Supervivents de l'Everest

Bhim Bahadur Khatri, cuiner i també xerpa, estava preparant el dinar en una tenda de campanya del campament base de l'Everest quan una allau es va abalançar sobre ell i els seus companys com un gran monstre amb els braços oberts. «A tots ens van apressar a sortir a cel obert i a l'instant un enorme mur de neu se'ns va precipitar al damunt. Me les vaig arreglar per desenterrar-me del que fàcilment podria haver sigut la meva tomba. Em vaig moure, vaig fer servir les mans com urpes per excavar tant com vaig poder. M'ofegava, no podia respirar. Però jo sabia que havia de sobreviure».

Quan per fi es va cavar la seva sortida, va empassar aire fresc amb l'ansietat de qui sap que acaba de salvar la vida, però llavors li va xocar la devastació que va veure de seguida al seu voltant. Part del que era el campament base havia desaparegut. O s'havia transformat. «Vaig mirar i vaig veure les tendes de campanya destrossades o simplement no hi eren. Moltes persones van resultar ferides. Jo havia sobreviscut, però vaig perdre molts amics».

Aquest esglaiador relat a l'agència AP del xerpa cuiner coincideix amb el de molts altres escaladors que eren a l'Everest: la sort de ser supervivent, de no morir, de no córrer la mateixa desgràcia que 18 muntanyencs que no es van poder escapar de les allaus letals. Els relats dels supervivents irradiaven dolor.

Alguns testimonis van indicar que l'allau va començar a la muntanya Pumori, d'un 7.000 metres d'altura, a pocs quilòmetres de l'Everest, i va anar guanyant força mentre es dirigia cap al campament base i la part baixa de vies d'escalada de la famosa muntanya. Nombrosos escaladors es van estar clavats moltes hores en les rutes anteriors al campament base, però al llarg del dia van poder avançar o ser evacuats.

L'Everest atrau una àmplia gamma d'escaladors, en particular ara a l'abril, des d'aficionats fins a alguns dels muntanyencs més experimentats, molts dels quals tenen una àmplia formació i vénen preparats amb subministraments mèdics. Alguns treballen com a guies professionals i és gairebé segur que van poder ajudar els ferits.

George Foulsham, un escalador de Singapur, va explicar a l'agència France Presse la seva odissea. «Va venir cap a mi una onada de neu de cinc pisos. Vaig córrer i em va aixafar. Vaig intentar aixecar-me i em va tornar a aixafar. No podia respirar, vaig pensar que moriria. Finalment em vaig posar dret i no podia creure-m'ho. Amb tot el que m'havia passat per sobre i jo estava gairebé intacte», va dir.L'ensurt va fer veure a Foulsham que el seu somni d'escalar l'Everest, de 8.850 metres, ja no serà possible. «He esperat anys per pujar, però sento com si la muntanya em digués que no ho permetrà». Segurament no és l'únic amb aquesta sensació de fatalitat. «No hi tornaré. Aquesta muntanya comporta massa dolor», va asseverar un altre escalador.

Lluna de mel accidentada

L'any passat una allau va matar 16 xerpes nepalesos, en la que fins llavors era la més mortífera de la història del famós cim. Ahir, després del terratrèmol de dissabte, es van produir rèpliques que van provocar noves allaus, van dificultar el rescat i van espantar als que estaven atrapats als diferents nivells de la muntanya.

Va ser el cas del centenar de muntanyencs que es van veure sense possibilitat de baixar des dels campaments 1 i 2, ja que les rutes van quedar bloquejades. Els helicòpters van rescatar els més malferits i els van traslladar a un hospital.

Notícies relacionades

Un alpinista alemany va gravar l'allau als peus de l'Everest

Una parella britànica de lluna de mel a l'Everest se salva pels pèls

El ministre de Turisme nepalès va calcular que al campament base es van arribar a agrupar fins a un miler d'amants de l'escalada, entre ells uns 400 estrangers. Els que havien progressat fins al campament 1 quan es va desencadenar el sisme va ser una parella britànica, Sam Schneider i la seva dona Alex Chappatte, que van anar a l'Everest a disfrutar de la lluna de mel.

«La terra va començar a tremolar violentament, però abans que poguéssim reaccionar, el cap del grup va cridar: '¡Surt de la tenda i agafa el piolet!'», va escriure Chappatte al seu blog. «Ens va sorprendre veure una allau que venia directament cap a nosaltres. Una ràfega de vent ens va tirar a terra, però ens vam poder aixecar i córrer fins a un lloc segur. Estem bé i els nostres xerpes s'han portat de manera increïble», va rememorar.