conversa interminable de dues hores i mitja que va estar marcada pels atacs a la gestió del president Barack Obama i pels intents de restar punts al rival a costa de les polèmiques més recents. Si algú va guanyar als punts va ser possiblement el senador Cruz, el més conservador i dogmàtic de tots els aspirants, que era possiblement qui més havia de perdre.

Aquesta setmana el 'New York Times' va revelar que el senador hispà per Texas va demanar un préstec d'un milió de dòlars a Goldman Sachs --on treballa la seva dona-- i Citibank per finançar la seva campanya de reelecció el 2012 i no el va declarar a la comissió federal electoral. La història és com a mínim sucosa, tenint en compte que afecta un polític que ha modelat la seva imatge d'insurgent a base d'atacs al que anomena el “càrtel de Washington”, un suposat club on intercanvien favors i corrupteles els bancs de Wall Street, les grans corporacions i la classe política. Cruz va sortir relativament airós de la pregunta que qüestionava la irregularitat, dient que havia sigut una badada i aprofitant per tirar fang sobre la favorita a la nominació demòcrata. “A diferència de Hillary Clinton jo no tinc feixos de diners al banc, centenars de milions de dòlars”, va afirmar.

Cruz s'ha consolidat com a segon a les enquestes i això el va convertir en la diana de la majoria de les envestides. Van sortir de Rubio i també de Trump, que va qüestionar que sigui elegible com a president a l'haver nascut al Canadà. Fill d'una nord-americana, Cruz li va dir que la Constitució està del seu costat i que per aquesta mateixa regla de tres tampoc John McCain, que va néixer en una base militar a Panamà, podria haver optat a la presidència. On va fallar va ser al presentar despectivament el magnat immobiliari com “l'encarnació dels valors de Nova York”, és a dir, “socialment liberal, pro avortament, pro matrimoni gai…” Trump li va sortir amb un lacrimogen record de com la ciutat es va recompondre després de la tragèdia de l'11-S i Cruz el va acabar aplaudint. Només li van faltar les llàgrimes. “Ha ofès molta gent”, va dir Trump.

MENYS PARTICIPANTS

El debat moderat per Fox Business va tenir menys participants que altres vegades. Només set. La resta no van aconseguir el suport mínim a les enquestes fixat per la cadena. Però el cert és que a molts a penes se'ls va veure. Jeb Bush va tornar a demostrar que a l'hora de debatre és un robot encartonat i per moments incoherent, un polític incapaç de fer valer la seva moderació i sentit comú en temes com la immigració, en què Trump va tornar a insistir a tancar les portes del país a tots els musulmans. Ben Carson mai ha debatut gaire bé, però a mesura que perd pistonada en els sondejos va deixant anar idees certament estrafolàries. Ahir a la nit va prevenir contra els atacs de pols electromagnètic i els possibles plans estrangers per tombar la xarxa elèctrica, que és una de les obsessions de l'Amèrica paranoide que creu en la imminència del col·lapse de la societat.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Hamàs estudia la nova oferta de treva d’Israel a Gaza

Amb Hillary Clinton i Obama sempre molt presents al seu cap, Chris Christie va titllar el president de “nen petulant” i va fer com els seus companys un retrat catastrofista del país tot i les dades notables d'ocupació o la reducció del dèficit. No va ser la millor nit dels aspirants republicans. I a només dues setmanes perquè es comenci a votar a Iowa, els temors de l''establishment' s'estan fent realitat. Trump, el seu malson número u, comanda amb facilitat; Cruz, el seu malson número dos, li fa ombra, i Rubio, una de les seves opcions potables, no acaba de fer el salt i segueix tercer, molt lluny. A més, ningú sembla disposat a temperar el seu missatge pensant en les generals.

Ahir a la nit li van preguntar a Trump per les al·lusions en el missatge de Nikki Haley, la governadora de Carolina del Sud, on es va celebrar el debat, durant la seva rèplica al discurs de l'Estat de la Unió d'Obama. En aquell discurs va demanar als republicans que es resisteixin als “cants de sirena de les veus més furioses”. Lluny de posar-se a la defensiva, el multimilionari va acceptar la crítica amb orgull. “Estic molt enfadat perquè el nostre país és gestionat horriblement, així que accepto amb gust el mantell de la fúria”.