L'ACNUR critica el retard en la reubicació de 120.000 refugiats

A penes dotze hores després del fracàs de la Unió Europea per tancar un acord polític per reubicar 120.000 refugiats, el fiasco ha centrat avui el debat celebrat a l'Eurocambra amb l'alt comissionat de les Nacions Unides per als refugiats, Antonio Guterres, com a protagonista.

En un discurs contundent i molt dur en què també han participat representants de Jordània, el Líban i Turquia, Guterres ha lamentat que els governs europeus actuïn cada un per la seva banda i alerta que l'hivern s'acosta i que la situació serà terrible. “Si no donem una ajuda massiva, l'entrada del fred serà també terrible i el problema serà encara més difícil de solucionar. No podem empènyer la gent d'un lloc a un altre”, alerta.

FLUX GESTIONABLE

Segons el màxim responsable de l'ACNUR, el flux de refugiats cap a Europa, encara que s'ha multiplicat, és “perfectament gestionable” si la UE es dota d'un mecanisme de reubicació i centres de recepció. “La clau és fer-ho”, sosté subratllant la decepció pel resultat del consell extraordinari celebrat ahir i el retard de possibles decisions fins a una nova cita prevista per al 8 d'octubre a Luxemburg.

“Aquesta situació és d'emergència absoluta. La reunió del 8 d'octubre és donar allargues. No es pot. És important disposar d'un pla B”, reivindicava durant una audiència celebrada al Parlament Europeu a la qual també han assistit la vicepresidenta de la Comissió, Federica Mogherini, i el comissari d'interior, Dimitris Avramopoulous.

DURES CRÍTIQUES A HONGRIA

Guterres no només ha fet avergonyir els governs europeus per la seva incapacitat d'arribar a un acord. S'ha referit molt especialment a Hongria, el país que encapçala l'oposició al mecanisme de quotes, perquè també va viure en les seves pròpies carns el drama dels refugiats quan 200.000 hongaresos es van veure obligats a fugir del seu país després de la segona guerra mundial. “140.000 hongaresos van ser traslladats d'Àustria a diversos països europeus i fora d'Europa en una reubicació que va durar menys de tres mesos. En aquella època no hi havia Schengen però les fronteres estaven obertes”, recorda davant les mesures generalitzades adoptades per molts governs per reforçar els controls i impedir l'arribada de persones als seus territoris.

El polític portuguès no ha sigut l'únic a reivindicar la necessitat de trobar aquesta unitat política que segueix brillant per la seva absència a Europa en el tema dels refugiats. També els representants de la Comissió Europea, decebuts pel resultat d'ahir, admeten que la credibilitat del club està en joc però insisteixen que ho seguiran intentant. “La nostra proposta segueix sobre la taula i la defensarem en la seva globalitat”, responia aquest migdia el portaveu de Jean-Claude Juncker, que recordava que la situació s'ha agreujat enormement i que els Estats membres han de pitjar l'accelerador.

XIFRES RÈCORD

Segons les últimes dades publicades avui per l'agència per al control de les fronteres exteriors (Frontex), fins a l'agost havien detectat a les fronteres externes de la UE 500.000 persones, amb xifres rècord registrades al mes d'agost, quan van arribar al territori europeu 156.000 immigrants i refugiats. El gruix d'aquestes persones, unes 88.000, a través de les illes gregues i unes 13.000 per Itàlia, que a l'agost va rebre la meitat d'arribades que durant el mateix període de l'any anterior.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

La façana de l’antiga Borsa de Copenhaguen cau després de l’incendi

En tot cas, es tracta de xifres grans, ja que en tot el 2014 van entrar a través de les fronteres exteriors 280.000 persones. “Les illes gregues segueixen estant sota una intensa pressió migratòria”, adverteix el seu director gerent, Fabrice Leggeri, en una última actualització en què adverteixen d'un augment de l'agressivitat dels traficants, que ignoren l'empitjorament de les condicions meteorològiques i forcen els immigrants a creuar en embarcacions plenes de persones. Els dos països, Grècia i Itàlia, són els dos beneficiats del primer esquema de reubicació acordat ahir i que servirà per reubicar de moment 32.256 persones. El comissari Avramopoulous, que demà fa una visita oficial a Hongria, espera que els primers centres de recepció en aquests països estiguin operatius ben aviat i que les reubicacions puguin començar com més aviat millor.

Molta menys confiança hi ha sobre el pla per reubicar 120.000 persones, fins al punt que el ministre d'Interior alemany, Thomas de Maizière, suggeria aquest matí la possibilitat de retirar les ajudes estructurals als països que no siguin solidaris. La Comissió Europea descarta aquesta possibilitat i recorda que això exigiria una renegociació del marc pressupostari que no està prevista. “La Comissió no és partidària del càstig sinó de donar incentius”, insisteix el portaveu de Juncker.