ELECCIONS AL REGNE UNIT
L'audiència britànica critica els líders en l'últim debat
Cameron demana el vot i confon el futur de la seva carrera amb el del país
El protagonisme en l'últim debat abans de les eleccions del dia 7 va ser per a l'audiència. Els convidats per la primera cadena de televisió de la BBC a la ciutat de Leeds van posar en una situació compromesa els líders polítics amb preguntes i acusacions molt directes. Interrogats per torns, durant 28 minuts cada un, el primer ministre conservador, David Cameron, el líder dels laboristes, Ed Miliband, i el viceprimer ministre i cap dels liberaldemòcrates, Nick Clegg, van capejar com van poder les recriminacions per les promeses no complertes i van suportar les crítiques més acarnissades sentides fins ara, després d'una campanya homogeneïtzada i esterilitzada.
Tant Cameron com Miliband van ser acusats directament de «mentir». A Clegg, que pot quedar-se sense escó i veure com el seu partit perd la meitat dels diputats, li van preguntar, amb certa conya, si tenia altres plans en cas de no ser reelegit.
Cameron, el primer a intervenir, va veure com es posava en dubte la seva credibilitat per haver fallat en el control de la immigració. També li van retreure que es vanagloriï dels èxits econòmics del seu Govern, quan hi ha un milió de ciutadans que van als bancs d'aliments i de parlar com un comptable, incapaç de veure «la dimensió moral» de la política.
Miliband va ser atacat repetidament pel balanç de 13 anys de laborisme, entre el 1997 i el 2010. Un home va voler saber si admetia que en aquell període els laboristes s'havien excedit en la despesa pública. Quan Miliband va respondre «no», es va sentir un murmuri d'incredulitat en l'audiència. El cap de l'oposició va excloure una vegada més «tota coalició i tota aliança» amb el Partit Nacional Escocès (SNP). «No vull sacrificar la unitat del nostre país», va afirmar. Hores més tard, la líder de l'SNP, Nicola Sturgeon, va acusar Miliband d'haver «perdut el nord». El sondeig posterior va donar com a vencedor Cameron.
POSICIONS / La premsa britànica ha pres posicions. Els mitjans pròxims a la City, Bloomberg, Financial Times i la revista The Economist, han donat el seu suport als tories. FT entén que hi ha «riscos al reelegir el partit de David Cameron, especialment sobre Europa. Però hi ha riscos més grans de no fer-ho». El diari al·lega que «Ed Miliband no ha ofert un programa econòmic creïble». La revista The Spectator també dóna suport als tories, mentre que The Sun, del grup Murdoch, va en l'edició nacional amb Cameron, però en la d'Escòcia s'apunta a l'SNP. Els laboristes tenen el suport del diari The Guardian, el Daily Mirror i el setmanari New Statesman.
Ahir divendres, Cameron va tenir un nou lapsus verbal quan en un acte de campanya va confondre
Notícies relacionadesel futur de la nació amb el de la
seva carrera. «L'elecció, a menys d'una setmana, és verdaderament un moment decisiu per a la meva carrera», va afirmar a Leeds, i llavors va corregir immediatament el que havia dit: «Un moment decisiu per al país».
- SECTOR IMMOBILIARI Fons i promotores preparen la venda de més de 30.000 vivendes de lloguer a Espanya per 5.000 milions d’euros
- Assetjament escolar Els Mossos investiguen el suïcidi d’un menor a Lleida que va denunciar ‘bullying’
- València Antonio Tejero, ingressat en estat greu en un hospital de València
- Necrològica Mor als 86 anys Lluís Permanyer, periodista i cronista de Barcelona
- Previsió meteorològica La borrasca Benjamín activa avisos vermells per vent al litoral cantàbric i anticipa ratxes de fins a 100 km/h a Catalunya
- Successos Ordre d'allunyament i llibertat vigilada per als menors del Berguedà acusats d'agressió sexual
- Violència masclista Les acusacions mantenen la petició de presó permanent revisable per a l'acusat d'assassinar la parella a Campdevànol
- Tribunal Constitucional El fiscal s’oposa que el TC aixequi de forma cautelar l’ordre de detenció de Puigdemont
- 40è aniversari El 23-F per a mil·lennistes: ¿Com va ser el cop d’Estat de Tejero?
- Acte amb economistes Junqueras veu «molt lluny» l’acord sobre finançament i reclama a la societat civil que també pressioni
