Escòcia, pols al límit

Ja. Ha arribat el moment, el dia que els escocesos decidiran democràticament i per majoria simple a les urnes si continuen amb nous poders a l'estable unió política i potència econòmica que és la Gran Bretanya o si trenquen amb 307 anys d'història en comú i inicien un camí per separat, esperançador per a alguns, terrorífic per a altres, però sens dubte incert.

¿Escòcia ha de ser un país independent? És la pregunta a la qual avui 4,3 milions de votants més grans de 16 anys han de donar una resposta que ningú s'atreveix a vaticinar. Londres conté l'alè al veure com tremolen els seus sòlids fonaments. I no sol. Hi ha moltes mirades que estan pendents d'una decisió que per primera vegada pot crear un nou Estat de les entranyes d'una democràcia occidental, de la mà d'un referèndum sobiranista. Tot un precedent.

Els escocesos afronten el seu dia D després de gairebé dos anys en campanya -des que l'octubre del 2012 els governs d'Edimburg i Londres van pactar la consulta-, els últims mesos molt intensa i d'autèntic vertigen els últims dies, amb el sí i el no lluitant en les enquestes. Però tot i així, perquè la decisió que han de prendre és traumàtica, uns 600.000 arriben a les urnes amb el vot per decidir, una xifra d'una magnitud que resta fiabilitat als sondejos d'última hora, que situaven ahir el no lleugerament al capdavant.

OPTIMISME I CONFIANÇA / Yes Scotland, desplegada fins a última hora als carrers amb els seus banderins, adhesius i pins a favor del sí, és optimista. Hi ha nervis però confiança que el suport a la independència és més gran que el que reflecteixen aquestes enquestes realitzades per telèfon fix i que -asseguren- no arriben a joves i a gent més desafavorida que només utilitzen el mòbil i que formen part dels grups de població més inclinats a la secessió. Better Together s'encomana, en canvi, a la majoria silenciosa que continua amagada a l'ombra fins al moment de la veritat.

«Les nostres enquestes són les que valen, les que hem fet durant mesos porta per porta, parlant amb la gent d'aquest país», van assegurar ahir a aquest diari diverses fonts de Yes Scotland, que no dubtaven a parlar d'un 60% de vots favorables al sí. «Glasgow (primera ciutat escocesa) i Dundee (la quarta) són les nostres», va afirmar un voluntari de la campanya. «Estem tan a prop....», sospirava una jove anomenada Ayleen mentre repartia adhesius al centre d'Edimburg.

GRAN MOBILITZACIÓ / Els activistes de Yes Scotland han estat fins a última hora fent campanya pel sí i durant mesos s'han assegurat que el missatge a favor de la independència arribi a tots els racons del país, en un titànica mobilització en què la societat civil s'ha posat al capdavant, al marge dels partits polítics. Al seu costat, Better Together, sense trepitjar el carrer, s'ha escudat en les amenaces i el missatge de la por, amb resultats més que dubtosos. Fins i tot contraproduents, segons coincideixen a assenyalar tots els experts consultats aquests dies per aquest diari.

LA BALANÇA / A aquestes altures de la pel·lícula, quan avui els escocesos dipositin el seu vot, ho faran sabent que la independència no significa l'apocalipsi que ha augurat Londres ni el paisatge idíl·lic que ha dibuixat el Govern nacionalista d'Edimburg d'Alex Salmond. Aquí ja ningú qüestiona la viabilitat d'una Escòcia independent que té com a principal font d'ingressos el petroli del mar del Nord, per moltes que siguin les incerteses que planen sobre el seu futur. La més preocupant és la que afecta l'ús de la lliura, a la qual cosa Londres s'oposa, seguida de l'encaix a la Unió Europea, una qüestió que hauran de resoldre els Vint-i-vuit.

Tots aquests són ingredients que els escocesos posaran avui a la balança davant la decisió d'apostar per la independència o seguir sota la tutela de Londres amb poders reforçats, després del compromís d'última hora dels tres grans partits britànics d'atorgar noves transferències a l'autonomia escocesa, a la qual cosa s'havien resistit.

Notícies relacionades

L'agonia de Cameron

Els últims sondejos donen un lleuger avantatge al 'no' a Escòcia

Va ser el mateix primer ministre britànic, David Cameron, el que es va oposar a incloure en el referèndum una segona pregunta sobre la millora de les competències, l'anomenada devo max, que Salmond volia introduir. Tot un error de càlcul polític. L'últim de la sèrie dels que s'han comès a Escòcia. Van ser les polítiques antisocials de Margaret Thatcher les que van alimentar el sentiment nacionalista a Escòcia que el laborista Tony Blair va intentar aplacar tornant el Parlament autònom. L'efecte va ser el contrari: va alimentar el desig de nous poders. Cameron també va pensar que podria matar el debat a la brava.

¿I? Escòcia és qui decideix.