La postguerra

Llibres per després d'una guerra

Vicente Blasco Ibáñez amb la seva dona, María Blasco, i els seus quatre fills.

Vicente Blasco Ibáñez amb la seva dona, María Blasco, i els seus quatre fills. / EL PERIÓDICO

2
Es llegeix en minuts
Xavier Casals
Xavier Casals

Historiador i professor de la Facultat de Comunicació Blanquerna (URL).

ver +

El britànic Wilfred Owen, caigut en combat el 1918, va ser potser el principal poeta de la contesa. Però de l'ingent cabal literari que va inspirar el conflicte, la seva obra va ser de les poques que van resistir el pas del temps: durant la guerra, només a Anglaterra, més de 2.000 poetes van publicar les seves composicions, segons apunta l'historiador Álvaro Lozano a La Gran Guerra.

A Espanya la conflagració va impulsar Vicente Blasco Ibáñez amb la seva obra Los cuatro jinetes del Apocalipsis. A l'iniciar-se la contesa, l'autor era a París i va escriure cròniques bèl·liques que van formar la seva monumental Historia de la guerra europea de 1914. La seva fama va fer que el president francès Raymond Poincaré el convidés a visitar el front per fer-se ressò de la causa francesa en la seva obra.

En aquest marc, el novembre de 1915 va iniciar la redacció d'una novel·la aliadòfila, centrada en els avatars de dues famílies enfrontades: els Desnoyers francesos i els Von Hartrott alemanys. El març de 1916 en va publicar la primera entrega a la premsa, però el relat no va tenir una gran acollida i el seu reconeixement, explica el filòleg Emilio Sales, va ser inesperat. Una traductora li va pagar 300 dòlars per efectuar una versió anglesa de la narració, que va veure la llum el 1918 als EUA amb un èxit formidable: el 1919 va superar les 200 edicions, el 1921 The Illustrated London News la va aclamar com l'obra més venuda després de la Bíblia, i Hollywood la va portar a la gran pantalla amb Rodolfo Valentino. Blasco Ibáñez, doncs, va gaudir d'una fama sense precedents a inicis del segle passat.

En l'esfera literària, el conflicte va donar lloc a un cèlebre univers de fantasia, destaca Lozano. D'aquesta manera, Hugh Lofting va concebre el famós Doctor Doolittle a les trinxeres: commogut per la mortaldat de cavalls, el 1920 va imaginar un metge capaç de parlar amb animals per curar-los. Alan Alexander Milne, artífex del popular Winnie the Pooh, va escriure durant la guerra per evadir-se i l'amable Bosc dels Cent Acres on viu l'osset va ser un contrapunt de les seves vivències bèl·liques.

Així mateix, va ser al front on dos amics van posar els fonaments de les seves famoses obres: J. R. R. Tolkien i Clive Staples Lewis. Tolkien va recrear la seva experiència de combat en el món mitològic d'El senyor dels anells (la seva Terra Mitja es va inspirar en la terra de ningú), mentre C. S. Lewis va escriure Les cròniques de Nàrnia.

CLÀSSICS MOLT MODERNS / El conflicte, en definitiva, va llegar obres que avui són clàssics indiscutibles i la seva nòmina inclou des d'al·legats antimilitaristes (com Res de nou a l'oest, d'Erich Maria Remarque, o Adéu a les armes, d'Ernest Hemingway), fins a sàtires (Les aventures del bon soldat Švejk, de Jaroslav Hasek). No obstant, el record de la contesa i la seva vigorosa estela literària no van immunitzar la societat europea contra la guerra.

Ho va constatar l'escriptor francès Gabriel Chevallier quan el 1939 va haver de retirar el seu relat La por a l'iniciar-se una altra gran conflagració. ¿El motiu? La sinceritat del protagonista sobre la seva experiència a la Gran Guerra: «Els diré la gran ocupació de la guerra, l'única que compta: he tingut por», afirma. Aquell any milions de joves van poder experimentar la mateixa paorosa sensació.

Notícies relacionades

I DEMÀ:

27. La pau que va incubar una guerra