L'expresident de Libèria Taylor, condemnat a 50 anys

Portant un elegant vestit fosc, adornat amb botons de puny d'or, l'expresident de Libèria Charles Taylor va escoltar ahir la confirmació de la seva condemna a 50 anys de presó pels crims de guerra comesos durant la guerra civil que va assolar el país africà entre els anys 1991 i 2002. Assassinats, mutilacions, violacions de dones i nenes i reclutament de nens soldats, esclavitzats també per extreure diamants de les mines, són alguns dels crims comesos per l'exmandatari.

A la sala d'apel·lació del Tribunal Especial per a Sierra Leone, traslladada a l'Haia per motius de seguretat, el jutge George Gelaga King va assegurar que la pena dictada en primera instància «és justa i raonable i s'aplicarà de forma immediata». «Taylor era conscient dels crims comesos i de la seva naturalesa, sabia de les estratègies operacionals i que el seu suport contribuiria a portar-los a terme», diu el text de la sentència la lectura de la qual es va allargar durant una hora i mitja.

HOLANDA I LA GRAN BRETANYA / Holanda va acceptar acollir el tribunal, amb seu a Freetown, sempre que un altre país assumís l'empresonament de l'expresident de Libèria en cas de donar-se una pena de presó. La Gran Bretanya va adoptar el compromís tot i que encara es desconeix el centre penitenciari i la data en què ingressarà.

Notícies relacionades

Trump: "Obriu el puto estret, cabrons, o viureu l’infern"

L’Iran multiplica els seus atacs al Golf contra estacions energètiques

El llarg judici es va iniciar el juny del 2007 i va quedar vist per a sentència el 2011. Amb posterioritat es va presentar l'apel·lació, en què el fiscal demanava gairebé 80 anys de presó. Sierra Leone, segons constaten els magistrats en la sentència emesa, va patir un conflicte «deliberadament sagnant», amb un balanç de 100.000 víctimes de diferent índole, entre elles uns 50.000 morts.

El tribunal, amb la dissensió d'un dels tres magistrats, ha entès que l'absència de remordiment «sincer» de l'expresident no permet aplicar una circumstància eximent. La confirmació de la sentència de presó va ser interpretada per molts -entre ells el ministre britànic d'Afers Estrangers, William Hague- com un «clar missatge» contra la impunitat dels poderosos.