Egipte, el filó de la brossa electrònica

Un baf calent, espès i dolcenc inunda els carrers i penetra per les fosses nasals amb una pudor nauseabunda. És el vapor putrefacte que emana de la descomposició de les deixalles de la ciutat. Les escombraries del Caire entapissen el terra, cobreixen els edificis i desborden els terrats de Manshiyat Nasser, la ciutat de les escombraries.

Allà, en l'últim pis d'un edifici atrotinat del carrer principal, hi viu Moussa Nazmy, un noi de 21 anys la vida del qual gira al voltant de les escombraries, igual que la dels 60.000 habitants d'aquest assentament, ubicat a la base del turó Mokattam, als afores de la ciutat. Un barri on els homes es dediquen a recórrer els carrers a peu o en carro recol·lectant escombraries, mentre les dones i els nens classifiquen les inesgotables piles de residus que inunden la seva ciutat.

«Durant un any vaig ensenyar a reciclar ampolles de xampú», explica Moussa, exalumne i professor de l'Escola de Reciclatge de l'associació Spirit of Youth, dedicada a educar els nens i a proveir-los de feina. Com que empreses fantasma utilitzaven envasos de xampú de marques reconegudes per vendre els seus productes, els grans fabricants van començar a pagar a l'escola per la recollida dels envasos. Les ampolles recuperades pels nens eren destruïdes i la pols de plàstic venuda als recicladors.

Comunitat de coptes

Aquests nens no són com la resta dels cairotes. Són joves zabbaleen, com es coneix la comunitat de cristians coptes que des de fa més de 50 anys es dediquen a la recol·lecció de les escombraries del Caire. Una comunitat que ha estat estigmatitzada per la resta dels egipcis per la seva fe cristiana i la seva forma de guanyar-se la vida. «La gent ens veu com si no fóssim bons treballadors -explica Moussa amb cert ressentiment-.

Però estem treballant per netejar les escombraries que ells deixen, i això ens fa bones persones».

 

Al voltant d'una taula rodona, tres nens d'uns 6 anys juguen a cartes amb Laila Zaghloui, la directora de l'escola, mentre un altre grup de nois s'amunteguen al voltant dels ordinadors del laboratori d'informàtica. «Aquí els donem educació socioambiental perquè desenvolupin el seu ofici», afirma la directora. De fet, l'objectiu de l'escola, fundada el 2004, és preparar els futurs recicladors subministrant-los experiència laboral, coneixements mediambientals, educació bàsica i alfabetització informàtica.

«Aquí els ensenyem a treballar digitalment, i això és molt útil per al seu futur», explica Mary Mofes, la professora d'informàtica, que també pertany a la comunitat zabbaleen. Durant les classes, els 191 alumnes que té l'escola aprenen programes d'utilització de mapes i localització geogràfica, i analitzen les diferents zones de la ciutat. Malgrat la breu experiència, la directora afirma que el projecte està donant bons resultats, ja que «la majoria dels graduats estan creant empreses de reciclatge més modernes i competitives».

L'activitat econòmica a la ciutat de les escombraries, malgrat tot, segueix sent informal, i les infraestructures bàsiques com l'aigua corrent, el clavegueram o l'electricitat segueixen tenint grans carències. Però els zabbaleen, que en àrab vol dir gent de les escombraries, no sempre s'han dedicat a la recol·lecció de brossa. Originalment els coptes habitaven l'Alt Nil i es dedicaven a la criança de porcs, fins que les inclemències climàtiques en les dècades del 1930 i el 1940 els van obligar a emigrar cap a la ciutat, on van començar a treballar en la recol·lecció de paper i cartró. Més tard, en la dècada dels anys 70, les famílies establertes a la zona d'Imbaba van ser desallotjades, i la majoria es va establir a les pedreres abandonades al peu dels turons Mokattam, als afores del Caire, on van continuar subsistint de les escombraries. El 2003, tot i amb això, el Govern va atorgar la recol·lecció de les escombraries a empreses privades, cosa que va empitjorar encara més la situació econòmica de la comunitat.

