Kennedy, segueix el misteri

Poques coses han contribuït tant a consolidar la desconfiança endèmica dels nord-americans cap a les seves institucions com l'assassinat del president John F. Kennedy. Mig segle després del magnicidi de Dallas, la majoria dels nord-americans continuen sense creure's la versió oficial dels fets. Des d'aleshores han vist la llum dotzenes de teories conspiratives, algunes de creïbles i altres de forassenyades. Però la veritat és que ningú sembla haver trobat una explicació prou convincent per resoldre tots els dubtes. Per un motiu o altre, gairebé tots els protagonistes de la història van aportar el seu gra de sorra perquè, probablement, tota la veritat del crim més sonat del segle XX no se sàpiga mai.

La versió oficial dels fets es troba en les 889 pàgines de l'informe presentat per la comissió Warren el setembre del 1964. La investigació, encarregada per Lyndon Johnson set dies després de l'assassinat de Kennedy, va arribar a la conclusió que va ser Lee Harvey Oswald qui va matar el president i va ferir el governador John Conally sense ajuda ni ordres de ningú. Però, encara avui, aquesta versió té una minoria d'adeptes. El 61% dels nord-americans no se l'acaben de creure, entre ells, el secretari d'Estat, John Kerry. «Fins al dia d'avui tinc seriosos dubtes que Oswald actués sol», va declarar recentment a la NBC.

Així doncs, ¿qui podia haver estat al darrere del crim? ¿Va ser Fidel Castro, que va prometre represàlies en una entrevista si Kennedy insistia a matar els líders cubans? ¿L'URSS, embarcada en una lluita a mort amb els EUA per l'hegemonia mundial? ¿La màfia, acorralada per les polítiques del fiscal general Robert Kennedy? ¿O potser la CIA, preocupada pel seu futur després del desastre de la badia de Cochinos?

Hi ha altres teories, com la que apunta als exiliats anticastristes, que es van sentir abandonats quan es va torçar la invasió cubana. O a l'FBI, que tot i que coneixia les aventures d'Oswald mai el va detenir, o al vicepresident Lyndon Johnson, que suposadament temia que Kennedy no comptés amb ell per a la reelecció. La veritat és que moltes de les proves del que va passar van desaparèixer immediatament després de l'assassinat.

LA NOTA AL LAVABO / «Molta gent tenia coses per encobrir. La proves es van destruir per diferents motius, però la tendència es va repetir una vegada i una altra», explica l'exreporter del New York Times Philip Shenon, que es va passar cinc anys investigant l'assassinat. El seu treball s'ha plasmat a Caso abierto: la historia secreta del asesinato de Kennedy (Debate, 2013). Només durant la primera setmana, per exemple, el metge militar que estava al capdavant de l'autòpsia va destruir l'informe i les notes que ell mateix havia redactat. L'FBI «va llançar al vàter» la nota pòstuma deixada per Oswald. I la seva viuda, la russa Marina Oswald, va cremar les fotos del seu marit empunyant el rifle de l'assassinat.

A aquest cúmul de despropòsits hi va contribuir també decisivament la policia de Dallas. En una negligència per a la història, només dos dies després de l'assassinat va permetre que la premsa i els curiosos assistissin al trasllat d'Oswald des de la comissaria a la presó. Aquest va ser el moment en què Jack Ruby, el propietari d'un club nocturn de Dallas amb possibles vincles amb el crim organitzat, va aprofitar per matar Oswald davant de les càmeres. El principal sospitós de l'assassinat va quedar, així, silenciat per sempre.

La comissió Warren no va voler entrar a avaluar els motius d'Oswald i es va limitar a presentar-lo com un tipus inestable i afamat de protagonisme. Ex marine i marxista declarat, Oswald es va exiliar a la Unió Soviètica el 1959, però tres anys després va tornar a casa, suposadament desencantat amb el comunisme soviètic. «Era molt secretista, tenia molt pocs amics i mentia sovint. Aquest és un dels motius pel qual tenim tantes teories conspiratives sobre Oswald. Va portar una vida a les ombres», diu Shenon.

Dos mesos abans de matar Kennedy, Oswald va viatjar a Ciutat de Mèxic per sol·licitar el visat cubà i emigrar «al verdader paradís comunista». Per Shenon, aquí comença el més interessant i és en aquest viatge, que ell també va fer per escriure el llibre, on podria haver-hi les respostes. A la capital mexicana, Oswald es va reunir amb diplomàtics i espies cubans i russos.

SEGUIT I GRAVAT / Tant l'FBI com la CIA van vigilar els seus moviments. Segons la investigació feta, l'agència d'intel·ligència va arribar a fer fotografies d'Oswald i a gravar algunes de les seves converses telefòniques. «Molts anys després, agents de la CIA se'n recordaven. Les gravacions es van fer però l'agència sosté que es van esborrar», afirma Shenon.

El periodista va obtenir a més una carta d'Edgar Hoover, el director de l'FBI, escrita per a la comissió Warren el juny de 1964. «La missiva diu que l'FBI té informació creïble que mentre Oswald va ser a Mèxic va anar a una ambaixada comunista, molt probablement la cubana, i va comunicar que pensava matar Kennedy». Però la carta mai va arribar als investigadors de la comissió Warren. «Va desaparèixer», afegeix.

Del que no té dubtes és que si va existir una conspiració, «l'FBI va tenir molt poc interès per descobrir-la». Només dues setmanes després de l'assassinat, Hoover va presentar les conclusions de la seva investigació, un informe desmanegat de 400 pàgines. «Hoover va decidir que independentment dels fets i les proves, Oswald va ser l'únic responsable i l'FBI no va tenir oportunitat de detenir-lo», diu Shenon. «Temia que s'acusés l'agència d'incompetència i que conduís a desmantellar-la».

Però també la comissió Warren va fer un treball molt millorable. «Es va fer amb moltes presses, en només set mesos, i va deixar moltes preguntes sense respondre», sosté l'autor de Caso abierto. L'FBI va mirar d'obstaculitzar-la amb l'ajuda del futur president Gerald Ford, el seu talp dins de la comissió Warren. I altres com el seu president, el magistrat del Suprem Earl Warren, van actuar amb escassa professionalitat. «Warren estimava Kennedy i la seva família, i algunes de les seves decisions semblen més dissenyades per protegir el llegat del president que per esbrinar la veritat, fins i tot a costa d'amagar algunes dades».

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

La Comissió Europea investiga Meta per no combatre la desinformació

LES FOTOS DE L'AUTÒPSIA / Warren va arribar fins i tot a ocultar proves. No va deixar, per exemple, que ningú veiés «les horribles» fotos de l'autòpsia de Kennedy, una prova mèdica crucial per entendre com va morir i qui el va matar. El resultat és que amb el temps la comissió va quedar bastant desacreditada, fins al punt que, el 1978, una altra comissió oficial va desautoritzar les seves conclusions.

El comitè d'assassinats de la Cambra de Representants va concloure que, molt probablement, hi va haver una conspiració, malgrat que no va arribar a assignar culpabilitats. Shenon tampoc té una resposta després de cinc anys de treball. «Totes les proves creïbles apunten que Oswald va ser l'assassí a Dallas, però és aquí on per mi comencen les preguntes. Crec que mai serem capaços de trobar la resposta perquè molta de la gent que podria resoldre el cas està morta», assegura.