Els secrets de l'Alcorà més antic del món

Les investigacions sobre el que podrien ser les restes de l’Alcorà més antic del món s’han convertit en un gran trencaclosques internacional. Però a poc a poc les peces van encaixant. Quan el juliol passat la Universitat de Birmingham va revelar haver trobat dos fulls d’una de les versions de l’Alcorà més antigues de la història, la notícia va córrer com la pólvora. Els millors especialistes de l’islam es van llançar immediatament a seguir la pista dels fragments i mirar de determinar els seus orígens. Ara, cinc mesos més tard, els acadèmics confirmen l’enorme valor del manuscrit, que pot ser fins i tot més gran del que s’havia pensat en un primer moment.

    Les últimes indagacions vindrien a confirmar que els fragments van pertànyer a un Alcorà dipositat originalment a la mesquita més antiga d’Egipte i d’Àfrica, la d’Amr ibn al-As, a la ciutat de Fustat, que avui forma part de l’antic Caire. El principal desacord sobre el text es refereix de moment a la seva antiguitat. Les proves de radiocarboni la situen entre l’any 568 i el 645. El profeta Mahoma va morir el 632 i és possible, com creuen alguns acadèmics, que la persona que el va escriure el conegués personalment. Però altres experts sostenen que les evidències gràfiques, inclosa la forma en què els versos estan separats, indicarien que és posterior.