Mèxic es desperta

Al complir-se avui 104 anys de l'inici de la revolució mexicana, el grau del clam d'aquesta nit tindrà un to inèdit i marcarà la deriva de la protesta, gairebé dos mesos després de la matança d'Iguala i la desaparició dels 43 estudiants de Magisteri d'A-yotzinapa. El tradicional crit de «Zapata vive, la lucha sigue» es veurà superat per l'exigència de justícia, alto a la violència i un canvi que freni la degradació del país. «Estem a punt d'un esclat social», opinen diversos líders d'organitzacions civils. «S'està despertant una societat que estava endormiscada», afirmen.

Tres modestes caravanes de pares i alumnes de l'Escuela Normal Rural d'Ayotzinapa han recorregut durant sis dies els estats del nord i el sud de Mèxic, així com Guerrero, i avui encapçalaran tres manifestacions que aniran a convergir al Zócalo, la gran plaça de la capital, com dards al cor del país. Protagonistes d'una protesta creixent, molts estudiants asseguren: «Vivim les albors d'una primavera mexicana». Altres mexicans se'n mostren escèptics malgrat coincidir en la confusió i l'atipament: «El més probable és que no passi res. Tot seguirà igual».

PESSIMISME / Alguns són encara més pessimistes. «De moment tot sembla indicar que estem entrant en un hivern polític molt fosc; hi ha protestes, però no es veuen senyals que s'acosti cap canvi», opina l'antropòleg Roger Bartra. El Govern «s'hauria d'inventar una nova estratègia per enfrontar-se al crim organitzat, però ningú sap cap on podria anar el nou rumb». L'esquerra «es troba en la situació més crítica que hagi viscut mai» i amb «les mans tacades de sang», per l'exalcalde d'Iguala i l'exgovernador de Guerrero.

«¡Los partidos políticos nos valen madres!», clamava fa tres dies Omar García, portaveu dels estudiants normalistes d'Ayotzinapa, en un míting a Oaxacas. García va afegir: «I volem que treguin les mans del nostre moviment, no volem que es pengin del nostre dolor, perquè tots són la mateixa merda». Els estudiants i les famílies dels seus companys

desapareguts convoquen a «la construcció d'un gran moviment nacional», que tingui com a primer objectiu localitzar, no només els 43 estudiants, sinó també «els 30.000 desapareguts víctimes del crim organitzat al país».

Les protestes s'han estès aquests dies. De totes les maneres, com posar una espelma a la porta de la casa al capvespre o cridar als minuts 43 dels partits de futbol. «No són 43; els desapareguts són milers. La no acció també és pecat», sermoneja el capellà a la parròquia. Alguns cotxes llueixen calcomanies amb el lema los 43 vivos i, al revés que altres vegades, molts recolzen a cops de botzina els manifestants.

La ira estudiantil s'ha agreujat amb els trets d'un policia que van ferir un alumne al campus la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM), una autèntica ciutat amb 400.000 estudiants i professors. La sortida sud de la capital ha estat tres dies tallada pels universitaris, com ho va ser dissabte per la gent del poble de Tres Marías, uns quilòmetres més enllà, en què van segrestar un taxista de 25 anys. Els manifestants més radicals -denunciats com a infiltrats en alguns casos-- han cremat diverses seus del governant Partit Revolucionari Institucional (PRI), no només a Guerrero, sinó també a Veracruz i Oaxaca. El destacat militar retirat José Gallardo adverteix fins i tot: «El Govern ha d'anar amb molt de compte perquè pot provocar una guerra civil».

UN FRONT CIVIL / Com els zapatistes de Chiapas 20 anys enrere, són molts els que invoquen l'article 39 de la Constitució: «La sobirania de la nació resideix essencialment i originalment en el poble. Tot poder públic dimana del poble i es constitueix per a benefici d'aquest. El poble té sempre l'inalienable dret d'alterar o modificar la forma del seu govern». Diverses organitzacions civils i líders d'opinió demanen la «creació d'un front unit de la societat civil» que condueixi aquest «despertar de la nació».

Notícies relacionades

El niu de 'la Gaviota'

L’ultra Wilders anuncia un Govern conservador que no presidirà

Roger Bartra considera que «hi ha una gran decepció davant el camí que segueix la democràcia». Assenyala que «s'estén una actitud antipolítica que desconfia dels partits i de les elits», precisament «quan s'obre la confrontació electoral del 2015, per elegir diputats i diversos governadors. L'antropòleg no creu que «aquesta postura antipolítica tingui bons resultats»; opina que «sens dubte és un molt mal temps per fer política a Mèxic».

L'historiador Lorenzo Meyer creu, en canvi, que sí que s'han de crear noves organitzacions, perquè «han fallat de tots els partits polítics i les institucions governamentals -polítiques, econòmiques, militars i jurídiques- no han funcionat en benefici de la societat mexicana». Meyer afirma: «El paper del poder existeix, però la substància de l'estat no. La substància del poder és que no poden trobar 43 estudiants. Déu meu, llavors, ¿quin Estat tenim? ¿O tenim Estat?»