Israel anuncia més cases per a colons un dia abans de negociar

Per quarta vegada en poc més d'una setmana, Israel va anunciar ahir la construcció de centenars de vivendes als territoris ocupats, aquesta vegada en l'immens assentament de Gilo, al sud de Jerusalem, unes terres de les quals l'Exèrcit hebreu es va apropiar en la guerra del 1967 i sobre les quals els palestins volen aixecar el seu propi Estat.

El pla que ha aprovat l'Ajuntament de Jerusalem, en què no hi ha representació palestina, preveu la construcció de 942 vivendes que acolliran almenys 5.000 colons que se sumaran als més de 40.000 que ja resideixen a Gilo.

L'anunci va arribar 24 hores abans

que avui es reprenguin les converses interrompudes fa tres anys, i en segueix altres de similars dels últims dies. Tots ells conjuntament eleven el nombre de vivendes per a colons que Israel ha aprovat a 3.100, la majoria a l'àrea de Jerusalem, però també en altres assentaments disseminats per tot Cisjordània.

La cascada de notícies d'aquests últims dies ha suscitat nombroses crítiques contra el president palestí, Mahmud Abbàs, que s'ha entes-

tat a reprendre el diàleg sense garanties que Israel aturarà la seva expansió, que d'acord amb el dret internacional és il·legal. Les forces de l'oposició coincideixen que la posició d'Abbàs és un greu error que tindrà conseqüències nefastes per als palestins.

Però fins i tot dins de la mateixa direcció de l'Autoritat Nacional Palestina hi ha dirigents que han exigit a Abbàs que abandoni les converses ja que dubten de la serietat d'Israel. Els anuncis últims per part del Govern de Benjamin Netanyahu abunden en aquesta línia. Aquests dirigents palestins volen que siguin els Estats Units i la Unió Europea (UE) els que afrontin el problema, tenint en compte que ells no poden fer-hi res més.

El secretari d'Estat dels EUA, John Kerry, creu que alguns anuncis de construcció eren previsibles encara que la freqüència dels últims dies podria estar «fora del nivell del que s'esperava».

En qualsevol cas, Washington no

sembla tenir forces per obligar Israel a complir el dret internacional, i el mateix passa amb la UE, que no para de «lamentar» les decisions preses per Israel sense fer pràcticament res per evitar-ho.

PASSIVITAT/ Aquesta passivitat de la comunitat internacional, que ja fa dècades que dura, és la que està darrere de l'expansió israeliana. Hi ha analistes, fins i tot israelians, que creuen que només una enèrgica intervenció internacional pot revertir la situació.

Des de la Conferència de Madrid del 1991, quan hi havia 50.000 colons a Cisjordània, descomptant Jerusalem, l'impuls que ha donat Israel a l'expansió als territoris ocupats és enorme. Avui s'estima que

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

El Regne Unit rep una xifra rècord d’immigrants en un dia electoral clau

hi ha gairebé 600.000 colons comptant Jerusalem i al ritme actual en molt pocs anys es podria incrementar significativament.

Israel es preparava ahir a la nit per alliberar 26 presoners palestins de llarga durada, majoritàriament condemnats abans dels acords d'Oslo del 1993 per haver matat israelians o a altres palestins sospitosos de col·laboracionisme. El Tribunal Suprem israelià va rebutjar ahir el recurs d'una associació de víctimes del terrorisme que pretenia impedir-ho. Fonts israelianes van indicar que el més probable era que l'alliberament es produís durant la nit per evitar que els presoners sortissin avui a les portades dels diaris locals i estrangers.