danys col·laterals dels mals del món

Viatjar en l'era convulsa

El fanatisme islàmic i l'Ebola també afecten el sector turístic. Alguns destins africans i del Pròxim Orient abans cobejats s'han desplomat.

Homenatge al guia decapitat Hervé Gourdel al parc nacional de Tizi Uzu, a Algèria, el dia 10 passat.

Homenatge al guia decapitat Hervé Gourdel al parc nacional de Tizi Uzu, a Algèria, el dia 10 passat. / AFP / FAROUK BATICHE

4
Es llegeix en minuts
XAVIER MORET

La situació convulsa en alguns països àrabs, amb les guerres de Síria i l'Iraq i l'amenaça de l'Estat Islàmic (EI), juntament amb la por a l'Ebola a l'Àfrica, està afectant de ple el món del turisme. De cara a la campanya de Nadal es detecta un comprensible rebuig a determinats països i una redefinició dels destins. «El cert és que els llocs afectats ho noten més que les agències»apunta Jordi Vendrell, gerent de Viatges Tuareg, «ja que el que fem les agències és desviar el client a altres països més segurs amb un exotisme similar. Si no poden anar a Síria o a l'Iraq, acaben anant a països pròxims més tranquils».

 

Els agents de viatges coincideixen que el turisme a països àrabs fa temps que va a la baixa, des que a finals del 2010 van començar les manifestacions de la Primavera Àrab. «El problema és que la gent exagera i ho globalitza tot», diu Vendrell. «Amb la Primavera Àrab hi va haver un descens a tots els països àrabs, inclòs el Marroc, malgrat que allà no va passar res».

«Quan es viatja, ningú vol problemes», afegeix, comprensiu. «Al capdavall, les vacances són per passar-s'ho bé i no per anar a llocs insegurs. De totes maneres, per a la campanya de Nadal aViatges Tuareg mantenim l'oferta a països àrabs sense conflicte com Jordània, Oman, els Emirats, el Marroc i Tunísia. Per Nadal la gent sol agafar viatges de 10 dies com a màxim i si volen destins exòtics aquests no plantegen problemes».

 

Sense perspectives de millora

«Ja fa anys que el turisme a certs països va caure en picat i no hi ha perspectives que millori», opina, per la seva part, Jordi García Guitart, de l'agència Terres Llunyanes. «A Mauritània, Mali i el Iemen no hi ha turisme per

 

por al terrorisme gihadista». García Guitart precisa que a través de la web de Terres Llunyanes noten el descens de l'interès per determinats països. «Podem veure les fitxes que es descarrega la gent», afirma, «i en alguns països que abans funcionaven molt bé, com Mali, hi ha una caiguda total».

 

És evident que els vídeos d'ajusticiaments a Síria o l'Iraq per part de l'EI, o la decapitació, el setembre passat a Algèria, del guia de muntanya francès Hervé Gourdel per un grup gihadista, no animen a viatjar-hi. «És lògic que la gent fugi dels països on no hi ha seguretat», insisteix Vendrell, «però a vegades exageren. L'Ebola, per exemple, està molt localitzat a l'Àfrica Occidental, però hi ha clients que anul·len viatges a països tan distants com Namíbia o Etiòpia, on no hi ha Ebola. És injust que tota l'Àfrica passi a ser sospitosa».

 

«L'Ebola ha liquidat l'interès pels països africans», confirma García Guitart. «No pot ser que tot el continent africà estigui sota sospita. Hem publicat mapes d'ubicació d'on hi ha Ebola i on no, però alguns han ficat tota l'Àfrica en un pack i d'aquí la gent no surt. Prefereixen viatjar al Sud-est Asiàtic o a Amèrica».

 

El sultanat d'Oman, on no es registren problemes i on hi ha una majoria musulmana ibadita, una de les  branques més tolerants de tot l'islam, ha vist com augmentava el nombre de turistes, ja que, a més a més de ser un país ric en petroli i gas, compta amb una història i tradicions interessants, amb navegants que seguien l'estela de Simbad per anar fins a Zanzíbar i l'Índia i una població beduïna que conviu amb el cosmopolitisme de la capital, Muscat.

Daniel González, un català que viu a cavall entre l'Empordà i Beirut, ha viscut a la seva pròpia agència, Baalbek 7th Sky, fundada l'any 2000 i especialitzada en el Pròxim Orient, els conflictes que han alterat el mapa turístic de la regió. «El turisme a Síria, el Líban i Jordània anava molt bé, creixia cada any i semblava tenir un gran futur», explica, «fins que el 2010 va esclatar la guerra i es va paralitzar tot».

 

La guerra de Síria va empènyer González, el novembre del 2011, a anar-se'n amb la família al veí Líban, amb la por perseguint-los. Un cop a Beirut, es va veure obligat a canviar l'oferta de la seva agència. «El Líban i Jordània eren destins que es van seguir venent bé, però l'estiu passat hi va haver una baixada», assenyala. «Ara proposem també viatges a Oman, Xipre i el Kurdistan, tant al turc com a l'iraquià».

 

Notícies i histèria

 

«S'ha de distingir entre el turisme de masses i l'independent», precisa González. «L'independent el forma gent que potser abans viatjava sola i ara, per por als conflictes recents, prefereix apuntar-se a una agència especialitzada. Aquest turisme segueix viatjant. En els últims dos anys, per exemple, he organitzat viatges al Kurdistan iraquià i sempre s'han omplert».

 

Notícies relacionades

«Jordània encara és un destí segur, com Oman», afegeix, «però altres llocs estan molt tocats. Quan salta la notícia d'una decapitació, per exemple a Algèria, és un cop definitiu per al turisme. La histèria i la por s'estenen molt de pressa», reflexiona. «Les notícies que arriben del Pròxim Orient espanten molta gent. Noto, de totes maneres, que el perfil del client ha variat. Abans n'hi havia que ni sabien on estaven viatjant, mentre que ara es dóna la situació inversa: tenim gent molt interessada en el lloc on va, molt ben documentada». «L'avantatge», afegeix, «és que ara en aquests països hi ha poc turisme, i això et permet veure les coses ben vistes. Oman, per exemple, és un país molt interessant que es pot recórrer sense aglomeracions».

Jordi García Guitart, per la seva part, precisa: «Qui ha viatjat tota la vida sap distingir on hi ha perill i on no n'hi ha. Els que no han viatjat gaire, però, ho posen tot al mateix sac i anul·len tot un continent de cop. En la campanya de Nadal veurem si es confirma aquesta prevenció, però quan ho veurem de veritat serà la primavera que ve».