Viure sobre un polvorí

«La permanent exposició a les bombes aliades és l'herència d'una guerra d'Alemanya, no del land de Brandenburg». Les paraules de Dietmar Woidke, socialdemòcrata, ministre d'Interior dellandde Brandenburg, sonen a altres temps, però són recents i reflecteixen la seva queixa per la falta d'ajuda financera del Govern federal per a la lluita contra les bombes que al final de la segona guerra mundial van caure sobre aquesta zona de l'est d'Alemanya i que segueixen encara enterrades al subsòl. Les protestes de Hans-Joachim Laesicke, alcalde d'Oranienburg, una de les ciutats més castigades pels bombardejos, són especialment dramàtiques:«A Oranienburg vivim sobre un polvorí».

Tant Woidke com Laesicke reclamen suport econòmic de les autoritats federals per finançar els treballs de recerca i desactivació de les velles bombes. El Govern regional de Brandenburg i l'Ajuntament d'Oranienburg dediquen junts uns set milions d'euros anuals a aquesta perillosa tasca. Però no es tracta només de diners.

El risc és real i augmenta amb el temps. Segons un estudi de la Universitat Tècnica de Cottbus del 2008, cada vegada serà més perillós i complicat desactivar les bombes. Wolfgang Spyra, director de l'informe, assegura que aviat serà impossible evitar l'explosió, ja que manipular els mecanismes de detonació per intentar desactivar-les serà molt difícil, gairebé impossible.

El diagnòstic de l'enginyer coincideix amb el de Horst Reinhardt, un veterà expert, cap del departament d'eliminació d'artefactes explosius de l'estat de Brandenburg, un equip format per 50 persones. Reinhardt, que ja ha aconseguit desactivar 150 bombes, no és especialment alarmista, parla amb tranquil·litat de la seva feina, però assegura que«cada vegada serà més peri­llosa».

Ja hi ha hagut avisos que confirmen el risc creixent: el juny del 2010, tres experts van morir i sis van resultar ferits arran de l'explosió d'una bomba a Göttingen, ciutat de la Baixa Saxònia, a l'oest del país. Ja estava acordonada la zona i evacuats els veïns, i, de sobte, la bomba va fer explosió. Des de l'any 2000, 11 treballadors dels serveis de desactivació d'artefactes han mort mentre estaven fent la seva feina. L'agost de l'any passat, una explosió controlada a Munic va provocar un incendi i nombrosos danys materials.

Oranienburg està a uns 35 quilòmetres al nord de Berlín. No va ser només la seva proximitat amb la capital la que la va convertir en la ciutat d'Alemanya que més bombardejos va patir per quilòmetre quadrat: més de 10.000 bombes -de les quals 1.500 no van fer explosió- en 13 atacs aeris. Va ser especialment intens el càstig del 15 de març de 1945. En 45 minuts, 600 avions van llançar més de 5.000 bombes sobre la ciutat, habitada llavors per 26.000 persones.

Centres secrets

A Oranienburg hi havia nombroses infraestructures militars i alguns dels centres secrets que treballaven en els programes d'investigació atòmica promoguts pels nazis. Va ser, per tant, un dels objectius importants de l'aviació ­aliada.

Notícies relacionades

Netanyahu ataca Gaza, el Líban i Síria mentre perd socis de Govern

La falta de consens a la UE impedeix aplicar sancions al Govern israelià

Horst Reinhardt assegura que no passa un dia sense que rebin una trucada relacionada amb la troballa d'una bomba. La pàgina web de l'ajuntament d'Oranienburg informa els veïns sobre els dies en què determinades zones de la ciutat i voltants es tanquen al trànsit per«recerca sistemàtica»d'artefactes explosius.

La informació es concreta al màxim: fa uns mesos es va advertir que es desactivaria una bomba entre els números 69 i 71 de Lehnitzstrasse, amb les acostumades restriccions, que els 42.000 habitants de la ciutat van assumir amb tranquil·litat. Es va informar també de l'èxit de l'operació, que, en aquest cas, va acabar amb la neutralització d'un artefacte de 250 quilos, de fabricació nord-americana. Des del 1990 s'han desactivat 169 bombes a la ciutat.