1914: dos homes i un destí

Quan a les 11.30 del 28 de juny de 1914 les campanes de Sarajevo van anunciar la mort de l'hereu del Tron de l'imperi austrohongarès, Francesc Ferran, i la seva dona, Sofia Chotek, Europa va fer un pas de gegant cap a la guerra. La parella visitava la ciutat en cotxe descobert i un nacionalista serbobosnià de 19 anys, Gavrilo Princip, els va disparar a boca de canó. ¿Per què els va matar?

Princip pertanyia a la Jove Bòsnia, una entitat auspiciada per l'oficial serbi d'intel·ligència Dragutin Dimitrijevic, que liderava la societat secreta Mà Negra per aconseguir una Gran Sèrbia que integrés Bòsnia i Hercegovina i altres territoris sota domini austrohongarès i otomà. No era un fet aïllat a Sèrbia, ja que des de l'exèrcit i des de les esferes oficials s'oferia armes i fons a col·lectius ultranacionalistes amb aquesta meta.

UNA AL-QAIDA ORTODOXA / El grup de Princip reunia joves d'origen pagès modest arribats a la ciutat. Sense feina regular i amb pocs recursos, conspiraven en cafès imbuïts d'una mística de sacrifici que la historiadora Margaret McMillan considera similar a la de membres d'Al-Qaida: el seu puritanisme els feia menysprear l'alcohol i les relacions sexuals i veien en l'imperi austrohongarès un ens corruptor dels eslaus.

Quan la parella reial va visitar Sarajevo aquesta es va convertir en el seu objectiu. Més encara al fer-ho coincidint amb el Vivovdan (dia de Sant Vit), la festa nacional sèrbia, cosa que convertia aquell acte oficial en una aparent provocació política. Aquesta senda va portar Princip a cometre un crim que el va convertir en heroi nacional.

El seu homicidi va plantejar un greu dilema a l'ancià Francesc Josep I. Als seus 84 anys, dirigia a Viena un imperi de més d'una dotzena de nacionalitats que superava els 50 milions d'habitants i tenia un funcionament complex.

Notícies relacionades

Semàntica d’un genocidi

Trzaskowski s’imposa a l’ultranacionalisme per la mínima a Polònia

Des del 1867 era una confederació d'Àustria i Hongria com a estats sobirans que compartien emperador, Exèrcit i una unió duanera i econòmica renovable cada dècada. Això va disparar la seva burocràcia, que va créixer un 200% entre el 1890 i el 1911: només Àustria tenia 3 milions de funcionaris i un pagament d'impostos a Viena passava per un total de 27 mans diferents. A més a més, els magiars (que representaven 19,7% de la població) i els austrogermànics (24,7%) pugnaven per imposar-se a la resta de minories. Per desactivar el nacionalisme serbi Francesc Josep I va contemplar la possibilitat de donar poder als eslaus del sud, però els magiars s'hi van oposar. L'arxiduc assassinat, que menyspreava hongaresos («traïdors») i serbis («porcs»), sospesava acabar amb el molest regne dual i crear uns Estats Units de la Gran Àustria de 15 membres.

Ara l'emperador havia de meditar la seva resposta a Belgrad, que considerava còmplice i instigadora del crim. Princip l'havia col·locat en un difícil dilema: l'agressiu expansionisme de Belgrad, que Moscou emparava, era una amenaça real al seu imperi. Les elits de Viena volien conjurar-la amb un atac contra Sèrbia. Paradoxalment, l'arxiduc assassinat s'hi havia oposat amb contundència perquè temia que impliqués un xoc amb Rússia. La seva mort va deixar sense dic de contenció les ànsies d'aixafar els serbis i el fantasma d'una contesa es va dibuixar a l'horitzó europeu.