Els atemptats de París consoliden l'avanç electoral del Front Nacional

França s’acostuma a viure en un excepcional estat d’emergència que multiplica registres, detencions i arrestos domiciliaris. Els carrers de París segueixen ocupats per policies i militars, es mantenen estrictes consignes de seguretat al voltant de centres educatius i zones d’afluència massiva i tot el país segueix commocionat 10 dies després dels atemptats de París i Saint-Denis. En aquest singular ambient va arrencar ahir la campanya de les eleccions regionals que se celebraran els dies 6 i 13 del mes de desembre vinent.

Els comicis estaran inevitablement marcats per la tragèdia i els candidats han revisat de pressa i corrents els seus programes. On abans figuraven promeses sobre transport públic o educació ara hi ha una inquietud exacerbada per la seguretat, terreny sempre favorable als partits conservadors. Encara que ningú s’atreveix a fer un pronòstic, les enquestes demostren que el partit de Marine Le Pen consolida el seu avanç al capitalitzar la por dels francesos a l’amenaça gihadista, i desbanca el partit de Nicolas Sarkozy.

Els socialistes, per la seva part, esperen una gran mobilització del seu electorat i un tancament de files al voltant de François Hollande –la seva popularitat ha repuntat després del 13-N–. El 73% dels francesos creuen que el president ha estat a l’altura de les circumstàncies a l’enfundar-se el vestit de comandant en cap i declarar la guerra a l’Estat Islàmic, i aplaudeixen l’arsenal antiterrorista posat en marxa pel Govern fins i tot sabent que algunes llibertats resultaran minvades.

La irrupció del gihadisme en la campanya ha jugat en contra dels republicans, la formació de l’expresident Nicolas Sarkzoy, que abans dels atemptats vaticinava una àmplia victòria a les regionals de desembre. El sondeig de Harris Interactive revela que el Front Nacional aconseguiria el 27% dels vots en primera volta, seguit dels socialistes, amb el 26%, que es col·locarien clarament al davant de la dreta.

Component emocional

El 43% dels enquestats admeten de manera espontània que els terribles successos de París orientaran el seu comportament a les urnes, encara que el component emocional que pesa en les enquestes pot diluir-se a mesura que s’acosti la data electoral. Paradoxalment, gairebé el 60% dels francesos diuen que no seria bo que la formació ultradretana aconseguís la majoria en els consells, els òrgans de govern regional.

El que és clar és que tots els estudis realitzats després del divendres negre parlen d’un clar avanç de l’extrema dreta en detriment del partit de Sarkozy. N’hi ha un exemple nítid a la regió de Provença-Alps-Costa Blava (Paca), on la candidata del Front Nacional, Marion Maréchal Le Pen, néta de Jean Marie i neboda de Marine, aconseguiria el 41% dels sufragis a la segona volta i derrotaria per tant el candidat dels Republicans, l’alcalde de Niça, Christian Estrosi, que es quedaria amb el 34% de les paperetes, segons indica un sondeig elaborat per Ipsos/Sopra Steria. Abans dels atacs, tots dos es trepitjaven els talons.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Escòcia nomena Swinney nou ministre principal

Fidel al seu lema de tancar Schengen, retirar la nacionalitat a tot sospitós de terrorisme o eradicar qualsevol rastre de salafisme a les mesquites –mesures que, amb matisos, impregnen les mesures excepcionals de l’Executiu–, el partit lepenista rendibilitza una campanya que planteja no només reptes locals, sinó també nacionals.

El mateix li passa a l’esquerra. La seva estratègia és impedir que la dreta s’erigeixi en l’única capaç d’oferir la protecció que els ciutadans reclamen.