Les fotos de Kardashian ressusciten el drama de la Venus Hotentot

A més d'agitar les xarxes socials i d'explorar els límits del 'photoshop', les fotografies del darrere nu de Kim Kardashian han ressuscitat la trista història de Sarah Baartman, una dona convertida en icona del racisme i l'esclavitud que durant segles van patir els africans.

La postura en què apareix Kardashian a les fotos publicades per la revista ‘Paper’ recorda els dibuixos i gravats en què, a principis del segle XIX, es retratava Baartman, una dona hotentot que va ser portada a Europa perquè mostrés en fires i circs les seves enormes natges, característiques de la seva tribu, els joisan. Les dones d'aquest grup ètnic pateixen esteatopígia, un fenomen anatòmic que consisteix en l'acumulació de grans quantitats de greix als glutis. Entre els membres d'aquesta tribu, aquests glutis són un signe de bellesa.

EVOLUCIÓ GENÈTICA

Estudis científics apunten que es tracta d'una evolució genètica que permet que les poblacions dedicades a la caça i que podien estar moltes setmanes sense disposar de menjar acumulessin greix a les natges, i això els permetria també no perdre temperatura.

Hey, @KimKardashian you want Sarah Baartman's ass? Take it's repercussions too. CC: @IGGYAZALEA @whitewomeningeneral pic.twitter.com/RaP1sw1Yxu

— Zandashé L’orelia Brown (@zandashe) 15 de noviembre de 2014

Per a Sarah Baartman, les seves enormes natges van ser una autèntica maledicció. Nascuda a la regió del Cap el 1789, la dona va ser venuda com a esclava a una família holandesa que la feia treballar en el servei domèstic. Allà la va veure Hendrick Cezar, el germà del seu llavors propietari, que la va convèncer per viatjar a Londres prometent-li que guanyaria una fortuna només per exhibir el seu darrere.

A Londres va caure en mans d'Alexander Dunlop, un metge militar, que la va rebatejar com a La Venus Hotentot i que va començar a exhibir-la en clubs i teatres de baixa estofa. “La Venus Hotentot acaba d'arribar… des dels arenals del riu Gamboos, a les fronteres de Kaffaria, a l'interior de Sud-àfrica el més correcte i perfecte espècimen d'aquesta raça de gent”, deia l'anunci als diaris de l'època.

CLOSQUES D'OU ALS MUGRONS

A l'escenari, Sarah apareixia vestida amb pells, amb dos closques d'ou tapant-li els mugrons i fumant en pipa. Davant el públic, la dona havia de mostrar i moure el cul davant la fascinació del públic. L'entrada es pagava a dos xílings, un preu considerablement alt en aquella època. En algunes ocasions, hi va haver espectadors que van pujar a l'escenari i van arribar a punxar el darrere de Sarah perquè estaven convençuts que hi havia truc. Els aristòcrates, que no anaven als tuguris on ‘actuava’ Sarah, pagaven per tenir exhibicions privades a les seves mansions.

L'espectacle va despertar les ires del moviment abolicionista, que va arribar a denunciar-lo davant la justícia. La mateixa Sarah va haver de comparèixer davant el jutge, a qui va explicar que s'exhibia de forma voluntària i que rebia la meitat de la recaptació. El jutge li va oferir la possibilitat de ser traslladada al seu país, però ella la va rebutjar.

ESTUDIADA EN VIDA PER NATURALISTES

El 1815, Sarah es va instal·lar a París on, a més de les exhibicions, es prestava a ser examinada i investigada per científics i metges. A força d'aparèixer als escenaris, va acabar perdent tirada entre el públic i va acabar deambulant per bordells de la capital francesa, on va morir a causa d'una pulmonia.

Notícies relacionades

Semàntica d’un genocidi

Trzaskowski s’imposa a l’ultranacionalisme per la mínima a Polònia

El naturalista Georges Cuvier es va apropiar del cadàver i el va dissecar. A més es va fer un motllo del seu cos. Tot plegat va quedar al Museu Nacional d'Història Natural, que ho va exhibir fins a 1914.

UN ASSUMPTE D'ESTAT

Després de la caiguda de l''apartheid' a Sud-àfrica, la tribu joisa va demanar a Nelson Mandela que reclamés la devolució de les restes de la dona. El seu cas es va convertir llavors en un assumpte d'Estat. El 2002, el llavors president francès Jacques Chirac va firmar el decret per a la devolució de les restes mortals, que van ser rebudes pel mateix cap d'Estat, Thabo M’beki.