El Cercle analitzarà en la seva reunió anual l’autonomia estratègica europea

Passar del diagnòstic a les solucions. Amb aquest punt de partida, el Cercle d’Economia farà de l’1 al 3 de juny la seva 41a reunió anual al Palau de Congressos de Catalunya, en un context internacional que ha empitjorat l’últim any. L’avís que la institució va llançar el 2025 –Europa ha de reaccionar si no vol perdre pes al món– no només continua vigent, sinó que, al seu entendre, ha empitjorat. Ucraïna segueix en guerra. La tensió al Pròxim Orient ha tornat a exposar la dependència energètica europea. Trump ha dinamitat les regles del comerç global i qüestionat aliances de seguretat. I la Xina avança en indústria i tecnologia a un ritme que Europa no aconsegueix seguir.

Amb aquest teló de fons, la pregunta que vertebrarà la 41a edició del Cercle d’Economia és tan directa com decisiva: ¿pot Europa ser estratègicament autònoma? La presidenta de la institució, Teresa Garcia-Milà, i el director general, Miquel Nadal, van ser explícits i van assegurar que el diagnòstic està fet –i àmpliament documentat pels informes Draghi i Letta–. "El que toca ara és passar a les solucions, què hem de fer per aconseguir-ho". La convicció del Cercle és que l’autonomia estratègica d’Europa no es construirà des de Brussel·les ni des dels governs nacionals, sinó des de les empreses que "inverteixen, innoven, produeixen i competeixen cada dia". Per això, segons Garcia-Milà, aquesta edició té un enfocament marcadament empresarial.

El fòrum reunirà més de 40 ponents del món empresarial i polític. Entre els primers, Juvencio Maeztu (Ikea), Tomás Muniesa (CaixaBank), Markus Haupt (Seat), Marc Murtra (Telefónica), Antoni Brufau (Repsol), Laura Colón (AstraZeneca), Audrey Herblin-Stoop (Mistral AI), Luis Sentis (Apptronik) i Mónica Martínez Walter (GMV). En el pla polític, hi han confirmat assistència els presidents Pedro Sánchez i Salvador Illa, el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, i els presidents autonòmics d’Euskadi i Galícia, Imanol Pradales i Alfonso Rueda, que compartiran taula amb Illa per abordar finançament, competències i cohesió territorial.

El programa articula el debat entorn de quatre grans reptes. El primer: si Europa pot arribar a la sobirania tecnològica, amb especial focus en la intel·ligència artificial, la robòtica i la defensa, sectors en els quals el continent "acumula retard davant els EUA i la Xina". El Cercle va confirmar una taula específica sobre aquesta indústria a Catalunya, una de les anàlisis que els organitzadors consideren "pendent i urgent". La qüestió s’aborda des de dues realitats: les empreses de capital català que operen en el sector i les empreses de capital forà que tenen presència al territori. Entre els participants hi figuren representants de Pangea, Sateliot i Airbus, juntament amb altres actors pertanyents a l’ecosistema de defensa català, els noms dels quals s’anunciaran pròximament. La pregunta és, segons els organitzadors, si Europa pot construir sobirania real en defensa sense dependre dels contractistes americans.

El segon repte per reflexionar establirà si és possible descarbonitzar-se sense sacrificar competitivitat, amb el sector energètic i l’automòbil com a eixos del debat. El tercer considerarà en quins sectors Europa té opcions reals de lideratge; aquí el Cercle apunta a les ciències de la vida i la biotecnologia, en les quals Barcelona i Catalunya mostren múscul investigador però tenen dificultats per convertir talent en empresa. I el quart, potser el més estructural: qui paga la factura d’aquesta transformació, amb la integració dels mercats de capitals europeus com a nus central.

Mirada global

Notícies relacionades

Ángel Simón reforça el seu poder al capdavant d’Indra Sistemas

Els Comuns recuperen la llei per fixar impostos als creuers

Un membre del principal òrgan consultiu del Partit Comunista Xinès i un exambaixador indi a França analitzaran com es veu Europa des de Pequín i Nova Delhi. I per desxifrar l’Administració Trump, s’ha organitzat un cara a cara entre Susan Segal, exambaixadora dels EUA a Espanya, i l’analista conservador Christopher Caldwell, del New York Times. També hi haurà una taula sobre la capacitat europea d’arribar a acords, amb l’eurodiputat socialista francès Raphaël Glucksmann –possible candidat a la presidència de França–, el ministre d’Exteriors Manuel Albares i el seu homòleg polonès Radosław Sikorski.

Com a cadascuna de les edicions, el Cercle farà entrega del seu guardó destinat a la construcció europea. Aquest any el premiat ha sigut Martin Wolf, cap d’economia del Financial Times. El premi està previst que l’entregui el rei Felip VI el dia 2 de juny.