El cronòmetre de Renzi

Mil dies per capgirar Itàlia com un mitjó, malgrat els que «diuen que estem malalts de publicitat». El primer ministre Matteo Renzi, que va començar el seu camí al mes de febrer com un AVE, ha anat perdent velocitat fins a convertir-se en un Talgo, una mica més lent. Per deixar clar que no ha desistit de la seva intenció de canviar les coses, ha creat una pàgina web, www.passodopopasso.it (pas a pas), amb un compte enrere de mil dies, en què els ciutadans podran verificar el que s'ha fet, el que es fa i quant de temps queda. «Mil són els dies que ens concedim per fer d'Itàlia un país més simple, més ambiciós, més competitiu i, per tant, més bell», s'explica en el mateix lloc web.

El maig del 2017, és a dir, quan el cronòmetre marqui que han transcorregut mil dies, Itàlia «ha de quedar lliure de les traves burocràtiques i de rendes de poder dels de sempre», va dir Renzi. Àrdua tasca en un país on un alt funcionari del Congrés cobra més que el president dels EUA i on ha costat que els magistrats del Suprem o del Constitucional acceptin un límit salarial de 240.000 euros bruts anuals.

En aquests mil dies, Renzi ha de completar la reforma laboral, la de l'Administració, la de la justícia i la del fisc; a més de la reforma de la Constitució, de la llei electoral i d'una reforma de l'escola.

L'objectiu laboral més innovador del Govern és un paquet de garanties per a les feines precàries en general, que augmentaran a mesura que un treballador segueixi en el mateix lloc.

Mil guarderies

En aquests mil dies es crearan guarderies, es facilitarà encara més la baixa per maternitat i paternitat mantenint el mateix sou i s'invertiran 10.000 milions d'euros en obres públiques, aturades des que van ser aprovades pel Govern de Silvio Berlusconi.

Notícies relacionades

Fugida en una barca pesquera

Machado confirma que treballa "de manera àrdua" amb Trump

Més de 5.000 empreses amb participació pública seran subjectes a més control, per opaques o deficitàries, i es mantindran els 80 euros nets de rebaixa de l'IRPF, que ja es paguen des del maig a aquells que cobren fins a un màxim de 1.500 euros nets al mes. Els permisos sindicals seran reduïts dràsticament, per evitar, com passa actualment, que més de 1.500 persones siguin, de fet, empleats sindicalistes pagats per empreses.

La nova generació de governants italians -entre els 30 i els 45 anys- ha topat en aquests mesos amb l'església, com diria Don Quixot, que a Itàlia són les corporacions, els radicals i els intocables del sistema, que sostenen que «el país necessita reformes urgents», però que quan arriben volen que se'ls apliquin a tots menys a ells. «Hem fet molta feina, però no n'hi ha prou, tenim gana i no pararem davant ningú», va assegurar ahir Renzi.