Israelians i palestins negocien amb gran secretisme i desconfiança

Dues delegacions d'israelians i palestins van iniciar ahir a la nit una nova tanda de negociacions amb la vista posada a les fronteres i la seguretat, l'enèsima ronda des de la Conferència de Madrid del 1991. Està previst que aquesta tanda es prolongui durant nou mesos i doni pas a la discussió d'altres qüestions no menys delicades, com Jerusalem, l'aigua o els refugiats.

La reunió es va celebrar a Jeru-

salem sota el signe d'una gran desconfiança entre les dues parts, així com d'un gran secretisme. Estava previst que el contingut de l'agenda girés al voltant d'assumptes tècnics, formals i de procediment en relació amb les reunions que tindran lloc a partir d'ara amb una certa intensitat. En mitjans diplomàtics es va comentar que la següent reunió probablement se celebrarà a Jericó, a la Cisjordània ocupada, la setmana que ve.

La delegació hebrea va estar pre-sidida per la ministra de Justícia, Tzipi Livni, i per Yitzhak Molcho, estret col·laborador i confident del primer ministre Benjamin Netanyahu, que segons alguns ministres del Likud té com a missió controlar Livni. Els representants palestins van ser el seu cap negociador, Saeb Erakat, i el dirigent de Fatah Mohammad Shtayeh.

En el rerefons de les discussions hi ha la recent cadena d'anuncis que ha fet Israel sobre la construcció de més de 3.300 vivendes als territoris ocupats, la majoria a l'àrea de Jerusalem, una cadena que segurament s'incrementarà amb més baules en un futur pròxim ja que la comunitat internacional es limita a «lamentar» o «condemnar» aquestes activitats sense adoptar mesures coercitives.

COLÒNIES/ Els palestins van plantejar dues qüestions que, segons la seva opinió, contribuirien a millorar l'ambient de les converses. Per una banda, volen que Israel es comprometi a deixar de construir a les colònies a Cisjordània, inclosa Jerusalem, cosa que com s'ha vist aquesta setmana és demanar im-possibles.

Per l'altra, volen que l'Exèrcit es retiri de les zones que segons els acords d'Oslo haurien d'estar sota control de l'Autoritat Nacional Palestina (ANP), però que posteriorment van ser reocupades militarment arran de la segona intifada, a partir del 2000. Això és més possible que ho faci Israel en algun moment de les negociacions.

El format de negociacions directes que històricament ha defensat Israel com a única via per resoldre el conflicte està esgotat 22 anys després de la Conferència de Madrid, i l'única sortida possible passa perquè la comunitat internacional, amb els EUA al capdavant, exerceixi una forta pressió sobre Israel. En cas contrari difícilment s'arribarà enlloc.

El fet que el secretari d'Estat, John Kerry, hagi designat com a mediador entre les parts Martin Indyk no és un bon auguri. Indyk ha estat vinculat amb el conflicte des d'inicis dels 90, quan va formar part dels anomenatsrabinsque llavors van desplaçar elsarabistesal Departament d'Estat.

QUATRE LUSTRES/ Elsrabins, mitja dotzena d'experts que en la seva totalitat eren jueus, es van encarregar durant més de quatre lustres de mediar sense aconseguir absolutament res de positiu per la senzilla raó que no es van guiar pel dret internacional sinó per la seva afinitat amb Israel. El mateix Indyk va ser ambaixador a Tel Aviv, també sense aconseguir res, i durant la guerra de l'any 1973 va estar en un quibuts com a voluntari.

A l'oficina de Netanyahu no veuen amb bons ulls les condemnes dels últims dies de Kerry sobre la recent explosió de construcció a Cisjordània, encara que Netanyahu sap que aquestes condemnes formen part de la partitura americana habitual i no les tem. Kerry ha arribat a dir en dues ocasions que Washington considera «il·legítims» tots els assentaments jueus als territoris ocupats.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

El Regne Unit rep una xifra rècord d’immigrants en un dia electoral clau

Però a més a més Kerry, segons diverses fonts israelianes, s'hauria retractat d'una promesa que va fer a Netanyahu en el sentit que les qüestions de seguretat es discutirien de manera bilateral i a porta tancada entre Israel i els EUA. No obstant, sembla que Kerry ha canviat de parer i ara és partidari que també hi participin els palestins, cosa que sona bastant sensata.

L'actitud de Netanyahu ha estat denunciada per alguns dirigents palestins amb l'argument que Israel realment no vol negociar amb ells sinó amb els EUA, tenint en compte l'enorme influència que té ellobbyjueu de Washington. Una bona prova és que rara vegada passa un mes sense que congressistes o senadors firmin alguna declaració de suport a Israel o visitin l'Estat jueu.