L'estrena d''Allende en su laberinto', de Miguel Littin, atrau l'atenció dels xilens

'Allende en su laberinto', la 21a pel·lícula de Miguel Littin, s'estrena avui en un Xile on el record del president enderrocat l'11 de setembre del 1973 pels militars impregna tant l'art com la política. A 42 anys d'aquell cop d'Estat i 25 de la recuperació de la democràcia, el director d''El chacal de Nahueltoro' decideix per primera vegada posar-se en la ficció pura per relatar les últimes hores de Salvador Allende en un palau de la Moneda convertit en blanc dels avions de guerra. “He complert la promesa de preservar la seva memòria de la pel·lícula", va dir Littin. 

"Vaig prendre la decisió de dir tot el que sabia, el que sento, i ho dic de tal manera que la gent, malgrat això, en pugui treure la seva pròpia conclusió”, va comentar el director a la premsa. 

La justícia xilena va concloure l'any passat que Allende no va ser assassinat aquell 11 de setembre, però Littin s'absté de presentar amb certesa el suïcidi de l'home que va voler construir a Xile el socialisme “per la via pacífica”. “La pel·lícula està oberta. Serà l'espectador qui prendrà la decisió. Està oberta perquè la gent discuteixi, jo no vull inclinar la balança perquè jo tinc molta confiança en el públic i espero que siguin ells els que decideixin”.

L'extint líder de la Unitat Popular (UP) és interpretat per Daniel Muñoz, un dels protagonistes de 'Los 80', la popular sèrie televisiva xilena que narra els últims anys de la dictadura d'Augusto Pinochet. 'Allende, mi corazón en una piedra', la cançó del film, es va sentir a les ràdios de Santiago com a preludi de l'estrena.

Segons el portal 'El Mostrador', la pel·lícula de Littin, al capdavant de Chile Films durant la UP, “omple un buit immens en la reflexió audiovisual, al voltant de les circumstàncies fonamentals de l'enderrocat mandatari. Així, i al llarg de les seves necessàries seqüències, es podrà apreciar una creïble versió cinematogràfica de les últimes set hores de vida del líder socialista”.

Els xilens, afegeix, podran observar el suport que va tenir de 'la Payita', la seva secreta relació sentimental, en aquells moments crucials, i “calibrar l'allunyament explícit dels partits que l'havien recolzat, a causa dels seus errors estratègics, en aquell matí gris i pòstum”. El film parla de “l'heroïcitat de la resistència” als militars dins de la seu presidencial i convida a “pensar en una atrevida hipòtesi sobre els verdaders detalls de la seva mort”.

Notícies relacionades

Londres limita els visats i exigirà més anys per tenir la nacionalitat

Lleó XIV demana als mitjans "no escapar" en el difícil context actual

La figura d''el Chicho', com l'anomenaven, ja havia sigut abordada pel cine xilè. Amb 'Llueve sobre Santiago' (1975), d'Helvio Soto, es va iniciar una saga que té un punt important a 'Post mortem', de Pablo Larraín, guardonada aquest any a la Berlinale. El film de Larraín, un cognom emblemàtic de la dreta xilena, gira al voltant d'un fotograma inèdit i impactant: l'autòpsia feta al cos d'Allende hores després de la seva mort. L'espectador el veu en una llitera instal·lada a les dependències de l'Hospital Militar de Santiago.

Al seu torn, Marcia Tambutti, néta de l'expresident, ha presentat el seu documental 'Allende, mi abuelo Allende'. “Encara que la meva família es va dedicar a difondre pel món la violació dels drets humans a Xile i el pensament polític de Salvador Allende, el més paradoxal és que a casa ningú parlava d'ell”, va dir a l'hora d'explicar per què va dedicar tants anys d'investigació a la seva pel·lícula.