Un lloc al sol per a Alemanya

¿Per què l'atemptat de Sarajevo va implicar Berlín en el conflicte sorgit entre Viena i Belgrad? La resposta rau en el fet que Alemanya era el gran aliat d'Àustria. L'emperador germànic Guillem II va brindar el seu suport a aquesta última si decidia entaular una guerra contra Sèrbia i Rússia, la seva protectora, com a represàlia pel crim de Sarajevo. El kàiser, doncs, va tenir un paper decisiu en l'inici de la Gran Guerra, inseparable del seu afany de convertir Alemanya en una gran potència mundial.

AMBICIONS MUNDIALS / El 1888, amb tot just 30 anys, Guillem II va accedir al tron i el 1890 es va desempallegar del poderós canceller de ferro, Otto von Bismarck, amb greus conseqüències. Bismarck havia estat l'artífex de la unificació d'Alemanya el 1871 i la seva prioritat havia estat consolidar el país evitant que el destruís una coalició de països hostils. Així, va renunciar a sumar-se a la carrera colonial, va firmar un tractat amb Rússia el 1881 que va garantir neutralitat recíproca i va articular una Triple Aliança amb Àustria-Hongria i Itàlia el 1882. Això va impedir un pacte franco-rus que pressionés el país pels dos costats.

Guillem II, tan ambiciós com inexpert i insegur, va portar Alemanya per un rumb oposat amb una Weltpolitik (política mundial). El 1897 el seu secretari d'Estat d'Exteriors, Bernhard von Bülow, va decretar el final de l'era en què el seu país «deixava la terra a un dels seus veïns, el mar a un altre i es reservava per a ella el cel, on regna la filosofia pura» i va reivindicar un «lloc al sol».

Així, el kàiser va ambicionar un imperi colonial i va generar greus friccions amb França pel Marroc. Va apostar per crear una flota que rivalitzés amb l'anglesa i va alarmar la Gran Bretanya. Es va ficar en els Balcans i va inquietar Rússia, sobretot al no renovar el tractat del 1881.

Els missatges públics de Guillem II van augmentar la desconfiança en el Reich: va proclamar la determinació d'«esclafar» qui s'interposés en el camí del seu país i va exhortar les seves tropes enviades el 1900 a la Xina contra els bòxer a actuar com els «huns» perquè en mil anys cap xinès gosés «mirar de cara cap alemany».

El rerefons d'aquestes realitats era que Alemanya constituïa un colós emergent. Amb 70 milions d'habitants, el valor de la seva producció va créixer més de sis vegades entre el 1855 i el 1913. Va començar a avantatjar els EUA en la indústria química i elèctrica i el 1910 tenia el 15.9% de la capacitat manufacturera mundial. Això la va impulsar a buscar mercats i territoris amb un imperialisme i militarisme agressiu.

Notícies relacionades

Netanyahu ataca Gaza, el Líban i Síria mentre perd socis de Govern

La falta de consens a la UE impedeix aplicar sancions al Govern israelià

Com era previsible, les seves ambicions van generar una constel·lació enemiga de forces i el 1907 es va constituir la Triple Entesa, que va unir la Gran Bretanya, França i Rússia. Els temors de Bismarck es van fer realitat, com va advertir el 1909 el cap de l'Estat major germànic, Alfred von Schlieffen: «L'anell de ferro forjat al voltant d'Alemanya i Àustria només està obert ara en direcció als Balcans». Amb la crisi de Sarajevo, Guillem II va veure l'oportunitat de trencar aquest anell: si esclatava la guerra creia poder derrotar ràpidament França per utilitzar després totes les seves forces contra Rússia. El seu càlcul es va revelar fatalment erroni i va facilitar que Europa es precipités a l'abisme.

I DEMÀ: 3. El vesper balcànic