La carta hispana

Hores abans d'anunciar públicament la seva candidatura com a aspirant republicà a la Casa Blanca

-la tercera oficial després de les de Ted Cruz i Rand Paul-, el senador de Florida Marco Rubio va confirmar els seus plans a un grup de donants. Davant seu va criticar Hillary Clinton com «una líder del passat», un dard contra la demòcrata que era d'esperar. Indirectament, però, el verí també anava dirigit a l'home que va ser el seu mentor polític i que gairebé amb tota seguretat serà el seu màxim i més complicat rival en les primàries conservadores: Jeb Bush.

Atacant abans que comenci la lluita intestina -en què el governador de Wisconsin Scott Walker apunta a ser el seu altre gran contrincant- Rubio delineava la seva estratègia. Als 43 anys (19 menys que Bush), pensa jugar la carta de la joventut. Després d'una meteòrica carrera que el va portar a convertir-se en el primer cubano-nord-americà que va presidir la cambra baixa estatal a Florida i que el 2010 el va dur a seure al Senat a Washington, vol arribar més amunt. I es ven com l'opció de les noves generacions. «Per primera vegada en molt de temps el Partit Republicà té l'oportunitat de ser el partit del futur», va dir ahir.

Rubio usa també les seves arrels. L'anunci oficial el feia a la torre de la Llibertat de Miami, on es van processar els papers de milers de cubans que es van exiliar arran del triomf de la revolució. I tot i que es va veure obligat a corregir la seva història familiar per revelacions periodístiques que els seus pares van sortir de l'illa dos anys i mig abans que Fidel Castro arribés al poder, res evita que segueixi jugant aquesta carta. Seria el primer president fill de refugiats (encara que no ho fossin tant) i no hi ha millor missatge per a algú que identifica en coses com aquesta «la grandesa d'Amèrica», que s'ha posat com a meta «recuperar».

Tot i que alguns matiners sondejos li donen poques opcions -en alguns casos tan baixes com el 6%- per a molts analistes és el tercer candidat amb més opcions darrere Bush i Walker. El primer (que un cop va definir el seu delfí com un «gran guerrer conservador») li va al davant pel que fa a la recaptació de fons, però respecte al segon és menys dur en l'àmbit fiscal i econòmic.

Falcó 2.0

Notícies relacionades

Les complexes relacions amb la Xina

Duch: "En les eleccions del juny ens juguem la continuïtat de la UE"

El gran avantatge de Rubio davant Paul, l'altre aspirant a mobilitzar el vot jove per als conservadors, és la contundència en política exterior. Al Comitè de Relacions Internacionals del Senat (on serà avui per recolzar la legislació que busca imposar restriccions al pacte nuclear amb l'Iran), Rubio és el falcó 2.0, ja sigui respecte a Teheran, Rússia, Síria, Veneçuela o Cuba. I ell és qui va acusar Obama de «consentir dictadors i tirans».

Rubio també es proclama capaç d'unir faccions però la seva relació amb el Tea Party que el va ajudar a arribar al Senat s'ha deteriorat. No va agradar que formés part del grup de vuit congressistes bipartidistes que van elaborar una proposta de reforma de la immigració i, tot i que després Rubio va intentar allunyar-se'n, allò el persegueix. Serà un repte a primàries, però si aconsegueix la nominació l'ajudaria a aconseguir part del vot hispà que tant busca el partit.