La crisi segons Màrkaris

El novel·lista grec Petros Màrkaris mai es mossega la llengua. Ni quan parla sobre el seu país ni quan escriu novel·la negra. Per això va decidir fa uns anys escriure una trilogia negra ambientada en la crisi actual: Amb l'aigua al coll (2010), Liquidació final (2011) i Pa, educació i llibertat (2013), editades a Espanya per Tusquets. Semblava que aquí s'aturaven les investigacions del comissari Kostas Jaritos, però recentment ha publicat un epíleg, Fins aquí hem arribat, amb la crisi una vegada més com a teló de fons.

«¿Què és l'atracament a un banc comparat amb la creació d'un banc?». Amb aquesta cita combativa del seu admirat Bertolt Brecht, Màrkaris iniciava la seva novel·la Amb l'aigua al coll, que començava amb l'assassinat d'un director de banc en una Grècia que es troba al límit de la bancarrota.

A la mateixa novel·la, que afronta amb realisme la crisi grega, un personatge es lamentava de les retallades imposades per la Unió Europea i l'FMI amb aquestes paraules: «¡Cobro una pensió de 400 euros al mes! ¿Què vol retallar la Unió Europea? ¿Quin alemany, francès o suec pot viure amb 400 euros? Cada estiu les illes s'inunden d'una marea de jubilats francesos, suecs i alemanys. ¡I jo no puc veure les illes ni amb prismàtics!».

Des d'aleshores, Màrkaris ha insistit en el tema, i fins i tot arribat a imaginar, a Pa, educació i llibertat, el final de l'euro i el retorn al dracma en la seva estimada Grècia. Per cert, que a Amb l'aigua al coll el comissari Jaritos optava per comprar-se un Seat Ibiza «per solidaritat entre els pobres. Ara els espanyols i els portuguesos tenen problemes, com nosaltres. Per als mercats financers, som els PIIGGS, 'els porcs'. I cada porc ha d'ajudar els altres, no fer la pilota als taurons».

Posició crítica

La posició crítica de Màrkaris és clara en les tres novel·les de la crisi, com també ho és en el seu llibre d'assajos La espada de Damocles i, naturalment, a l'epíleg Fins aquí hem arribat, amb diversos assassinats que Jaritos ha d'investigar mentre es mou per una Atenes empobrida en què apareix la misèria, les botigues tanquen, els hospitals pateixen retallades i els ciutadans opten per moure's en transport públic. «A la nit Atenes sembla tan buida com les nostres butxaques», escriu.

Al principi d'aquest últim llibre, els feixistes d'Alba Daurada, infiltrats a les institucions, claven una pallissa a la filla del comissari, una advocada que defensa uns treballadors negres. Això li fa exclamar a Jaritos: «A Grècia fem front a la crisi amb el descontrol».

Aprofundint en el tema, un dels primers assassinats del llibre és Vranàs, un home que es dedica a agilitzar les gestions davant la corrupció dels funcionaris. «Vranàs era un cuc», diu un personatge, «però un d'aquells cucs que els grecs necessiten per sobreviure en un Estat on la burocràcia alimenta el suborn, i aquest, la burocràcia».

Més endavant s'aclareix que Vranàs, quan treballava de funcionari ,«no cobrava comissions per fer els ulls grossos, sinó per no provocar endarreriments». Pel que sembla, una cosa molt grega. «Endarreria els tràmits amb diferents pretextos, enviava els interessats d'un departament a un altre fins que aquests es resignaven i li preguntaven quant volia per acabar d'una vegada amb aquell calvari». Comptava per a això amb l'«omertà de l'Administració pública», ja que «els funcionaris grecs mai comenten res amb els seus companys de feina».

En aquest context crític, un grec d'origen alemany, acostumat a l'agilitat de les institucions germàniques, fart de tantes travetes burocràtiques, acaba suïcidant-se. No és estrany que amb aquest rerefons Jaritos consulti el seu diccionari preferit per concloure que «l'única accepció de fallida que guarda relació amb tots nosaltres (els grecs) és la de fallida moral, pèrdua de poder, fracàs». Com a conclusió, Màrkaris elegeix tres paraules per definir la vida a Grècia: «burocràcia», «obstrucció» i «ineptitud».

Centres d'indigents

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

Els polítics grecs tampoc se salven de les crítiques de l'autor. La filla del comissari reflexiona: «Els polítics castiguen els ciutadans pels errors que ells mateixos han comès. Tants anys malgastant els diners a tort i a dret i ara castiguen la gent per haver-se aprofitat d'aquesta situació (…). Tots paguem pels pecats dels polítics i ells diuen que ho fan per salvar-nos».

A les novel·les de Màrkaris, els antics esquerrans creen centres d'indigents per protegir els més febles i la solidaritat familiar va creixent a mesura que els parents es van quedant sense feina. El rerefons és el de la Grècia d'ara mateix, amb la qual cosa queda clar que la novel·la negra és un bon gènere per retratar una societat concreta en un moment determinat, en especial quan hi ha crisi i totes les vergonyes surten a la superfície.