Les lluites entre milícies enfonsen Líbia en el caos

Els processos revolucionaris en el món àrab han demostrat que l'alliberament d'un règim autoritari no es tradueix necessàriament en una democràcia. Líbia n'és un clar exemple. Tres anys després de la desintegració del règim de Muammar al-Gaddafi, el país està enfonsat en el caos i la inseguretat. Les noves autoritats han estat incapaces de trencar amb el model polític de l'exdictador i han permès la persistència d'innombrables milícies que, si bé van contribuir a enderrocar l'anterior règim, ara estan lluitant entre si pel poder i els recursos energètics.

L'origen d'aquesta situació s'ha de buscar tot just després de produir-se l'assassinat de Gaddafi, l'octubre de 2011. Llavors, el Govern de transició va començar a concedir ajudes econòmiques a cada rebel com a compensació a la seva participació en la guerra, en lloc d'exigir-los la renúncia a la violència i l'entrega de les armes. Ara, dues brigades rivals, les que integren milicians originaris de Zintan i Misrata, combaten des de fa dues setmanes pel control de l'aeroport de Trípoli. De moment, aquests xocs han deixat un saldo d'un centenar de morts i 500 ferits. A la capital, la nova conflagració no només és pel control de l'aeroport sinó també pel dels dipòsits de carburants. No obstant, dissabte passat l'impacte d'un míssil contra un dels contenidors de gasolina va provocar un enorme incendi que fins ahir no es va aconseguir sufocar.

NOU PARLAMENT / Aquest nou esclat de violència es produeix dies després de conèixer-se els resultats de les eleccions a l'Assemblea Nacional Líbia, que van donar la victòria al bloc liberal, pròxim a la brigada Zintan, que és un dels nuclis de poder més importants de l'era post-Gaddafi, mentre que la milícia de Misrata està vinculada amb els moviments islamistes.

I no és l'única de les lluites entre milícies. Ahir, a Bengazi, 30 persones més van morir a causa del foc creuat entre forces militars líbies i islamistes contra les quals es van utilitzar coets i avions de guerra amb l'objectiu de prendre'ls una base militar. Finalment, la base va quedar en mans dels islamistes.

Notícies relacionades

L’ultra Wilders anuncia un Govern conservador que no presidirà

Michael Ignatieff, premi Princesa d’Astúries de ciències socials

Ara com ara, és en milícies com aquestes on hi ha el poder real. És per aquesta raó que aquests grups competeixen a tots els nivells; econòmic, polític i social, davant d'un Estat desintegrat. «Al país, un 10% de la població, prop de 400.000 persones, estan integrades en aquestes milícies. N'hi ha milers. Cadascuna protegeix els interessos de partits polítics o candidats independents; hi ha les que controlen zones estratègiques com aeroports o bases petrolíferes i gasístiques o les que directament componen les oficials forces d'elit de la seguretat», descriu Iounes Abuiub, analista de l'ONU a Trípoli. El més increïble és que totes aquestes milícies cobren de l'Estat libi, ja que perceben un salari d'entre 500 i 2.500 euros.

UN PAÍS FRACTURAT / «Amb aquesta mentalitat de viure de l'Estat, i sense la creació d'elits polítiques o un Exèrcit Nacional... ¿com pensa remuntar aquest país?», continua Abuiub. Encara pitjor, el país està fracturat en diverses líbies: la de l'est (Cirenaica), on grups de militars i milicians dirigits pel general Khafter han llançat una operació contra els islamistes d'Ansar el-Xaria, reproduint així el model de l'exmariscal Sissi d'Egipte; la del sud (Fezzan), en mans de grups tribals connectats amb màfies de narcotràfic, armes i persones; o la de l'oest (Tripolitània) inundada d'armes i milícies.