La UE i l'Àfrica topen per la repatriació dels immigrants

La Unió Europea (UE) va dictar l'any passat més de 250.000 ordres d'expulsió d'immigrants irregulars. Només 161.000 van ser finalment repatriats, cosa que significa que menys del 40% van ser tornats als seus països d'origen. El nou pla d'acció conjunt pactat entre la UE i l'Àfrica, i que avalaran avui a la cimera de Malta més de 60 líders de governs europeus i africans, pretén agilitzar aquest procés amb vista a frenar i alentir els fluxos migratoris. A canvi Europa promet més diners i noves perspectives de desenvolupament per als països africans encara que sense dates ni propostes concretes.

«És essencial mantenir les portes obertes per als refugiats però als immigrants irregulars els hem de repatriar de forma ràpida i efectiva. Fer-ho de forma voluntària és la millor de les opcions, però, quan no sigui possible, el retorn no voluntari és un prerequisit per tenir una bona política migratòria», va advertir ahir el president de la UE, Donald Tusk, a l'inici de la sessió d'obertura celebrada a l'antiga infermeria de l'orde de Sant Joan després d'una cerimònia inicial i un minut de silenci en memòria de tots els ofegats al mar. «La nostra vocació és desenvolupar l'Àfrica, no enviar gent a Europa», li va respondre el president del Senegal, Macky Sall.

ELS REQUISITS / El compromís de fer tornar als seus països d'origen totes les persones que no compleixin els requisits per ser a Europa figura tant en la declaració política que firmaran avui les més de 60 delegacions presents a Malta com en el pla d'acció que desenvoluparà els compromisos. La pressió dels governs africans ha aconseguit matisar el to de duresa inicial incloent una frase crucial per a ells. «Acordem donar preferència al retorn voluntari i reafirmem que totes les devolucions s'han de portar a terme respectant plenament els drets humans i la dignitat humana», assenyala el text.

Aquest és un dels retrets que van sortir ahir de boca dels dirigents africans que segueixen veient una Europa blindada i poques possibilitats d'accés per als seus ciutadans. «Alguns països a Europa han optat per una estratègia de fortalesa però hem d'estar oberts a la immigració. Europa i l'Àfrica haurien de discutir també sobre industrialització, perquè és el que crea llocs de treball i hem de modernitzar el nostre continent perquè si no els joves seguiran emigrant», va recordar la presidenta de la comissió de la Unió Africana, Nkosazana Zuma. El pla dissenyat respon amb tebior a aquestes demandes. Inclou noves vies per explorar vetes de mercat però sense gaire concreció.

Notícies relacionades

Trump: "Obriu el puto estret, cabrons, o viureu l’infern"

L’Iran multiplica els seus atacs al Golf contra estacions energètiques

LA TRAGÈDIA / La idea de la cimera va sorgir l'abril d'aquest any, arran de la mort de més de 800 persones davant de la costa italiana. La tragèdia va commoure Europa i va obligar els seus dirigents a reaccionar. Des d'aleshores, la ruta del Mediterrani ha deixat de ser la principal via d'entrada -només un de cada set la utilitzen- però tots els governs coincideixen que el problema de l'Àfrica és estructural i que ha de ser abordat amb solucions a llarg termini. «No hem de veure aquesta crisi migratòria com un enorme risc o com una cosa negativa. Hem de veure les possibilitats que ofereix», va recordar ahir el president de la Comissió, Jean Claude Juncker, que avui participarà en la constitució del nou fons fiduciari per a l'Àfrica amb el qual esperen acontentar i convèncer els socis africans de cooperar en el control dels fluxos migratoris i lluitar contra les màfies.

El fons naixerà amb menys generositat de l'esperada. La Comissió hi aportarà 1.800 milions d'euros però els governs no igualaran ni de lluny els 3.600 milions sol·licitats. Segons l'últim balanç oficial, compta amb 47,4 milions, encara que segons Juncker hi ha 25 països que han promès participar i la xifra rondaria, segons fonts del Consell, els 171 milions.