«Ara sóc un home lliure»

Mujahidins sortits de Catalunya divulguen la nova vida a les xarxes socials

Un musulmà català de 22 anys explica a Facebook per què està al gihad a Síria

Caravana de combatents de l’Estat Islàmic a la província iraquiana d’Anbar.

Caravana de combatents de l’Estat Islàmic a la província iraquiana d’Anbar. / AP

4
Es llegeix en minuts
ANTONIO BAQUERO / BARCELONA

Era un noi normal. Va néixer en una ciutat pròxima a Tànger (Marroc) i es va criar en una localitat de la costa catalana. Va anar al col·legi i a l'institut. En els dos llocs va fer amics. Musulmans i no musulmans. Si més no fins al 2012 ningú es podia imaginar que aquell noi acabaria abraçant la versió més bàrbara del gihad. El jove, de 22 anys, en fa dos que combat amb els gihadistes a Síria. Alguns amics de llavors encara el feliciten pel seu aniversari al Facebook.

És precisament en aquesta xarxa social on aquest noi, en un rampell de ràbia, va escriure un text en el qual d'una manera caòtica explicava alguns dels motius que l'han portat a sumar-se al grup terrorista més perillós del planeta: l'Estat Islàmic (EI). La confessió va tenir lloc arran que el seu germà, estupefacte davant d'una  foto que el noi acabava de penjar al Facebook, li demanés que retirés la imatge, en què se'l veu amb la cara tapada amb un passamuntanyes i  una mirada carregada d'odi.

UNA FOTO COMPROMETEDORA / «¿Què fas?... Treu aquesta fotografia», li va dir el seu germà. No obstant, el jove no només no va retirar la instantània, sinó que va respondre aïrat: «¿Escolta, què et passa? ¿Què fas? Treu aquesta foto, treu aquesta foto, treu l'altra. Que se'n vagin a la merda. Qui vulgui parlar que parli. Aquests que estan parlant de mi que vagin a veure els seus fills i filles que s'estan emborratxant i rebent per...».

Aquest és l'inici d'un text ple de ràbia en què aquest noi explica alguns dels motius que l'han portat a unir-se a un dels grups que combaten al nord de Síria, sobretot als voltants de Latakia, i que estan situats sota el paraigua de l'Estat Islàmic. «Qui vulgui parlar que parli. Inútils tots. ¿Potser ens tractaven com a família? Que sàpiguen que aquest sóc jo: un boig, un psicòpata, un terrorista, un delinqüent». Al text, l'autenticitat del qual ha estat confirmada a aquest diari i que ha estat despenjat del Facebook, el noi dóna a entendre que a l'origen d'aquesta radicalització hi ha la discriminació que, segons ell, pateixen els joves musulmans residents a Catalunya. «Estem fins als nassos d'amagar qui som. Ara sóc un home lliure». Les seves paraules traspuen un profund odi envers la policia i, en concret, envers els mossos, als quals esmenta diverses vegades. «Aquí ningú et para pel carrer per demanar-te la documentació. Aquí ningú et mira malament per portar barba o per ser diferent. Hem deixat aquesta vida d'esclaus. Ara només continuo sent esclau d'Al·là».

A més a més, explica les bondats de la vida sota l'Estat Islàmic : «Aquí no hi ha mossos, ni judicis, ni denúncies. Aquí ja no queda delinqüència i si no queda delinqüència és perquè la llei que es practica és la llei d'Al·là. Aquests són els resultats. Aquí nosaltres som els mossos».

Durant aquests dos anys, Facebook ha estat una de les seves principals vies de connexió amb la resta del món. En aquesta xarxa social no ha dubtat a penjar imatges de la seva participació en el gihad. En una de les fotografies se'l veu vestit amb pantalons de combat, gorra de llana i jaqueta verda, mirant la càmera i alçant la mà esquerra amb el dit índex cap al cel. Fent el número u amb la mà, aquest jove fa el gest amb què els milers de gihadistes que s'han unit a l'Estat Islàmic reclamen que només hi ha un Déu. Aquest senyal és el símbol del monoteisme

-no hi ha més déu que Al·là- i apareix en moltes fotografies d'aquests joves. En altres imatges, apareix amb la bandera de l'Estat Islàmic o juntament amb un cotxe amb símbols gihadistes.

Notícies relacionades

No és l'únic musulmà resident a Catalunya que s'ha unit a l'Estat Islàmic i que està penjant al Facebook comentaris i fotografies de la seva vida com a gihadista. També s'ha donat el cas d'un individu de mitjana edat i pare de dos fills petits, que fins fa poc residia a l'àrea metropolitana de Barcelona, que el 14 de juny va penjar al seu perfil d'aquesta xarxa social una reflexió sobre la importància d'educar els nens en la versió més extrema de l'Islam. «¿Saps què és el que temen més els kufar (infidels)? Que els nostres fills siguin educats amb l'islam, amb la paraula d'Al·là i les ensenyances del profeta. Temen que els nostres fills es facin homes de veritat, homes que donarien la vida per la seva religió, pel seu profeta i per Al·là. Però per més que intentin matar-nos, per més que intentin fer que l'islam desaparegui, no ho aconseguiran».

DEL CAMP NOU AL CAMP DE BATALLA / Un altre jove, que actualment està convalescent de les seves ferides i que residia a la mateixa localitat catalana que l'anterior, també ha penjat al seu perfil moltes imatges vestit de combatent. Curiosament, a la seva pàgina del Facebook, l'última imatge que va penjar abans d'anar-se'n a combatre a Síria és al Camp Nou, ja que es declara profundament culer. Les següents ja són a Síria, on es va integrar a l'Harakat Assham al Islam, un grup format sobretot per magribins. En les següents fotografies, que ell mateix va difondre un mes després, ja se'l veu vestit amb uniforme de combat i amb una pistola a la mà, patrullant entre muntanyes amb un kalaixnikov o llegint l'Alcorà. Segons el Ministeri de l'Interior, hi ha 50 gihadistes espanyols a Síria i l'Iraq. La CIA eleva fins a 96 aquesta xifra.