L'ajuda no arriba al Nepal

L'ONU lamenta que només s'hagi cobert un terç del que faria falta

La societat civil i entitats privades guanyen els estats en solidaritat

Uns nepalesos, entre les ruïnes de Kritipur, als afores de Kàtmandu.

Uns nepalesos, entre les ruïnes de Kritipur, als afores de Kàtmandu. / HEMANTA SHRESTHA / EFE

3
Es llegeix en minuts
CARLES PLANAS BOU / BARCELONA

El Nepal viu una autèntica tragèdia. El 25 d'abril un terratrèmol de 7,8 graus de magnitud en l'escala de Richter va fer tremolar els fonaments del país asiàtic i va deixar un extens rastre de mort darrere seu. Segons les últimes xifres, que no paren de créixer, més de 8.500 persones han mort i 14.000 han resultat ferides. Si amb això no n'hi hagués prou per enfonsar el país en el caos, el 12 de maig passat un altre sisme, aquesta vegada de 7,3 graus, va tornar a sacsejar el Nepal. Plovia sobre mullat.

Des del primer moment les oenagés es van esgargamellar demanant l'ajuda humanitària que intentés pal·liar el patiment dels supervivents. Les Nacions Unides ha alertat en més d'una ocasió que fan falta 423 milions de dòlars (373 milions d'euros) per aixecar el país, però de moment només se n'ha cobert el 39,7%. Si a la falta d'una resposta contundent s'hi suma el fet que el Nepal és un dels països més pobres del món i que les seves infraestructures són pèssimes, el resultat és a hores d'ara catastròfic.

¿A què s'atribueix aquesta falta d'ajuda llavors? Orla Fagan, la portaveu de l'oficina de les Nacions Unides per a la coordinació en qüestions humanitàries, va assegurar que es devia a la «fatiga del donant», al fet que hi hagi «dotzenes de crisis d'àmbit internacional» com la guerra civil a Síria i l'Iraq que també necessiten suport.

EXEMPLE DE DESEQUILIBRI / La societat civil i les fortunes individuals estan portant a terme un paper fonamental en l'ajuda humanitària. Això es desprèn dels informes de Financial Tracking Service, en què es pot apreciar que fins a 18,4 milions d'euros, el 12,5% del total de l'ajuda, vénen de la mà d'organitzacions no governamentals i de persones a títol individual.

Així ha passat a Espanya. «Mentre que la gent corrent ha fet unes donacions extraordinàriament elevades, els governs d'Espanya, tant el central com els autònoms, han anat en la direcció oposada», critica David del Campo, director de programes internacionals de l'organització Save the Children. Són els més afectats per les retallades i la recessió els qui més ajuden.

«Per desgràcia la societat és més solidària que el nostre Executiu», lamenta Paula San Pedro, responsable de defensa humanitària d'Intermón Oxfam. «Espanya és un exemple de desequilibri en la comunitat internacional», afegeix. Mentre que aquesta organització ha recaptat dos milions d'euros, el Govern espanyol ha enviat 298.343 euros en ajuda, quantitat que suposa tan sols el 0,2% del total internacional. Això sí, ha enviat un avió al Nepal. «La raó d'això és que tenim una política econòmica deshumanitzada, en què rebaixar el dèficit és més important que salvar vides», retreu Del Campo.

PROMESA PER MATERIALITZAR / En altres països, el paper dels estats és summament important. El Regne Unit, per exemple, lidera la llista de donacions amb 27,4 milions d'euros, mentre que Noruega és el tercer, amb gairebé 15 milions d'euros, i els Estats Units són cinquens, amb més de 10 milions d'euros.

San Pedro també apunta que la població és la que més es mobilitza en ajuda per als desastres naturals, però que no passa el mateix amb els conflictes bèl·lics. «En guerres com la de Síria, que és la pitjor crisi humana des de la segona guerra mundial, són els estats els que tenen més implicació i cooperació», recorda.

Kai Tabacek, cap de premsa d'Oxfam a la Gran Bretanya que està treballant directament al Nepal, defensa les aportacions governamentals. «Els governs d'arreu del món ens proporcionen ajuda logística molt valuosa que les oenagés no podem aportar, com per exemple els helicòpters que ens permeten portar l'ajuda a les zones més remotes», assenyala.

Notícies relacionades

Pels carrers de Kàtmandu la gent continua amuntegada, resguardant-se del fred i de la pluja en els refugis provisionals que han instal·lat les oenagés. Els edificis encara continuen ensorrats i molts petits pobles han quedat sepultats sota la runa o és gairebé impossible accedir-hi.

El Banc Asiàtic de Desenvolupament ha promès 200 milions d'euros en ajuda, cosa que suposaria un gir absolut en la situació que viu el país. Mentre aquesta promesa no es materialitza, l'increment de la cooperació és indispensable per treure el Nepal de la misèria. Tabacek ho té clar: «És el moment de fer un gran esforç comú».