SETANTÈ ANIVERSARI A ÀUSTRIA

Un acte multitudinari recorda l'alliberament de Mauthausen

Només van sobreviure la meitat dels 200.000 presos que els nazis van fer servir d'esclaus

Milers de persones rendeixen homenatge a les víctimes del «camp dels espanyols»

Membres de la delegació israeliana en l’acte d’homenatge.

Membres de la delegació israeliana en l’acte d’homenatge. / Ronald Zak (AP / RONALD ZAK)

3
Es llegeix en minuts
EL PERIÓDICO / MAUTHAUSEN

Una multitudinària cerimònia internacional va recordar ahir els 70 anys de l'alliberament del camp de concentració de Mauthausen, conegut com el «camp dels espanyols» perquè hi van passar 7.500 dels més de 9.000 republicans deportats a camps nazis.  El ministre d'Afers Estrangers espanyol, José Manuel García-Margallo, va encapçalar la comitiva espanyola, que juntament amb altres delegacions va recordar els 200.000 presoners, «enemics polítics irrecuperables del Tercer Reich», que hi van patir tot tipus de penúries i d'atrocitats. La meitat d'aquests presos van morir.

Situat a 160 quilòmetres de Viena, Mauthausen no era pròpiament un camp d'extermini com Auschwitz. Pertanyia a la macabra «Categoria III», que suposava «l'aniquilació a través del treball». Els presoners, utilitzats com a mà d'obra esclava per a la indústria bèl·lica alemanya, treballaven fins a 11 hores al dia en pedreres de granit, on carregaven pedres que pujaven per 186 esglaons coneguts com «l'escala de la mort» .

CAMBRA DE GAS MÒBIL / Moltes de les 100.000 víctimes van morir per esgotament, unit a  la fam i a les deplorables condicions sanitàries. Defallir significava ser rematat a cops o a trets. A partir del 1942, un camió tancat hermèticament es va fer servir com a cambra de gas mòbil, on s'asfixiava amb monòxid de carboni els presoners incapacitats per al treball.  Hi va haver també molts suïcidis d'aquells que no suportaven el calvari i es van llançar contra la tanca electrificada.

«El càstig a interns d'altres camps de concentració era traslladar-los a Mauthausen perquè tenia les pitjors condicions de vida», va explicar a l'agència Efe l'historiador Christian Dürr, responsable de l'arxiu documental del camp. Els espanyols van començar a arribar a Mauthausen el 1940, després de l'ocupació nazi de França, país al qual molts republicans havien fugit després del final de la guerra civil.

Els nazis els deien rotspanier (espanyols vermells) i els van catalogar d'apàtrides i enemics polítics.  Dels 7.500 espanyols que van viure l'horror de Mauthausen, 4.816 van morir. El barceloní Cristóbal Soriano, és, als seus 96 anys, un dels 25 deportats espanyols que encara segueix viu i l'únic que ahir va tornar al lloc del seu martiri, que va compartir amb el seu germà, que va morir a la cambra de gas del castell veí de Hartheim. «Hi havia molta violència, et pegaven i no et podies queixar. Havies de comptar quan et pegaven i si t'equivocaves tornaven a començar», va recordar.

DELEGACIÓ NOMBROSA / La delegació espanyola va ser una de les més nombroses en la commemoració de l'alliberament. Va ser encapçalada per García-Margallo, que va destacar la necessitat d'«honrar i renovar un deure universal de memòria» davant la barbàrie. En la seva intervenció, va citar també el premi Nobel de la pau Elie Wiessel, supervivent d'Auschwitz i Buchenwald; «No oblidaré mai aquella nit, la primera nit que vaig passar al camp. No oblidaré mai aquell fum. Mai oblidaré les cares dels nens. No oblidaré mai aquell silenci nocturn que em va privar, per a tota l'eternitat, del desig de viure. No oblidaré mai aquells dies en què van assassinar el meu Déu i la meva ànima i van convertir els meus somnis en pols».

Notícies relacionades

El president austríac, Heinz Fischer, va ser l'amfitrió de la cerimònia, en què va subratllar que «Mauthausen és un punt clau en el record dels crims del nacionalsocialisme». «Aquesta commemoració no és només un acte de record. És també una declaració contra la intolerància, la dictadura, la xenofòbia i l'antisemitisme», va dir també el president del comitè austríac de Mauthausen, Willi Mernyi, que va destacar que la millor manera de fer justícia a les víctimes del nazisme és denunciant les injustícies actuals.

Al centre de l'Apellplatz, envoltada pels antics barracons de presos, una per una, cada delegació va anar dipositant una ofrena floral davant un memorial de pedra. La desfilada es va allargar durant tot el matí. Van passar per Mauthausen ahir un total de 22.000 persones.