Una transsexual arriba a diputada a Veneçuela per primera vegada en la història

Tamara Adrían ha sigut elegida a l'Assemblea Legislativa per promoure lleis en defensa de la diversitat sexual en un país de cultura homofòbica

3
Es llegeix en minuts
ABEL GILBERT / CARACAS Enviat

“Com diu Woody Allen: El futur és el lloc on viuràs la resta de la teva vida” va escriure l'advocada Tamara Adrián Hernández diumenge passat al seu compte de twitter, abans de votar. I el futur li ha arribat. Encara que no ha pogut usar el seu actual nom a les paperetes, acaba de ser electa la primera diputada transsexual de Veneçuela per l'opositor partit Voluntat Popular.

Graduada a la Universitat Catòlica Andrés Bello (UCAB) i amb un doctorat en Dret Comercial de la Université Panthéon-Assas de Paris, va néixer el 1954 com a Tomás Adrián. El 2002, es va operar a Tailàndia. Dos anys més tard va demanar a la Sala Constitucional del Tribunal Suprem que reconegués la seva nova identitat. Fins ara no ha obtingut cap resposta. Adrián és representant legal de la Xarxa de Lesbianes, Gais, Bisexuals, Trans i Intersexuals de Veneçuela.

Arriba a l'Assemblea Nacional per promoure el matrimoni homosexual, la identitat de gènere i lleis contra la discriminació. Entre els mesos  de maig del 2013 i maig del 2015 es van denunciar 47 crims d'odi per l'orientació sexual. D'acord amb la diputada, el 97% dels integrants de la comunitat GLBTI (gais, lesbianes, bisexuals, trans i intersexuals) no denuncien les agressions. Al gener, quan iniciï el seu període a l'Assemblea, mirarà de fer reflotar un projecte de llei 2014 que el PSUV, diu, “no va voler debatre, encara que la Constitució hi obliga”.

“El chavista és un règim militar, autoritari i dictatorial, durant aquests últims anys han incentivat l'homofòbia des de l'Estat”, ha assegurat el dirigent estudiantil i activista de la comunitat GLBTI Pedro Martínez.  El problema cultural és de llarga data i es barreja amb el masclisme i la religió.

LA CONDICIÓ SEXUAL, COM A INSULT

“Es pot ser el més corrupte, el més drogoaddicte, el més lladre, el més violador, el més assassí, però qualsevol veneçolà genèric a penes veu dos homes fent-se un petó i es transforma en una dona de 70 anys amb rosari a la mà a punt per llegir el credo i diversos Déu vos salve Maria”, va assenyalar Victoria Alen Mijares a  aporrea.org.

Les actituds del diputat chavista Pedro Carreño reforcen les seves acusacions. En aquests anys de controvèrsia amb l'oposició, Carreño no ha trobat cap més manera de desqualificar políticament el líder opositor Henrique Capriles que el d'homosexual. “Accepta el repte, maricon”, li va dir en una ocasió.

Si bé Martínez considera que  “no es pot ser al mateix temps” defensor del Govern i homosexual, un sector de la comunitat GLBTI ha simpatitzat amb Hugo Chávez, que públicament va expressar el seu rebuig a la persecució “de qualsevol persona a causa de les seves preferències sexuals”.

UN TEMA TABÚ

Leandro Viloria assegura que pel Parlament han passat molts homosexuals, “però cap ha aixecat la bandera per nosaltres”. Hi ha, a més, “alcaldes, governadors al 'closet'”, és a dir, a l'armari.

Notícies relacionades

D'aquest tema no se'n pot parlar en públic. Viloria ha dit que el PSUV va rebutjar portar un candidat GLBTI a les seves llistes que havia sigut simbòlicament “votat “al juliol per 4000 persones i tenia el suport del mateix president veneçolà, Nicolás Maduro. El que s'hi va oposar va ser l'alcalde de Caracas, Jorge Rodríguez.

Viloria observa ara la victòria de Tamara Adrián amb una sensació dual. “Representa una altra classe social, però ara està portant la veu de la diversitat sexual. Nosaltres ens quedem sense arguments per anar al carrer a sol·licitar-li el vot a la gent per la revolució”. La triomfant Mesa d'Unitat Democràtica (MUD) tampoc és un jardí d'obertura i tolerància. Julio Borges, un dels candidats a presidir al gener la futura Assemblea, va considerar que a Veneçuela no s'hauria de legislar el matrimoni entre persones d'un mateix sexe “perquè aquest tema divideix la família i aquests són temps de reconciliació”.