ALARMA AL CONTINENT EUROPEU

La pugna entre l'EI i Al-Qaida atia el terrorisme a Europa

Les dues organitzacions lluiten per atraure adeptes i encapçalar el terror global

Fonts antiterroristes temen atemptats sonats per la rivalitat entre els dos grups

Dones participen en una marxa contra el terrorisme a Lahore.

Dones participen en una marxa contra el terrorisme a Lahore. / REUTERS / MOSHIN RAÇA

4
Es llegeix en minuts
MARC MARGINEDAS / BARCELONA

Linda Bouiziad, Alexis Delahousse i Igor Sahiri, periodistes de la cadena d'informació contínua BMFTV, a penes podien creure, fa una setmana, els trepidants esdeveniments de què estaven sent testimonis. Els tres reporters francesos havien parlat per telèfon i sense intermediaris amb dos dels responsables de l'onada de terror que França patia en aquells moments, quan estaven assetjats per la policia a París i Dammartin-en-Goële i ja els quedaven poques hores de vida. Molt probablement, els terroristes, conscients que la mort els esperava a la cantonda, van acceptar parlar amb la cadena per explicar els motius de la seva acció i transmetre, a través de les ones, el seu missatge de radicalisme a la ciutadania i als que es poguessin sentir temptats de seguir els seus passos.

PREOCUPACIÓ / Però els tres reporters no només van exercir de corretja de transmissió. Van ser els primers a constatar la diferent militància d'uns homes que havien mantingut els anys previs un estret contacte i que s'havien coordinat per portar a terme les seves accions armades. Chérif, el més jove dels germans Kouachi, responsables de la matança de 12 persones a Charlie Hébdo, va dir que actuava en nom d'Al-Qaida a la península Aràbiga.

En canvi, el seu company Amédy Coulibaly, que en aquells moments retenia més d'una desena d'ostatges en una botiga de queviures jueva de París, assegurava pertànyer al denominat Estat Islàmic, desautoritzat per Al-Qaida fa un any.

Aquesta militància en grups que en el passat s'han enfrontat verbalment i fins i tot per mitjà de les armes no ha passat desapercebuda a investigadors i dirigents polítics. Membres del Govern espanyol, així com dirigents implicats en la lluita antiterrorista, no oculten la preocupació que els produeix la rivalitat que, sobre el paper, mantenen les dues organitzacions per liderar el «gihadisme global». L'EI i Al-Qaida pugnen intensament en aquests moments per captar adeptes i finançament, i com recorda telefònicament a EL PERIÓDICO l'investigador en Terrorisme Internacional del Real Institut Elcano de Madrid Fernando Reinares, «qui cometi l'acció (armada) més espectacular s'atribuirà més capacitats». L'escenari més plausible per a aquest eventual cop de mà és, segons coincideixen experts i forces de seguretat, Europa.

EL PRIMER EPISODI / Sense una base de pes que ho sustenti, alguns observadors han arribat a especular aquests dies que el primer episodi d'aquesta rivalitat s'acaba de viure a França, donada la diferent militància dels Kouachi i Amédy Coulibaly. Encara que a primera vista aquest sembla ser el cas, una anàlisi detallada de les seves trajectòries ofereix resultats gens concloents i que fins i tot arriben a contradir una asseveració així.

Està provat que Chérif Kouachi i Coulibaly van mantenir un contacte intens els mesos previs a l'onada de terror a França, a través de les seves dones, Izzana Hamyd i Hayat Boumedienne. Segons la policia, les dues dones van conversar telefònicament durant el 2014 més de 500 vegades. Van tenir un mateix mentor que les va inspirar en l'extremisme religiós, Iamel Beghal, un home que, l'octubre del 2001, va dir haver vist el difunt Ussama bin Laden a l'Afganistan i que va ser acusat d'un complot per atemptar contra l'ambaixada dels Estats Units a París.

Però aquí no s'aturen els fets que proven la intensa relació que va existir entre els germans Kouachi i Coulibaly. En un vídeo, l'autor de la presa d'ostatges al supermercat kosher de París sosté que va entregar importants quantitats de diners als Kouachi i els va ajudar a preparar l'acció contra Charlie Hébdo. «Els germans al nostre equip es van dividir en dos: ells van portar a terme l'atac contra Charlie Hébdo i jo vaig atacar la policia una mica; això ha estat fet en ocasions conjuntament i en ocasions en solitari, per aconseguir un impacte més gran», va dir.

En opinió de Reinares, aquest potent tracte que ha existit entre els tres terroristes revela que la rivalitat entre l'Estat Islàmic i Al-Qaida «no es dóna per descomptada a nivell del gihadisme global». En altres paraules, els actors del fenomen terrorista al Vell Continent semblen no assumir plenament el discurs d'enfrontament de les elits al Pròxim Orient, representades per l'autoproclamat califa de l'EI, Abu Baqr al-Baghdadi, i el líder d'Al-Qaida, Aiman al-Zauahri.

Notícies relacionades

Més aviat, l'expert espanyol creu que la rivalitat que va sorgir fa aproximadament un any a Síria, quan Al-Zauahri va desautoritzar públicament l'Estat Islàmic, podria convertir-se aviat en cooperació «depenent dels escenaris». Comencen a percebre's alguns símptomes en aquest sentit, com el fet que l'EI i la franquícia d'Al-Qaida a Síria, Jabhat al-Nusra, ja no combatin entre ells.

Amb tot, el que inquieta els governs europeus no són les accions de llops solitaris com Coulibaly i els germans Kouachi. «És un atemptat» de grans proporcions «com el de l'11-M de Madrid o el del 7-J de Londres», aclareix Reinares.