Guerra civil en un país àrab

Ni vencedors ni vençuts

Els rebels conquisten posicions al sud però al nord pateixen l'empenta del règim

2
Es llegeix en minuts
MARC MARGINEDAS
BARCELONA

Dues guerres paral·leles separades per centenars de quilòmetres, en què els combatents de tots dos bàndols experimenten resultats militars diametralment oposats. Aquesta és, a grans trets, la perspectiva general que ofereix el conflicte civil a Síria al cap de 26 mesos que comencés. Mentre que a les regions del sud el bàndol insurrecte -liderat per la Brigada dels Màrtirs d'al-Iarmuk-, ha aconseguit apuntar-se victòries rellevants a les províncies del nord, els seus camarades d'armes es troben a la defensiva davant l'empenta de les tropes governamentals, fins al punt que fins i tot ha arribat a perillar un dels seus principals èxits en aquests dos anys llargs d'enfrontaments: el bloqueig de la carretera general que uneix la capital i Alep, una pèrdua que ha obligat Damasc a aprovisionar per via aèria els seus combatents desplegats a la segona ciutat del país. Com a comú denominador, en tots els fronts de guerra hi ha la descoratjadora creença que la cosa va per llarg i que cap dels bàndols en lluita posseeix prou força per imposar-se a curt termini de manera significativa.

«La situació està molt malament; el nostre poble ha patit un terrible bombardeig; tota la gent ha fugit a Turquia i totes les cases han patit una gran destrucció», s'afligeix, en un missatge enviat des de Kafersijneh, a prop de Hama, a través d'una xarxa social, el capità Abu Abdul·là. Fa poques setmanes, el mateix militar, desertor de l'Exèrcit regular sirià, explicava a EL PERIÓDICO amb indissimulat orgull que el poble estava ben defensat, i que els blindats posicionats a uns set quilòmetres del centre urbà no s'atrevien a fer cap moviment.

Carretera estratègica

Notícies relacionades

El 14 d'abril passat, segons escriu Jonathan Dupree a la pàgina web de l'Institute for the Study of War, «les forces governamentals van trencar el setge imposat pels rebels a dues importants instal·lacions militars de la població de Maraat al-Numan». A partir d'aquest moment, valora Dupree, el règim sirià «ja pot llançar una ofensiva amb possibilitats d'èxit per ocupar tota aquesta ciutat en mans de l'oposició, i les posicions que ha perdut al llarg de la carretera entre Damasc i Alep».

Molt diferent és el comunicat de guerra procedent dels deserts fronterers amb Jordània, a centenars de quilòmetres en direcció al sud. Tal com indica el mateix Dupree, allà «l'oposició siriana ha aconseguit els últims dies victòries significatives», en particular, la conquista de la base de la 38a Divisió de Defensa Aèria. L'última setmana del mes de març, els rebels van aconseguir fins i tot controlar diversos punts fronterers, cosa que segur que els proporcionarà «un millor accés al flux d'armes i d'ajuda humanitària» des de la veïna Jordània, valora Dupree.