«Quan les empreses estrangeres es van fer càrrec del negoci, els recol·lectors van perdre gran part del treball», explica Ezzat Naem Guindy, el director de Spirit of Youth, l'oenagé creada el 2004 per un grup de joves amb l'objectiu de capacitar  desocupats i reintegrar-los en el mercat laboral. Malgrat que actualment les empreses privades es troben inactives, amb la privatització es van perdre milers de llocs de treball, i els joves i, especialment, les dones van ser els més desafavorits. Per aquest motiu, el 2009 l'oenagé, en col·laboració amb CID, una consultoria especialitzada en emprenedoria social, i l'operadora de telefonia mòbil Mobinil van crear el Projecte de Reciclatge de Residus Electrònics amb l'objectiu de reinserir laboralment dones joves a través de la recuperació d’ordinadors i el reciclatge de deixalles electròniques. 

Al final d’un carreró ple d’escombraries i reclinada contra una roca del turó de Mokattam, al cim del qual s’aixeca l’església de Sant Simó, la més gran del Pròxim Orient, hi ha la seu de Spirit of Youth. Allà és on tres vegades a la setmana unes 20 noies treballen amb un enginyer desmantellant els equips, comprovant l’estat de les peces, classificant i reacoblant els nous ordinadors, explica Ezzat. Després s’instal·la el software de Microsoft

–l’oenagé n’ha obtingut la llicència a molt baix cost– i finalment els residus són venuts als recol·lectors, i els ordinadors, als veïns. Els diners recaptats es distribueixen a mitges entre les operàries i l’associació.

«Amb preus barats fomentem que els zabbaleen utilitzin les noves tecnologies», afirma Ezzat. Efectivament, malgrat la petita escala del projecte, l’oenagé ha propiciat que els veïns accedeixin a un ordinador, cosa impensable fins fa molt poc. No obstant, aquesta organització no només ven ordinadors a la meitat del preu del mercat, sinó que fa donacions a l’Església i a organitzacions com l’Escola de Reciclatge, on va estudiar Mussa.

Falta de donacions

El gran esforç d’aquestes joves per reduir l’escletxa digital a la seva comunitat, però, es veu entorpit per la falta de donacions, un dels principals problemes per seguir acostant la tecnologia als zabbaleen. Per tant, les dones aprofiten les llargues hores d’oci per aprendre informàtica amb ordinadors recuperats amb les seves pròpies mans. Perquè, a més de comptar amb un dispositiu, s’ha de saber utilitzar. «A casa meva tenia un ordinador, però ni el tocava», afirma Soad Kamel, una operària de 33 anys. «Però ara he començat a fer servir alguns programes». 

Al taller del Projecte de Reciclatge de Residus Electrònics, a més de reconstruir ordinadors i estudiar informàtica, les noies també aprenen a manipular els components perillosos dels aparells per separar-los de manera segura i enviar-los a l’abocador del Nasserya, a l’oest d’Alexandria. La reducció de l’impacte ambiental de les deixalles electròniques és un altre dels objectius de Spirit of Youth, ja que, igual que la resta del planeta, Egipte augmenta any rere any les seves deixalles digitals. Segons estadístiques del Ministeri de Comunicacions i Tecnologia de la Informació, el 2013 el 44% de les famílies comptaven amb un ordinador i hi havia 100 milions de mòbils en circulació.

Però més enllà de la producció local, l’aspecte que més preocupa són els residus estrangers que s’aboquen al país. S’estima que la generació de deixalles electròniques mundials creix a un ritme del voltant de 40 milions de tones a l’any, i «no sembla que el món tingui la intenció de ser més responsable», afirma Leila Iskander, directora de la consultora CID fins a principis del 2014 i actual ministra de Medi Ambient. «Per això l’arribada de residus electrònics i la seva manipulació és un aspecte fonamental».

