La nova premi Nobel de la pau

Machado confirma que treballa "de manera àrdua" amb Trump

L’opositora veneçolana admet, en una aparició pública a Oslo, la seva aliança amb el líder dels EUA, però nega estar involucrada en els seus plans

A la pregunta de si recolza una invasió del seu país, va respondre que ja ha sigut envaït per agents russos i iranians

Machado confirma que treballa "de manera àrdua" amb Trump
3
Es llegeix en minuts
Gemma Casadevall
Gemma Casadevall

Corresponsal a Berlin

ver +

"Sí, treballem de manera àrdua amb el Govern dels EUA", però "no estem involucrats en les decisions i operacions relacionades amb la seguretat nacional d’un país estranger". Amb aquestes dues frases va tractar de saldar María Corina Machado les insistents preguntes sobre els seus vincles amb Donald Trump o els seus plans d’intervenció a Veneçuela. Era la primera aparició pública de la líder de l’oposició des de l’inici de l’any. No portava ni 24 hores a Oslo, on va arribar la matinada següent a la cerimònia en què se li concedia el premi Nobel de la pau. Si va aconseguir sortir del seu país va ser amb "el suport del Govern dels Estats Units", va aclarir, en relació amb la incògnita sobre com va trencar el setge de Nicolás Maduro. No va revelar quan es planteja tornar a Veneçuela, més enllà d’insistir en la seva determinació a fer-ho. El seu propòsit és "tornar als veneçolans" el Nobel que, al seu parer, correspon als seus compatriotes.

"Desconec si els Estats Units tenen un ultimàtum. Nosaltres anirem fins al final", va respondre la líder de l’oposició veneçolana, a la qüestió de si Trump ha imposat a Maduro un termini per a la seva sortida de Veneçuela. Machado va comparèixer davant els mitjans irradiant optimisme, determinació i energia, però evitant concretar els seus plans o l’agenda amb què l’oposició i el president electe Edmundo González Urrutia volen aconseguir l’adeu al règim de Maduro.

Arribada amb retard

"Tinc l’esperança que Veneçuela tornarà a ser lliure, tornarà a ser un far d’esperança i de democràcia", va afirmar. "Algun dia seré capaç d’explicar-los la meva experiència", va afegir tot seguit, en relació amb les incerteses creades per un viatge que finalment va consumar, tot i que amb retard, per la qual cosa va ser la seva filla, Ana Corina Sosa, la que va pronunciar el seu discurs de recepció del premi.

Més enllà d’aquestes incògnites, sobre Machado pesa la pregunta de si recolza una eventual invasió militar com la que sembla estar disposat a llançar Trump. Va esquivar la qüestió parlant d’una Veneçuela que, en realitat, ja està envaïda: "El meu país ja ha sigut envaït en múltiples formes. Tenim agents russos, tenim agents iranians, grups terroristes com Hezbol·là i Hamàs que operen lliurement amb el beneplàcit del règim", va enumerar. "Tenim la guerrilla colombiana, els càrtels de la droga i que no només estan involucrats en el narcotràfic, sinó també en el tràfic de persones i en xarxes de prostitució", va afegir. Al·ludia d’aquesta manera al que ha sigut l’argument de Trump per justificar els seus atacs contra barques presumptament del narcotràfic. És necessari, va assenyalar Machado, "tallar el flux" de finançament que percep el règim.

La presència de Machado a Oslo va quedar envoltada d’una onada d’emocions i retrobaments. "Feia setmanes que pensava en aquest moment, qui seria la primera persona que abraçaria, quin dels meus fills. O potser els tres", va dir, en relació amb el moment en què va poder abraçar de nou els seus, cosa que no passava des de feia dos anys.

Notícies relacionades

El seu avió havia aterrat a l’aeroport d’Oslo passada la mitjanit. Tot just dues hores i mitja després apareixia Machado al balcó del Grand Hotel i a continuació baixava a abraçar i fer petons a desconeguts, familiars i companys opositors.

Les seves primeres declaracions es van produir l’endemà al matí, junt amb el primer ministre noruec, Jonas Gahr Store, que li va prometre tot el seu suport. Cap al migdia es va recuperar la conferència de premsa inicialment prevista per a la vigília de la cerimònia del Nobel. El seu rostre reflectia no només l’emoció, sinó també el cansament després del viatge a Oslo, més els seus 16 mesos de clandestinitat. En la segona i més llarga compareixença, Machado va estar acompanyada del president del Comitè Nobel, Jorgen Watne Frydnes. "No hi ha pau amb opressió", va reiterar aquest, com havia fet el dia anterior a la gala.