El Govern grec encén el debat sobre el futur de la troica

El Govern grec que s'acaba d'estrenar, amb Alexis Tsipras al capdavant, ja es pot arrogar el mèrit d'haver fet, si més no, trontollar la troica -els creditors del rescat grec integrats pel Fons Monetari Internacional (FMI), el Banc Central Europeu (BCE) i la Comissió Europea (CE)-. A falta de veure si poden rematar-la fins a donar-la per liquidada, l'Executiu de Syriza, fidel a la promesa dels seus electors, manté el seu objectiu de buscar una altra interlocució i altres fórmules de devolució del deute que no continuïn asfixiant fins al límit la ciutadania del país hel·lè.

Si la setmana passada, la primera del mandat, s'acabava amb la bomba de rellotgeria del ministre de Finances grec, Iannis Varufakis, dient que no reconeixia la troica com a interlocutora, la setmana entrant no es quedarà enrere en avanços crucials per a tot Europa. La Comissió Europea (CE), presidida pel luxemburguès Jean-Claude Juncker, està valorant la possibilitat de desmantellar la troica a canvi d'arrencar el compromís d'Atenes de continuar les reformes i de tornar el deute contret, tal com van informar ahir els diaris El País i l'alemany Handelsblatt. El debat no és, ni de bon tros, nou. Fa un any, el Parlament Europeu ja plantejava en un informe la idoneïtat de reestructurar la terna.

Tot era ahir cautela a la capital comunitària a l'espera que el primer ministre grec es reuneixi demà amb el president Juncker. No sembla que hi hagi cap dubte que una quitació de deute està descartada i l'acord passaria per atorgar a Grècia terminis més llargs i interessos més baixos. El nou Executiu hel·lè ha reiterat que no vol deixar d'afrontar els seus pagaments però sí que en vol renegociar les condicions. Un dels canvis, segons el diari alemany Handelsblatt passaria per eliminar les visites dels representants de la troica a Atenes, els coneguts com els homes de negre i considerats com a exponent de la humiliació a la qual el poble hel·lè s'ha sentit sotmès.

«ESTRUCTURA MÉS DEMOCRÀTICA» / El portaveu de la Comissió Europea es va remetre a una declaració realitzada per Juncker al parlar, fa alguns mesos, de les prioritats del seu mandat: «En el futur hem d'estar preparats per reemplaçar la troica per una estructura més legítima i democràtica». Una manera de confirmar que, efectivament, el debat sobre el futur de la troica està més viu que mai. Però el portaveu comunitari també va afegir un aspecte que resulta crucial en aquest tema a l'assegurar que no hi haurà cap canvi que no sigui avalat pels 19 membres de l'euro de manera unànime.

Doncs bé, Alemanya ja va deixar ahir clar que no està disposada a fer canvis en l'estructura de la troica. No en va, el Govern alemany va ser un dels arquitectes de la terna a l'exigir la presència del Fons Monetari Internacional (FMI) en els rescats a països europeus. «No hi ha motius per abandonar aquest mecanisme de confiança», va afirmar ahir la portaveu del Govern alemany, Christiane Wirtz.

Hi ha, per tant, aspectes essencials que s'han de negociar i poc temps per fer-ho. El segon rescat grec s'acabava el desembre del 2014 i va ser prolongat dos mesos més, fins al 28 de febrer, amb l'objectiu d'establir condicions perquè Grècia rebés un últim tram d'ajuda i es comencés a perfilar un posterior acompanyament, un rescat tou, donada la impossibilitat que el país hel·lè es mantingui encara per si mateix.

Notícies relacionades

Trump afronta la rebel·lió per la falta de transparència en el cas Epstein

L’oposició russa va alertar de la relació de Txepurnoi amb Putin

Un mes escàs per buscar un punt de trobada de dues postures als antípodes que, tot i així, estan condemnades a entendre's perquè Grècia segueixi formant part de la zona euro, aspecte que ara com ara ni els uns ni els altres qüestionen.

Així com el primer ministre grec i el titular de Finances han començat una gira per les principals capitals europees per mirar de transmetre els seus plantejaments, Berlín no figura, de moment, a la seva llista. Si no es veuen abans, Tsipras i Merkel tenen cita a Brussel·les en la pròxima cimera de caps d'Estat i de Govern dels pròxims dies 12 i 13 de febrer.