Lawrence d'Aràbia i la guerra al desert

Bufa el vent a la vall de Wadi Rum, a Jordània, bufa el vent i aixeca núvols de sorra que amenacen d'esborrar el desert, escortat per unes roques altes i punxegudes. «Són els set pilars», indica Abdul. «Des de temps immemorial els anomenem així». El beduí ho diu convençut, però no és cert. El nom de les roques es deu a l'èxit de la pel·lícula Lawrence d'Aràbia. A algú se li va acudir que, atès que Lawrence va escriure Los siete pilares de la sabiduría, i com que Lawrence va ser a Wadi Rum, per força havia de referir-se a aquelles roques. No importa que els pilars del seu llibre fossin imaginaris, i tampoc importa que les roques siguin només cinc.

T. E. Lawrence, personatge ambigu i desconcertant, doctorat en Història per la Universitat d'Oxford, es va fer famós a tot el món gràcies a la pel·lícula que David Lean va rodar el 1962. L'actor Peter O'Toole va encarnar en la pantalla aquell personatge que en la vida real era dos pams més baix. L'Exèrcit el va rebutjar al principi per no tenir l'estatura mínima, però va aconseguir enrolar-s'hi i ser un heroi, tot i que encara avui molts situen les gestes de Lawrence en un temps eteri, al marge de la història, sense adonar-se que s'inserien de ple en la primera guerra mundial.

El novembre del 1914, quan Lawrence va ser destinat a la Secció Geogràfica de les tropes britàniques al Caire, el seu treball consistia a ocupar-se dels mapes i de temes menors d'intel·ligència, però no semblava dotat per a l'acció. El Foreign Office, no obstant, ja tenia al cap un pla per aprofitar una possible revolta àrab contra els turcs, aliats d'Alemanya que en aquell temps dominaven la península Aràbiga.

Lawrence coneixia bé el Pròxim Orient, ja que entre el 1909 i el 1914 havia viatjat per Síria i altres països per escriure la seva tesi sobre els castells dels croats a Terra Santa. En aquell temps va aprendre àrab, a tractar amb els àrabs i a adaptar-se a la seva mentalitat. Va ser per tot això que, el juny del 1916, quan Hussein, xerif de la Meca, es va rebel·lar contra els turcs, els britànics van decidir enviar Lawrence a Aràbia. Allà es va entrevistar amb els quatre fills de Hussein i va arribar a la conclusió que Faissal era el més adequat per dirigir una revolta. A partir d'aquí, Faissal, assessorat pel seu amic Lawrence, va iniciar una guerra de guerrilles al desert que el portaria a expulsar els turcs.

Lawrence es va comportar a Aràbia com un bon estrateg. Vist que els turcs s'havien fet forts a Medina, va desistir d'atacar-los i va optar per tallar-los els subministraments atemptant amb dinamita contra els trens. Eren accions de guerrilla en les quals ell muntava a camell i vestia com un àrab. Posteriorment, la primavera del 1917, va decidir que era millor atacar Aqaba per terra, en contra de l'informe britànic que proposava fer-ho per mar.

Per aconseguir el seu objectiu, Lawrence va cavalcar més de mil quilòmetres pel desert amb un grup de fidels beduïns. «Durant anys -resumeix a Los siete pilares...- vam viure de qualsevol manera al desert nu, sota el cel indiferent. A la nit quedàvem xops de rosada i els innombrables silencis de les estrelles ens avergonyien fins a la insignificança. Érem un Exèrcit egocèntric, sense desfilades ni gestos, consagrat a la llibertat». En aquella llarga marxa, Lawrence es va enamorar de la vall de  Wadi Rum i va escriure: «La nostra petita caravana es va tornar tímida i es va quedar en absolut silenci, temorosa i avergonyida de fer ostentació de la seva petitesa en presència d'aquelles prodigioses muntanyes (...) Els paisatges són així de vastos i silenciosos en els somnis de la infància».

El juliol del 1917 van arribar a Aqaba i van sorprendre la guarnició turca atacant-la per l'esquena. Va ser una gran victòria que va inclinar la guerra a Aràbia del costat dels àrabs i els britànics, i que va enterrar els plans expansionistes d'Alemanya al Pròxim Orient. A Los siete pilares..., Lawrence es posa místic al descriure l'escenari després de la batalla: «Els morts semblaven meravellosament preciosos. La nit brillava sobre ells dolçament, donant-los una tonalitat de marfil».

Ciutadella expugnada

Després de la victòria a Aqaba, Lawrence va ser ascendit a major i es va convertir en un heroi. Encara viuria més aventures al Pròxim Orient, entre altres la de Daraa, on va ser detingut per espia i violat per soldats turcs. Ell mateix, recordant aquella mala experiència, escriu en Los siete pilares...: «Aquella nit, la ciutadella de la meva integritat s'havia perdut irrevocablement».

Notícies relacionades

Netanyahu ataca Gaza, el Líban i Síria mentre perd socis de Govern

La falta de consens a la UE impedeix aplicar sancions al Govern israelià

Lawrence es va mantenir sempre fidel als seus amics àrabs, però quan el 4 d'octubre de 1918 va entrar a Damasc amb les tropes àrabs i britàniques, ja intuïa que aquella història no s'acabaria bé. L'alt comandament francès i britànic havia pactat en secret repartir-se la regió i els àrabs havien estat traïts. Desil·lusionat, Lawrence va tornar a Anglaterra i, una vegada allà, va rebutjar el nomenament de cavaller de l'Orde de l'Imperi Britànic. Entre els anys 1919 i 1920 es va dedicar a escriure el llibre en què ofereix una visió literària d'aquells anys. Lawrence, personatge singular, va rebutjar les ofertes econòmiques de les grans editorials i només va voler fer una edició reduïda que es va vendre per subscripció.

A l'agost del 1922, amb un nom fals, va servir durant un temps a la RAF a Anglaterra. Va treballar després a l'Índia en tasques de manteniment, fins que el 1927 va tornar al seu país. Aràbia ja li quedava molt lluny. El 1935, quan va morir en accident de moto als 47 anys, ja era tota una llegenda.