Quixot idealista i pràctic

El 1988, un jove novaiorquès de 26 anys i gairebé dos metres d'alçada va tenir una revelació en una petita clínica a Masaya, a la Nicaragua devastada per l'enfrontament entre sandinistes i la Contra finançada per Ronald

Reagan. Un mapa a la paret de l'atrotinat centre de salut indicava on vivia cadascuna de les famílies locals i els metges l'utilitzaven per anar porta per porta propagant missatges sobre la importància de les vacunacions i la higiene. El jove va veure allò com un símbol del que un Govern fort i en sintonia amb les necessitats de la comunitat podia aconseguir. I com li deia fa unes setmanes a The New York Times, va tornar a casa amb una lliçó apresa: «El Govern s'ha d'involucrar en el treball, ser actiu, estar connectat a la gent».

Avui, 25 anys després, s'aixecarà com a alcalde electe de Nova York. Als 52 anys, s'ha convertit en marit i pare de dos fills, Chiara i Dante, adolescents. Ha adquirit veterania en una carrera política en què ha equilibrat ideologia i operativitat, fermesa de principis i aposta per l'esperit pràctic. I moltes coses es mantenen.

El seu treball fa un quart de segle amb el Centro Quijote, el grup de justícia social amb el qual va viatjar a Nicaragua, es basava «a intentar crear un món més just i incloent». Avui, segueix «tenint un desig activista de millorar les vides de la gent». Ja no s'autodenomina, com el 1990, «socialista demòcrata», però defineix la seva «visió del món» com a «part Franklin Roosevelt- New Deal, part democràcia social europea i part teologia de l'alliberament».

La seva història familiar ha contribuït a forjar-lo. El seu pare, Warren Wilhem, va ser un heroi en la segona guerra mundial que va perdre mitja cama en la batalla d'Okinawa. Al tornar es va graduar a Harvard, va treballar per al Departament de Comerç i va ser víctima de la caça de bruixes del McCarthysme. Es va tornar alcohòlic. Va abandonar la família quan Bill tenia set anys. I, malalt de càncer de pulmó, es va suïcidar 11 anys després.

Si del seu pare en va aprendre «què no fer», De Blasio va trobar en la seva mare, Maria, filla d'immigrants, la que seria «la influència més important, de lluny», en la seva vida, amb la seva «barreja de l'idealisme nord-americà amb el sentit pràctic italià». Va trobar la parella perfecta en Chirlane McCray, sis anys més gran que ell, poeta i activista negra, lesbiana abans d'acabar cedint al festeig de Bill. I el 1994 va formar una família que representa la diversitat racial de Nova York i la classe mitjana.

Amb Clinton i Cuomo

Notícies relacionades

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

Els EUA ajudaran amb 95.000 milions de dòlars Israel, Ucraïna i Taiwan

La seva experiència política és àmplia. Va treballar per a David Dinkins, el primer alcalde negre de Nova York i l'últim demòcrata, i en la seva caòtica Administració va aprendre «els problemes d'una estructura dividida i de la falta de propòsit». Va dirigir la campanya de Bill Clinton a l'estat el 1992 i va treballar per a l'actual governador, Andrew Cuomo, quan aquest portava el departament d'Habitatge. Va ser gestor de la campanya al Senat de Hillary Clinton, conseller municipal a Brooklyn, on manté una modesta vivenda, i després defensor del poble de Nova York.

Els que han treballat amb ell parlen d'algú «disposat a escoltar i a aprendre», que «troba punts d'unió», «la persona a qui envies per tractar amb la gent». D'altres el veuen «més pragmàtic que progressista» i amb potencial de ser «elàstic i oportunista». El que sembla tenir és una creença genuïna en els ideals de la seva retòrica progressista. I, després de 20 anys de mandat republicà, Nova York l'espera.