Grècia és el primer Estat de la UE que deixa de pagar a l'FMI

L'últim volum de Decisions i Documents del Fons Monetari Internacional, del 31 de desembre del 2013, inclou més de mil pàgines que recullen el funcionament de la institució segons les interpretacions i resolucions del consell de govern. Aquest manual, a la pàgina 912, inclou el procediment que s'aplica a un país membre quan deixa de pagar i es converteix en morós. És un document poc difós entre l'opinió pública perquè des de l'any 2001 cap país havia deixat de satisfer les seves quotes a l'FMI. Aquell any va ser el règim de Robert Mugabe a Zimbàbue, precedit sis anys abans pel règim talibà de l'Afganistan (1995).

Grècia ha entrat a formar part d'una llista de morosos formada per 27 estats, la majoria castigats per conflictes i guerres (República Centreafricana, Iugoslàvia, Bòsnia i Hercegovina, República Dominicana, Iraq i Haití, entre altres). L'Estat governat per Alexis Tsipras té el trist honor de ser el primer país de la UE  -l'FMI és anterior, té 71 anys- que impaga un deute. Una situació que amenaça de perjudicar la credibilitat de la institució que dirigeix Christine Lagarde. Els últims mesos, països no europeus han criticat el fons per un presumpte tracte de favor a Grècia que consistiria a permetre-li agrupar pagaments en un sol termini al juny, un sistema que es va fer servir per última vegada amb Zàmbia en la dècada dels 80. L'FMI viu, a més a més, un moment delicat per la pressió de països com el Brasil i la Xina, que en la reforma del 2010 no van aconseguir tenir més drets de vot.

Dimarts a la matinada, l'FMI va fer públic un breu comunicat en què va confirmar el que ja es donava per descomptat: l'impagament de 1.600 milions d'euros per part de Grècia. En aquell moment, el rellotge per expulsar el país de la institució es va posar en marxa. Segons el procediment de l'FMI, l'organisme enviarà a Grècia els pròxims dies, si no ho ha fet ja, un requeriment urgent per instar-lo a pagar.

A partir del moment en què el país incompleix un termini, l'FMI considera que aquest ha entrat en mora i utilitza la paraula anglesa arrear (retard en el pagament) en lloc de default (impagament o suspensió de pagaments). Si l'impagament no supera els sis mesos, l'FMI el segueix considerant un retard, una fórmula que li permet mantenir una elevada qualificació creditícia i el seu estatus de creditor preferent.

No obstant, des de dimarts Grècia té l'aixeta del finançament de l'FMI tancada i perd la possibilitat d'accedir als 16.000 milions d'euros que queden del programa d'assistència de l'FMI que no expirava fins al primer trimestre del 2016.

Notícies relacionades

Haití o el caos heretat

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

D'aquí dues setmanes, la institució que dirigeix Christine Lagarde tornarà a requerir el pagament, aquesta vegada amb una carta dirigida al representant del país al consell de govern de l'FMI, que en el cas de Grècia són dos: el ministre d'Economia i Finances, Iannis Varufakis, i el governador del Banc de Grècia, Iannis Stournaras. Passat un mes, Lagarde notificarà formalment l'endarreriment al consell executiu de l'FMI. El calendari del procés és molt detallat i va endurint les mesures. Als 18 mesos de l'impagament, Grècia perdrà els drets de vot i la seva representació al consell de govern de l'FMI. Als 24 mesos, el país serà expulsat com a Estat membre.

No obstant, la situació de Grècia es pot reconduir si paga el deute en les pròximes setmanes o si arriba a un acord amb les institucions creditores per avançar cap a un tercer rescat. Atenes no té mitjans per afrontar el pagament de 12.000 milions previst entre els mesos de juliol i agost. La primera prova de foc serà el pagament de 3.500 milions d'euros el 20 de juliol al BCE.