La UE redueix la pressió i comença a donar oxigen a Grècia

Si no hi ha cap obstacle d'última hora, Grècia obtindrà avui via lliure del consell de governadors del Mecanisme Europeu d'Estabilitat (MEDE) -format pels ministres de finances de la zona euro- per començar a negociar les condicions d'un tercer rescat. Després d'una setmana d'intenses negociacions, el camí comença a aclarir-se i prova d'això és el principi d'acord sobre el crèdit pont de 7.000 milions que el Govern grec necessita per pagar dilluns els seus deutes. La perspectiva del desemborsament va portar ahir el Banc Central Europeu (BCE) a afluixar la pressió i a elevar la línia de liquiditat d'emergència als bancs hel·lens.

«Tenim un principi d'acord sobre un crèdit pont basat en el Mecanisme Europeu d'Estabilitat Financera (EFSM)», anunciava el vicepresident de la Comissió Europea, Valdis Domvrovskis. Els diners que Grècia necessita per pagar el 20 de juliol al BCE i els endarreriments a l'FMI sortiran d'un instrument financer dels 28 estats membres, de manera que amb el vistiplau de l'Eurogrup no n'hi ha prou. El procediment escrit per aprovar-lo ja s'ha llançat i finalitzarà aquest migdia. Països com el Regne Unit, Suècia o Dinamarca s'hi han resistit, però fonts europees confien que aixecaran les seves reticències gràcies a la garantia que en cas de pèrdues estaran avalades pels beneficis del programa de compra de bons grecs del BCE.

Aquest principi d'acord es feia públic tot just unes hores després que el Parlament grec aprovés el draconià programa d'ajustos dissenyat per la troica per a Grècia. Un pas que l'Eurogrup, després d'una nova teleconferència de ministres celebrada ahir, valorava positivament. «Les autoritats han implementat el primer paquet de quatre mesures a temps i, en general, de forma satisfactòria (…) Hem decidit concedir en principi un suport del MEDE de tres anys, subjecte a completar els procediments nacionals rellevants», anunciava, instant Atenes a aprovar el nou paquet de reformes previst per al 22 de juliol. Si no hi ha canvis d'última hora, el MEDE donarà aquesta tarda llum verda, cosa que significa que la troica podrà començar a negociar el nou rescat al qual l'Eurozona aportarà, segons va precisar ahir el director del MEDE, Klaus Regling, uns 50.000 milions d'euros.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

El tempteig de Von der Leyen als ultres polaritza el tauler alemany

«LES COSES HAN CANVIAT» / Aquests anuncis van servir ahir al BCE per afluixar la pressió i tornar a donar oxigen a una Grècia completament asfixiada. «Les coses han canviat. Tenim algunes notícies com l'aprovació del crèdit pont i el vot en alguns parlaments, començant pel grec, que han restaurat les condicions per elevar l'ELA», va justificar el president de l'entitat, Mario Draghi, sobre les raons de l'augment de la línia de liquiditat d'emergència, que es mantenia congelada en 89.000 milions des del 28 de juliol passat. El dirigent italià també va assegurar que la informació de què disposen apunta que Grècia pagarà dilluns tant al BCE com a l'FMI.

En total, els bancs grecs rebran aquesta setmana 900 milions més, cosa que permetrà als caixers seguir donant diners. La mesura és el primer pas perquè Grècia comenci a recuperar la normalitat i perquè les autoritats puguin aixecar el corralito decretat abans del referèndum per evitar la desbandada dels dipòsits. «La idea és avançar com més de pressa millor però amb cautela», va explicar Draghi, alhora que recordava que la responsabilitat d'imposar o aixecar els controls de capitals recau en les autoritats gregues. Draghi, que va subratllar que Grècia necessitarà un alleujament del deute i que el Grexit no entra entre els seus escenaris, també va aprofitar la seva compareixença per respondre a aquells que qualifiquen d'insuficient el suport donat pel BCE a Grècia. «L'ELA ha augmentat de 0 a 90.000 milions i ara l'exposició de l'Eurosistema a Grècia és de 130.000, cosa que significa que és el dipositant més important de Grècia. Els dipòsits totals que hi ha a Grècia sumen 120.000 milions d'euros. Trobo aquestes observacions que no hi havia prou liquiditat o que el corralito ha sigut causat pel BCE bastant infundades», va manifestar.