París es parapeta

París no havia paït pràcticament el cop clavat a un dels símbols de la llibertat d'expressió quan, a primera hora del matí, es produïa un nou atemptat al sud de la capital francesa en què va resultar morta una jove policia municipal. Tot i que es va descartar ràpidament la relació amb el drama viscut la vigília a la redacció de Charlie Hebdo, un clima de psicosi es va fer palpable a la ciutat. Simultàniament, un ingent operatiu policial va intentar caçar els dos sospitosos de l'assalt als locals del setmanari, Said i Chérif Kouachi, cosa que va obligar a estendre a la veïna regió de Picardia l'alerta d'atemptat de l'anomenat pla Vigipirate.

La seguretat de tot l'Hexàgon es va reforçar amb la mobilització de 88.000 efectius, 9.650 dels quals són presents a la regió parisenca. El Ministeri de Defensa va afegir 400 homes a aquest pla, entre ells alguns paracaigudistes, i en el cel gris de la capital francesa van estar volant durant tota la jornada diversos helicòpters. Les consignes ministerials per extremar la precaució eren seguides al mil·límetre en estacions de tren, metro, aeroports, edificis públics, representacions diplomàtiques, llocs turístics i grans centres comercials.

En un dels més emblemàtics, les Galeries Lafayette, al bulliciós bulevard Haussman, eren molt més nombrosos que de costum els guàrdies de seguretat, cosa que feia pensar que no eren allà només perquè el gener és el mes de les rebaixes. El Ministeri d'Educació també va enviar circulars als col·legis perquè s'evitessin les sortides escolars mentre l'amenaça d'atemptat seguís pesant sobre la capital.

Més seguretat

Totes aquestes mesures podrien incrementar-se en els dies successius si fos necessari, segons va detallar ahir el ministre de l'Interior, Bernard Cazeneuve, en una compareixença davant la premsa. A més, preveu reunir tots els prefectes de policia per revisar el dispositiu de seguretat de manera que estigui operatiu «en tot moment, en qualsevol circumstància i en tots els punts del territori nacional».

Davant del que va qualificar d'una «amenaça excepcional», Cazeneuve es veurà igualment amb els representants parlamentaris responsables de la lluita contra el terrorisme i aquest diumenge ha convocat a París els seus col·legues dels països de la Unió Europea més afectats pel terrorisme, així com el comissari europeu responsable d'Interior, Dimitris Avramopoulos, el coordinador antiterrorista europeu, Gilles de Kerchove, i els secretaris d'Estat dels EUA de Justícia i Interior. L'actual pla de vigilància francès es remunta al 1978 i es va posar en marxa per primera vegada durant la guerra del Golf, el 1991. Després es va instaurar de forma permanent arran dels atemptats al metro de París, el 1995.

Notícies relacionades

Menjar i assaltarambaixades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

El clima de tensió que viu el país després del drama de Charlie Hebdo ha elevat també el to del missatge polític del Front Nacional, partidari de reforçar l'«arsenal antiterrorista» per la via legal. Marine Le Pen va tornar a posar a sobre la taula la conveniència de celebrar un referèndum sobre la pena de mort per a aquest tipus de delictes, una proposta que va ser immediatament rebutjada per la titular de Justícia, Christiane Taubira.

Un altre antic responsable de Justícia i artífex de l'abolició de la pena de mort a França, Robert Badinter, ho deia amb aquestes paraules al diari Libération: «No són les lleis ni els estats d'excepció els que defensen la llibertat davant els seus enemics. Estaríem davant una trampa que la història ja ha parat a les democràcies».