i la glòria

«¡No us ordeno lluitar, us ordeno morir!» L'arenga militar podria estar treta d'un mesurat guió de Hollywood. però la van esculpir els llavis d'un jove Mustafa Kemal -el futur Atatürk-, un dels oficials a càrrec de la defensa otomana de l'estret dels Dardanels a la batalla de Gal·lípoli, durant la primera guerra mundial. Ara se'n compleix el centenari. Dignataris estrangers dels països implicats la commemoren des d'ahir a Çanakkale, la ciutat més gran de la regió: el príncep Carles d'Anglaterra, el primer ministre d'Austràlia, Tony Abbot, i el de Nova Zelanda, John Key, a més a més, entre molts altres, del president amfitrió, Recep Tayyip Erdogan.

«Mustafa Kemal va conduir el seu destacament fins a aquest turó en la meitat del temps que habitualment es necessitava», assenyala una guia durant una visita pels llocs del combat. Mantenir la posició en aquell cim -pròxim a la localitat turca de Seddülbahir- era capital per repel·lir l'embat dels aliats: francesos, britànics, neozelandesos i australians. Va ser llavors quan el futur líder va pronunciar aquell discurs que a Turquia ja és llegenda i que va coronar sentenciant: «¡En el temps que triguem a morir, els reforços podran ocupar el nostre lloc!».

 

Els otomans van mantenir la plaça, malgrat l'empenta del desembarcament aliat iniciat el 25 d'abril de 1915, i Kemal no va perdre la vida en l'intent. En un dels tràngols del combat, el rellotge que portava a la butxaca de la jaqueta, just a l'altura del cor, va parar un tros de metralla que podria haver acabat amb el futur pare de la pàtria.

La batalla, coneguda a Turquia com la de Çanakkale, va ser una de les més cruentes de la Gran Guerra (mig milió de persones entre morts i ferits), amb una concentració de projectils de fins a 6.000 peces per metre quadrat en algunes zones, segons els documents que es conserven al Museu de la Guerra Salim Mutlu, a la veïna Alçitepe. El fragor de la batalla era tal que algunes de les bales disparades pel bàndol otomà es van fusionar amb les que es dirigien en sentit contrari. El mateix museu n'exposa una dotzena. El Museu Militar de Çanakkale assegura que les possibilitats que això passi són d'una entre 160 milions.

Milers de turistes turcs visiten la zona cada setmana, molts d'ells a bord d'autobusos que els ajuntaments de les seves localitats posen gratuïtament a la seva disposició per donar a conèixer la seva versió de la història, eina de seducció al votant, en ple any electoral a Turquia.

«Espero que Çannakale sigui un exemple perquè el món converteixi el dolor comú en una eina d'amistat i de pau», va demanar Erdogan durant les celebracions, que encara duraran tot el  dia d'avui. La commemoració des d'un dia abans al del centenari no ha agradat gens al costat armeni, que han vist en el gest una maniobra per eclipsar el centèsim aniversari de l'inici de les deportacions que van acabar amb la vida del voltant d'un milió d'armenis en els moments finals de l'Imperi otomà.

Operació naval

Notícies relacionades

La vergonya...

Deu famosos que potser no sabies que eren d'origen armeni

L'atac als Dardanels, iniciat amb una fallida operació naval el 18 de març mal calculada per Winston Churchill, llavors Primer Lord de l'Almirallat, buscava aprovisionar d'armament l'imperi Rus. Però els vaixells britànics i francesos no van aconseguir superar aquesta primera barrera, en un moment en què l'Exèrcit otomà comptava amb influència, armament i ajuda dels seus aliats alemanys i austrohongaresos.

En una bateria pròxima a Kilitbahir, a la part més angosta dels Dardanels, a tot just un quilòmetre i mig entre Europa i Àsia, és on servia el caporal Seyit. Amb només tres homes al seu servei per les baixes causades per l'atac aliat i el mecanisme per subministrar projectils avariat, van haver de carregar-los a mà. L'esforç sobrehumà va valdre la pena quan una d'aquelles canonades va enfonsar un vaixell enemic. Encara que el discurs patriòtic difon aquesta versió, pel que sembla l'impacte de la bala va coincidir amb l'explosió d'una mina contra la qual va xocar el cuirassat. Van guanyar una batalla important, però van perdre la guerra.