Aquesta manipulació i el contacte amb elements contaminants de les deixalles electròniques, com per expemple el mercuri, el plom o el cadmi, poden causar malalties cerebrals en el sistema nerviós o causar infertilitat, a més de generar greus perjudicis ambientals. De tota manera, malgrat que el Conveni de Basilea prohibeix des del 2011 exportar residus perillosos a països pobres, segons un informe de l’Organització Internacional del Treball del 2012 Egipte és una de les destinacions de les deixalles electròniques mundials.

El negoci dels residus digitals

Les deixalles electròniques representen una amenaça per als països en vies de desenvolupament. Però més enllà dels perjudicis, també ofereixen uns certs beneficis econòmics. L’abundància de metalls com acer, coure, alumini, or o platí als dispositius en desús s’ha convertit els últims anys en un mitjà de subsistència de recol·lectors que es dediquen a classificar aquests metalls per vendre’ls a operadors majoristes. No obstant, si bé el reciclatge ha obert una nova oportunitat, hi ha un altre problema que té a veure amb el preu en el mercat internacional. «Les directives de la Unió Europea no s’apliquen a les empreses i als preus que aquestes paguen al sud, només es regula el que fan a Europa», explica Leila Iskander des de la seva moderna oficina amb vistes al riu Nil. 

Malgrat les dificultats, el 2009 un grup de joves cairotes van crear RecycloBekia, la primera empresa de reciclatge de deixalles electròniques del Pròxim Orient. En un barri del sud, on la ciutat comença a diluir-se al desert, hi ha la factoria de l’empresa. Hi treballen un petit grup d’operaris que cada mes recuperen unes 20 tones de metalls després d’esventrar milers d’ordinadors, impressores i altres aparells en desús.

Falta de marc legal

«Ser la primera empresa té avantatges, com ara no tenir competidors», explica Mustafà Hemmdan, el jove director de RecycloBekia, que va treure la inspiració d’un documental de National Geographic. «Però també hi ha desavantatges, com la falta d’experiència o d’un marc legal». El reciclatge de les deixalles digitals es divideix en quatre etapes. No obstant, l’empresa es limita a la recol·lecció, el desmantellament i la classificació, ja que el refinament per recuperar els metalls és un procés costós que es realitza en uns quants països desenvolupats. Però malgrat aquesta i altres dificultats a què s’enfronten dia a dia, aquesta incipient empresa ja comença a fer-se un nom en el mercat. Com diu Mustafà: «No estem construint una empresa. Estem establint la indústria».

Notícies relacionades

Netanyahu ataca Gaza, el Líban i Síria mentre perd socis de Govern

La falta de consens a la UE impedeix aplicar sancions al Govern israelià

Si bé RecycloBekia fa dos anys que recicla deixalles digitals, encara no ha passat prou temps per saber si l’empresa és exitosa o no, afirma Xèrif Issa, cap de Salut i Medi Ambient de Mobinil, l’operadora de telefonia mòbil que va col·laborar en la creació de Spirit of Youth. Però més enllà del seu èxit, tard o d’hora, tant en països desenvolupats com en emergents, de forma industrial o artesanal, les deixalles digitals hauran de ser tractades, i els governs han d’adoptar una actitud responsable en aquest afer. «Fins fa un any no hi havia cap cultura de reciclatge aquí a Egipte», explica Nahla al-Xami, la responsable de relacions públiques de RecycloBekia, des de l’oficina de l’empresa.

I per seguir difonent aquesta nova cultura, aquesta egípcia pertanyent a una nova generació d’emprenedors espera que el Govern s’hi impliqui més i els ajudi a difondre la cultura del reciclatge. No només per evitar malalties i perjudicis mediambientals, sinó per desenvolupar l’economia verda i crear llocs de treball per als egipcis.