De la guerra de Síria a la pau d'Escòcia

A l'illa de Bute Bute no hi ha desert, ni palmeres brillant al sol, ni dàtils a les botigues. Els 7.000 habitants d'aquest tros de terra de 120 quilòmetres de l'oest d'Escòcia estan acostumats als cels grisos i a la pluja a ratxes a causa del vent. Un lloc que en un altre temps va ser colònia balneària és on intenten començar una nova vida 12 famílies de refugiats sirians, des de principis de desembre. “Són gent que ve de petits pobles, o de zones rurals, per tant creiem que la transició i l'adaptació és una mica millor”, explica Clellan Sneddon, al capdavant dels serveis comunitaris de l'Ajuntament d'Argyll and Bute. 

Després de volar a Glasgow des dels camps de refugiats del Líban, les famílies van arribar a la localitat de Rothesay en ferri. Allà han rebut allotjament i els nens han començat a anar a l'escola, mentre un equip de voluntaris intenta reduir les barreres del dia a dia, començant per l'anglès. Molts dels refugiats tenen una formació escolar molt escassa i tampoc es defensen bé en àrab. “¿Com poden aprendre una llengua diferent si no saben com llegir i escriure en àrab?”, assenyala Amer Masri per afegir: “El que estem fent és ensenyar-los en paral·lel l'àrab i l'anglès”.

Masri forma part d'un grup de sirians que viuen a Escòcia i que estan ajudant els seus compatriotes. Ell mateix va fugir del règim de Baixar al-Assad el 2011. Avui treballa com a investigador científic a Edimburg, la ciutat on resideix amb la seva dona i els seus fills. Les autoritats locals a Bute han contractat els serveis de traductors per millorar la comunicació amb les famílies. 

PRODUCTES HALAL

Un altre problema ha sigut el menjar. Al supermercat Co-Op i a les  botigues de l'illa no hi ha carn halal, ni llegums, ni es troben els condiments habituals per cuinar com a l'Orient Mitjà. L'ajuda en aquest cas ha arribat d'un famós xef nascut a Jerusalem, Yotam Ottolenghi, el gran divulgador al Regne Unit de la gastronomia de la seva regió. Ottolenghi ha ofert l'enviament de cigrons, espècies i sucs de fruita. També s'ha rebut una important donació de productes halal, de l'aprovisionament dels quals s'encarrega Tariq Iqbal, un altre voluntari que va arribar fa anys a Escòcia procedent del Pakistan amb els seus pares.

Notícies relacionades

L’economia europea s’alenteix

El Regne Unit limitarà les ajudes socials per forçar la reincorporació

“Molts dels refugiats han viscut experiències tràgiques i traumàtiques. Alguns van ser detinguts i torturats i hi ha un gran problema d'estrès post-traumàtic”, afirma Masri. “A tot això s'hi ha d'afegir l'estrès que implica traslladar-te a un altre continent i a una altra cultura. La seva situació psicològica és molt delicada”, afegeix. La principal inquietud ara és mantenir reporters i càmeres a distància. “Algunes famílies estan preocupades per si poden ser identificades en fotografies o filmacions de la televisió i que això tingui conseqüències per als seus familiars a Síria”, afirma John Duncan, un dels residents de Rothesay, que està ajudant els refugiats. La resposta de la comunitat, assenyala, ha sigut “fantàstica”. De la mateixa opinió és Craig Borland, redactor en cap del setmanari 'The Buterman'. “La gran majoria” els ha acollit amb els braços oberts.

Bute va ser en un altre temps coneguda com la Madeira d'Escòcia. Un destí de vacances per a la gent de Glasgow, ara en decadència, on no hi ha cap mesquita. Les discussions estan en marxa perquè un imam hi viatgi els divendres per oficiar les pregàries. De moment, els nens sirians ja han assistit a una representació nadalenca d'“El gat amb botes” i s'ho van passar la mar de bé.